Laura Rosel: "Enrocament, a la política. Entossudits a abordar l'independentisme com un problema legal"

Mirada de l'escenari que es dibuixa després de la sentència del procés, 34 hores després d'haver-se fet pública
Actualitzat
Laura Rosel: "Enrocament, a la política. Entossudits a abordar l'independentisme com un problema legal"

El mandat de l'1 d'octubre, l'esperit del 3 d'octubre... i ara, l'onada del 14 d'octubre.

La sentència del Suprem ha obert, en efecte com s'esperava, una etapa nova. Però no és precisament una fase de resolució, ni d'acostament. Hem entrat en una fase de resistència i d'enrocament.

Resistència, al carrer. El Tsunami Democràtic va fer ahir una demostració de força, col·lapsant el Prat i fent sortir milers de persones al carrer arreu del país. Avui, els CDRs, ANC i Òmnium hi tornen. Els carrers de diverses ciutats, però en especial els de Barcelona, per segona nit consecutiva amb tensió, cops de porra, corredisses i els primers ferits.

Enrocament, a la política. Moncloa, partits i judicatura. Blindats. Entossudits a abordar l'independentisme com un problema legal, primer. D'ordre públic, ara. L'endemà de la sentència ningú ha fet cap gest, no hi ha hagut ni un sol oferiment de diàleg, ni una sola mà estesa. Els polítics espanyols amb els llums curts, de nou: més preocupats per identificar qui organitza les protestes que per entendre les raons que les generen.

El Suprem reconeix en la sentència que ni el 20S ni l'1 d'octubre hi va haver una violència generalitzada. Reconeix les conviccions pacifistes del moviment independentista. Reconeix que no estava prevista una secessió immediata. Però n'escapça els líders amb un càstig duríssim: fins a 13 anys de presó.

No hi va haver violència, no hi va haver independència. Sí que hi ha presó. I els llums, cada cop més curts, i tothom rodolant pendent avall.