Laura Rosel: "Diana Garrigosa, molts la vam descobrir quan Maragall va passar a segon pla"
Garrigosa és, també, referent de la importància de les cures i de l'impacte brutal que l'Alzheimer té en una família
Ha mort Diana Garrigosa. Presidenta de la Fundació Pasqual Maragall per a la recerca contra l'Alzheimer i dona del president Maragall.
Molta gent la va descobrir -la vam descobrir- en el sentit més cru del verb 'descobrir', en el moment en què Pascual Maragall va passar a un segon pla, obligat per la malaltia. La discreció li havia servit durant anys per blindar la intimitat d'un dels polítics protagonistes dels anys 80 i 90: imprevisible i hàbil. Garrigosa va viure en primera persona, tant a casa com a la feina, la candidatura i després la preparació dels Jocs de Barcelona 92. 15 anys a l'Ajuntament de Barcelona. Tres al Palau de la Generalitat. 50 anys junts.
El mateix Maragall va ser a temps de reconèixer-li en públic el suport, l'acompanyament i el mèrit: quan va recollir el Goya al millor documental per 'Bicicleta, cullera, poma' va confessar que no hi hauria Pasqual Maragall sense Diana.
Des que la malaltia va esborrar la memòria del president Maragall, Diana Garrigosa s'hi va posar al capdavant, portant la veu cantant per arrossegar suports i recursos a favor de la investigació de l'Alzheimer.
Diana Garrigosa és, també, un referent de la importància de les cures i de l'impacte brutal que una malaltia cruel com aquesta té en una família. Una trajectòria per reivindicar la importància de les cuidadores. Una imatge de com d'imprescindible és per a tothom, sempre, la cultura emocional.
