Laura Rosel: "Els drets dels infants estan plens de llacunes"

Hi ha una qüestió -una- que ha aconseguit generar un consens internacional inèdit. Líders polítics d'arreu del món hi estan d'acord i s'hi han compromès per escrit: els drets dels infants.

Fa 30 anys que els governants mundials van pactar i avalar la Convenció de l'ONU sobre els Drets dels Infants. La van ratificar i, per tant, s'hi van comprometre formalment.

La convenció va suposar que a partir d'aleshores i, per primer cop, els nens i les nenes siguin considerats subjectes socials, polítics i civils. Tenen els mateixos drets que els adults, però menys eines per blindar-los. Els nens i les nenes necessiten protecció, sí. Un escut que els adults els devem, estem obligats a donar-los... per empoderar-los, perquè són i han de ser considerats com a individus plens. Però els adults també en això fallem.

A Catalunya, la pobresa infantil és un problema estructural i greu, que no només no s'està resolent sinó que va a més. Les polítiques d'infància són a la cua de les polítiques socials. Cada dècima menys en el pressupost que s'inverteix en infància es tradueix en més desigualtats, menys educació, menys salut, menys habitatge i més desprotecció.

Els drets dels infants estan plens de llacunes. I ni els governs ni els adults podem seguir desviant la mirada d'una urgència com aquesta.