Laura Rosel: "La unitat de l'independentisme s'ha fet miques. Ara ja sense pal·liatius"

Més que la unitat, tant de bo que algú retrobi aviat el seny
Actualitzat
Laura Rosel: "La unitat de l'independentisme s'ha fet miques. Ara ja sense pal·liatius"

La unitat de l'independentisme s'ha fet miques. Ara ja sense pal·liatius. La sessió tensa, amb bronca i suspesa d'aquesta tarda al Parlament ha fet saltar pels aires els ponts -que ja trontollaven- entre Junts per Catalunya i Esquerra Republicana.

Ara la legislatura penja d'un fil. El ple es tornarà a convocar la setmana vinent: uns i altres tenen 9 dies al davant per mirar de recosir una coalició que avui ha quedat esquinçada.

La incertesa es torna a instal·lar en la política catalana: fins quan resistirà aquest govern afeblit abans de convocar eleccions? Seran a temps d'aprovar els pressupostos que tant han trigat a arribar i que tanta falta fan? I, el pitjor de tot, si dos anys després de l'1 d'octubre, tot ha saltat pels aires per una pancarta... què pot passar a partir d'ara?

El president Quim Torra: inhabilitat per haver desafiat la Junta Electoral amb una pancarta que va acabar retirant.
La Junta Electoral autoinvestida com a autoritat democràtica: esborrant del mapa un president.
El Suprem: esparverat, activant la via ràpida per avalar la JEC.
Uns socis de govern enfrontats, sense dissimular ja la mala maror, quan porten tot just dos anys de legislatura.
Dubtes -dins de cada partit- sobre l'estratègia encertada.

Els pressupostos per aprovar, nou persones condemnades a una pila d'anys de presó, un país per governar, la degradació -un cop més- del Parlament com a institució, i la incertesa sobre el que ha de passar.

Més que la unitat, tant de bo que algú retrobi aviat el seny.