Laura Rosel: "822 dies després Jordi Cuixart és a casa, amb els seus"
El president d'Òmnium surt de la presó de Lledoners en el seu primer permís penitenciari de 48 hores
822 dies després: a aquesta hora Jordi Cuixart és a casa, amb els seus.
Té dos dies de permís. 48 hores.
Per primer cop després de dos anys llargs i feixucs, el president d'Òmnium Cultural avui podrà sopar amb la família, dormir al seu llit. Sense reixes, ni portes hermètiques, ni funcionaris que li marquin l'horari.
No farà actes públics durant aquests dos dies, com és comprensible. L'única aparició prevista és la que s'ha produït quan ja era fosc, a les portes de Lledoners: el moment en què sortia de la presó i pujava al cotxe que l'ha dut fins a casa. Hem pogut veure un Cuixart somrient, pletòric, fent el senyal de la victòria amb la mà i saludant els pocs periodistes que hi feien guàrdia i alguns -que ho sabien- i que s'hi han aplegat per captar el moment. Una imatge feliç que serveix de bàlsam -segur- per a moltes persones.
Per a d'altres, en canvi, aquesta imatge no desperta ni un pessic d'humanitat. Sobta molt que algú -i especialment quan aquest algú és un representant polític- sigui incapaç d'empatitzar amb un home que surt de la presó després de 822 dies, amb tot el que li ha passat a la vida en aquests 822 dies. La dignitat de Cuixart: amb el somriure de fa una estona. La baixesa d'altres.
