Laura Rosel: "La unitat de l'independentisme s'ha fet miques. Ara ja sense pal·liatius"
Més que la unitat, tant de bo que algú retrobi aviat el seny
La unitat de l'independentisme s'ha fet miques. Ara ja sense pal·liatius. La sessió tensa, amb bronca i suspesa d'aquesta tarda al Parlament ha fet saltar pels aires els ponts -que ja trontollaven- entre Junts per Catalunya i Esquerra Republicana.
Ara la legislatura penja d'un fil. El ple es tornarà a convocar la setmana vinent: uns i altres tenen 9 dies al davant per mirar de recosir una coalició que avui ha quedat esquinçada.
La incertesa es torna a instal·lar en la política catalana: fins quan resistirà aquest govern afeblit abans de convocar eleccions? Seran a temps d'aprovar els pressupostos que tant han trigat a arribar i que tanta falta fan? I, el pitjor de tot, si dos anys després de l'1 d'octubre, tot ha saltat pels aires per una pancarta... què pot passar a partir d'ara?
El president Quim Torra: inhabilitat per haver desafiat la Junta Electoral amb una pancarta que va acabar retirant.
La Junta Electoral autoinvestida com a autoritat democràtica: esborrant del mapa un president.
El Suprem: esparverat, activant la via ràpida per avalar la JEC.
Uns socis de govern enfrontats, sense dissimular ja la mala maror, quan porten tot just dos anys de legislatura.
Dubtes -dins de cada partit- sobre l'estratègia encertada.
Els pressupostos per aprovar, nou persones condemnades a una pila d'anys de presó, un país per governar, la degradació -un cop més- del Parlament com a institució, i la incertesa sobre el que ha de passar.
Més que la unitat, tant de bo que algú retrobi aviat el seny.
