Laura Rosel: "El somni europeu tenia més de fantasia que de real"
La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen (Reuters/Yves Herman)
ANÀLISI

Laura Rosel: "El somni europeu tenia més de fantasia que de real"

La Unió Europea s'ha quedat muda. De cega ja ho estava fa temps: els refugiats en donen fe

Enllaç a altres textos de l'autor imgauto37

Laura Rosel

Directora i presentadora d'"El matí de Catalunya Ràdio"

@laura_rosel
Actualitzat

La ciutadania europea espera accions decidides, protecció, indicacions clares, planificació. I la UE està paralitzada. Incapaç de reaccionar a l'una davant el coronavirus. Una emergència sanitària mundial que ha fet caure la màscara a una Unió Europea que ha resultat ser, en molts aspectes, de cartró pedra. Amenaça global. Respostes locals. La crisi econòmica del 2008 en va donar els primers símptomes. Ara, les costures han saltat pels aires i totes les incapacitats i limitacions d'aquest club d'estats han quedat al descobert.

Quan venen verdes, tothom s'arreplega, s'apressa a fer la seva, guardar la roba i esperar que amaini. Si resulta que et toca el rebre, ja te les pintaràs a l'oli, la solidaritat i la cooperació dels socis. Perquè, no, d'això, només n'hi ha als tractats de bones pràctiques i de fotos de família.

Al "Catalunya nit" ens preguntem... On és Europa? Potser s'ha assolit ja el màxim que Europa podia fer pels europeus. El somni europeu tenia més de fantasia que de real. La Unió Europea que es projectava com alguna cosa gran, més poderosa i noble, resulta que només és un conjunt d'estats-nació mirant-se de reüll, marcant perfil i donant cops de colze. Sobretot en moments crítics com aquest.

Anar al contingut