Laura Rosel: "L'eutanàsia és la màxima expressió del respecte pels altres"

Ramón Sampedro va ser el primer. El primer que es va fer públic, que va fer que se'n parlés. Després n'hi ha hagut d'altres. La majoria, d'amagat. Però el clam ha anat guanyant cos i ara ja és a un pas d'arribar al final del recorregut: l'aprovació d'una llei que reconegui el dret a morir amb dignitat.

L'Estat obliga els ciutadans a viure. Encara que s'estiguin morint. I això és una contradicció quan es tracta de persones amb malalties incurables, amb un dolor insuportable, obligades a seguir fins al final. L'Estat s'ha atorgat el poder de decidir com i quan hem de morir. És un impostor, en aquest paper. No li pertoca, a l'Estat, impedir a algú deixar de patir, quan aquest algú pren la decisió en plenes facultats i assessorat per professionals.

A la política espanyola, el debat sobre l'eutanàsia li ha fet bola. És la reivindicació d'un dret que compta amb un ampli suport social, però que ha trigat dècades a prendre forma políticament.

L'eutanàsia des de l'aspecte humà: és la màxima expressió del respecte pels altres.

Serà la primera llei de la legislatura Sánchez-Iglesias. Benvinguda sigui.