"La falta d'informació sobre les víctimes a les residències ha estat clamorosa"
Almenys 2 de cada 10 morts per coronavirus a Catalunya eren persones que vivien en residències per a la gent gran
El Departament d'Afers Socials ha donat finalment avui les xifres d'avis morts pel virus: almenys 362 des que va començar la crisi sanitària. Almenys.
El govern de la Generalitat ha trigat una eternitat a confirmar quantes morts vinculades al coronavirus hi ha hagut a les residències de gent gran. En les compareixences diàries, els consellers informen de les xifres de contagiats, pacients greus i morts només en centres sanitaris, bàsicament hospitals. El clam per tenir informació oficial del que estava passant a les residències arribats a aquest punt ja era ensordidor. Són el sector que ha rebut l'impacte més cru de la pandèmia perquè acull la població de risc més alt, que també és la més fràgil, i la falta d'informació ha estat clamorosa fins ara. Els treballadors i els responsables de les residències, també els familiars, fa setmanes que fan crides desesperades.
Les residències van néixer com a substitutius de les llars. Han acabat convertides en hospitals. I ara, en plena emergència de salut pública, han quedat desbordades. Era evident que en uns espais amb una concentració tan elevada de gent gran, sense material sanitari adequat i amb recursos limitats per garantir l'aïllament absolut en cas de contagi, el virus trobaria petroli. Així ha estat.
362 morts són molts. És una dada que arriba tard i descontextualitzada: els hem de sumar als 1.850 morts en total? Això dispararia el comptador.... O ja hi estan inclosos? Per què no s'ha donat fins ara aquesta xifra? Per què no s'ha atès abans les residències? Per què encara hi ha centres desatesos? Per què el Departament d'Afers Socials -en concret, el secretari, no el conseller- s'ha esperat fins avui per comparèixer davant la ciutadania?
L'emergència és greu. El govern, com tothom, està desbordat. Però les explicacions, la transparència i la responsabilitat són una obligació irrenunciable dels governants cap a la ciutadania. De fet, precisament per l'excepcionalitat del moment, ara encara ho són més.
