L'avellana és la llavor comestible del fruit de l'avellaner (Corylus avellana i Corylus maxima mill), de la família de les betulàcies. La temporada de collita és d'agost a octubre i  com que és un fruit sec, la seva conservació és llarga i en podem gaudir durant tot l'any! L'explotació avellanera a les comarques de Tarragona data del segle XIII quan, fins i tot, existia una comissió per al comerç de l'avellana a la Llotja de Barcelona. El seu cultiu es va intensificar a les comarques tarragonines a finals del segle XIX, com un recurs per alleujar la plaga de la fil·loxera i la desaparició dels ceps. És en aquesta mateixa època quan es va introduir l'avellaner en les explotacions agrícoles de la Selva.   Font d'energia A nivell nutricional, la qualitat més destacable de les avellanes és el seu elevat contingut energètic. L'avellana té una baixa concentració d'aigua i l'elevada proporció de lípids, principalment monoinsaturats, que, juntament amb el seu contingut en fitosterols, afavoreix el control dels nivells de colesterol i triglicèrids. A més, conté una quantitat important de vitamina E i altres substàncies antioxidants que, sumades a la seva baixa aportació de sodi, li confereixen la categoria d'aliment cardiosaludable. L'avellana té una elevada concentració d'energia i nutrients; per això és un aliment recomanat per recuperar l'energia després de fer esport. Una dada curiosa: l'avellana amb closca és molt útil per a les persones que han deixat de fumar!! El motiu és que després de dinar o sopar serveix per entretenir-se pelant l'avellana i així s'evita pensar en el cigarret. Grapats de salut Els experts recomanen un consum de 25 g de fruita seca al dia, és a dir, el grapadet que cap al palmell d'una mà! Segons l'estudi PREDIMED, el seu consum diari pot arribar a reduir el colesterol en sang i disminueix un 30% el risc de patir malalties cardiovasculars.  Això sí, no tothom en pot menjar. L'avellana és un dels fruits secs que més al·lèrgies genera. No se saben al 100% els motius que fan que el sistema immunològic de determinades persones reaccioni a la fruita seca. Però les persones que són al·lèrgiques a l'avellana no n'han de menjar. Les avellanes es poden presentar en tres formes: amb closca, en gra i torrades. Les varietats d'avellana aixoplugades sota la DOP són: negreta (la més abundant i també present a la Selva), pauetet, gironella, morella i culplana.     Element essencial de la cuina tradicional La fruita seca té una importància cabdal en la cuina catalana. L'avellana és la protagonista principal en moltes de les picades que amoroseixen els nostres plats. Però també la trobem en pastissos, gelats, cremes untables, salses i en diverses preparacions culinàries. Una de les combinacions més reconegudes és la gianduia. És a dir, una pasta de xocolata que conté un 30% de pasta d'avellanes, els "famosos" Ferrero Rocher. En un manuscrit del segle XV titulat Llibre de totes maneres de confits, ja apareixia la recepta "Per fer torrons d'avellanes", la que es considera la primera recepta dels torrons d'Agramunt. En el llibre del corpus de la Cuina Catalana en trobem en receptes com el coc d'avellana, en la picada i la salsa romesco.     Què hi ha al mercat? A la llista de compra d'aquests dies no pot faltar la pera, la poma, el codony, la mandarina, la taronja, la llimona, el caqui, les bledes, la carbassa, l'enciam, el tomàquet, el porro, els espinacs, la pastanaga, l'escarola, la col, el bròquil, la carxofa, el xampinyó i el nap. I si volem comprar peix, ens hem  de fixar en el besuc, l'orada, el llobarro, el mer, la palometa, el salmó, el moll, la truita, les escopinyes, l'escamarlà i la gamba roja. Per acabar, i com cada setmana, el Bernat, des de l'hort de Món Sant Benet, ens comenta que aquestes últimes setmanes és el moment de recollir els aglans i les castanyes. El novembre és també sinònim de mongetes granades tendres. Al Bages les anomenen potxes. És aquell punt en què la mongeta està feta, però encara no ha perdut l'aigua. Per alguns el millor moment de menjar la mongeta sense la tavella. Dura poques setmanes. La típica favada asturiana és un plat de mongetes potxes de la varietat la Granga i quecongelen per poder-ne gaudir durant tot l'any.