Laura Rosel: "Ens hem oblidat cuidar els que més ho necessiten: la nostra gent gran"

La situació a les residències d'avis i àvies del país en plena pandèmia de coronavirus és deplorable. A falta de xifres oficials actualitzades que acotin la realitat dels residents i dels professionals que els atenen, ens hem de guiar pel testimoni desesperat de les persones que ho viuen en la pròpia pell.

Els geriàtrics pertanyen al desafortunat tercer sector. Desafortunat per l'atenció sempre insuficient que ha rebut de les administracions. Ara, agreujada per una emergència sanitària que està fulminant la gent gran. Les residencies s'han convertit de la nit en dia en centres sanitaris en precari: amb centenars de malalts crítics, gran part de les plantilles de baixa, sense material mèdic adequat. El virus ha fet fortuna als geriàtrics. Ha trobat camp per córrer, en un terreny adobat durant anys per l'infra-finançament i per aquesta capa latent i aferrada d'hipocresia que tenim com a societat: incapaços de valorar un sector de la societat a qui no atorguem cap valor.

El virus s'ha escampat per les residències de gent gran sense que res l'aturi i les ha deixat en una situació límit. Fa dies que llancen crits d'alarma demanant ajuda. Necessiten més coordinació, recursos, reforços. Necessiten que se'ls agafi de la mà. No es pot deixar a l'ombra les més de mil residències públiques i privades que hi ha Catalunya. Els avis i les àvies que hi estan ingressats i ingressades són el nosaltres de demà... és aquest el mirall que no volem mirar.