Laura Rosel: "Viure al costat d'un dels polígons químics més grans d'Europa no és fàcil"

Els pobles del Camp de Tarragona que tenen la petroquímica com a veïna estan més neguitosos que mai. Viure al costat d'un dels polígons químics més grans d'Europa no és fàcil. Menys després de l'explosió d'ahir, que ha provocat tres víctimes mortals, set ferits i una preocupació generalitzada a la zona.

El testimoni dels veïns del barri de Torreforta o els de la Canonja descriuen una situació caòtica durant els minuts que van seguir a l'explosió, en què no sonaven les sirenes, les flames i el fum es veien des de lluny, ningú sabia què fer i a les xarxes tothom hi abocava titulars, imatges, sospites i rumors.

La reacció dels equips d'emergència va ser impecable: els experts no en tenen cap dubte. Van controlar la situació de seguida.

Però cal autocrítica. D'entrada, per aclarir algunes errades que avui han sortit a la llum, com ara, el fet que l'empresa no avisés el 112 ni el centre d'emergències de la Generalitat. La plataforma Cel Net, que porta anys reclamant transparència en el control i la regulació de la indústria química al Camp de Tarragona, ha fet sortir unes 3.000 persones aquesta tarda al centre de la ciutat per exigir al govern i a les empreses que prioritzin la protecció de la població. Que les empreses respectin al peu de la lletra els protocols de seguretat és imprescindible per a la seguretat de tothom. Però també és prioritària la gestió de l'alarma social: el neguit amb què els tarragonins han viscut aquest incident és un argument de prou pes per revisar tots els protocols i mecanismes que calgui.

Ahir va costar dormir... avui potser encara també. Tant de bo, algun dia la indústria al Camp de Tarragona deixi de ser un motiu per treure la son a ningú.