Laura Rosel: "Ni la pandèmia de coronavirus és una guerra, ni nosaltres som soldats"

Que en un moment tan dur i tan excepcional com aquest haguem d'estar veient uniformes militars per televisió donant indicacions a la població és un mal senyal. Molt mal senyal. No de com van de malament les coses, sinó del nivell tan baix de solidesa que tenen les estructures institucionals que ens emparen.

No som soldats. Som persones amb famílies, amics, professions i vides privades que ara han quedat aturades. Algunes, trencades per sempre.

Som una societat, un conjunt de persones que funcionem d'acord amb un seguit de codis. El polític, el legal, el social i el personal. Impossible aïllar-ne un de la resta. I, si alguna cosa està posant en relleu aquesta crisi, és que un dels codis més sòlids, més resistent i transversal és el personal: tenir cura dels teus, la trucada, l'acompanyament, l'amistat, la mà estesa, la solidaritat.

És aquesta la xarxa que està construint seguretat, que reconforta i que dona forces. És aquesta la xarxa que ens està sostenint i que permet als professionals de la sanitat jugar-se-la a cada minut, als treballadors de les feines essencials donar-nos cobertura en les necessitats bàsiques. És aquest el codi que tots compartim i el que farà possible que sortim d'aquesta crisi: perquè això que vivim és una crisi, no una guerra. No valen ni uniformes, ni galons, ni arengues militars: no hi pinten res aquí!