Laura Rosel: "Sánchez i Iglesias s'han entès en un dia i mig. Quin pes ha tingut Vox en aquest desbloqueig?"

Les abraçades, en política, van cares. Des d'aquella entre Artur Mas i David Fernàndez, no se'n veia una de tan significativa com la d'avui entre Pedro Sánchez i Pablo Iglesias.

Els líders del PSOE i d'Unides Podem van perdre 5 mesos (del 28 d'abril fins a mitjans de setembre) marejant la perdiu, rebaixant encara més el llistó de la política per acabar desaprofitant la primera gran oportunitat de les forces progressistes espanyoles per governar a l'estat espanyol.

Ara només ha fet falta un dia i mig perquè es posin d'acord. Quin pes ha tingut Vox en aquest desbloqueig és una pregunta que algú hauria de respondre aviat. Els electors es mereixen, com a mínim, això.

Sánchez i Iglesias signen i s'abracen entorn d'un acord de mínims: 10 punts amb poca ambició i poc fons, especialment el que fa referència a Catalunya. Però amb aquesta abraçada s'enterren problemes per dormir, retrets i vetos.

Si se'n surten -i no ho tenen fàcil- Sánchez i Iglesias passaran a la història com els autors del primer govern de coalició de la història d'Espanya. Fins ara, en democràcia, a La Moncloa sempre hi ha hagut un partit en solitari. Serà el primer cop que hi entren dues forces de bracet. I, molt significatiu, una d'aquestes dues forces no és cap dels partits clàssics. És un partit nou, que va néixer del malestar d'una nova generació al carrer i que aspirava a ser una força transformadora.

Si fracassen, també passaran a la història. Però com els autors d'un desastre polític sense pal·liatius.

Per cert, després d'aquella altra abraçada, Artur Mas va acabar a la paperera de la història i David Fernàndez, fora de la primera línia política.