Nausicaa Bonnin (Sònia) durant la gravació de la sèrie de ficció de Catalunya Ràdio
Nausicaa Bonnin (Sònia) durant la gravació de la sèrie de ficció de Catalunya Ràdio (Pau Venteo)
La torre de vidre

Com s'ha fet "La torre de vidre"?

Les entranyes de la primera sèrie de ficció en àudio immersiu de Catalunya Ràdio, en imatges

Berta Boter Carbonell Actualitzat

"La torre de vidre" és la primera sèrie de ficció en àudio immersiu de Catalunya Ràdio. Una sèrie inquietant, ambientada en una Barcelona postapocalíptica on apareixen criatures amenaçadores, perills i intrigues existencials.

És una proposta revolucionària que aconsegueix atrapar els oients, però quines són les claus d'aquest projecte? Quin ha sigut el procés de gestació i com ho han fet per aconseguir uns efectes sonors immersius?

Sánchez Piñol i una història sobre la mesquinesa

La primera de les claus de la sèrie és l'argument, ideat per Albert Sánchez Piñol, autor de relats com "Victus" o "La pell freda". Sánchez Piñol es va inspirar en la novel·la Solaris, de Stanisław Lem. Un clàssic de ciència-ficció dels 70.

guió torre de vidre
En el guió de Sánchez Piñol, hi apareixen moltes referències a la ciutat de Barcelona (Pau Venteo)

En la història de Lem, la humanitat descobreix un planeta que està viu i pensa. La novel·la tracta sobre els fútils intents de comunicar-se amb aquesta intel·ligència artificial extraterrestre. Segons Sánchez Piñol, "el relat original és aquesta inquietud antropològica de com ens podem comunicar amb una entitat diferent de nosaltres".

A partir d'aquesta història, l'autor català va decidir agafar el relat original i invertir-lo:

"A 'La torre de vidre' no és la humanitat que va al planeta, sinó el planeta que ve al nostre món. Solaris (un planeta) és qui explica la història un cop arriba a la Terra."

A més, malgrat que el relat estigui ple de monstres i criatures estranyes, en les línies de Sánchez Piñol, s'hi pot entreveure la complexitat de l'ésser humà:

"Si un planeta viu arribés al nostre món, jo crec que el que més li costaria d'entendre, probablement, i el que és més significatiu de l'ésser humà és la mesquinesa."

Santi Faro (director) amb l'adaptació del guió de Sánchez Piñol durant la gravació de la sèrie (Pau Venteo)

Un repartiment de luxe

Pere Arquillué, Nausicaa Bonnín, Lluís Marco, Pep Anton Muñoz i Artur Busquets són els encarregats de donar vida als protagonistes d'aquesta inquietant història. "La torre de vidre" va ser un gran repte per a tots ells. D'entrada, perquè moltes escenes les gravaven individualment, però també per haver de jugar els personatges utilitzant només els recursos sonors. De fet, els personatges de la sèrie interactuen entre ells, però mai van coincidir en un estudi de gravació parlant l'un enfront de l'altre.

Pere Arquillué és Solaris, un planeta que al llarg de la sèrie pren múltiples formes i que juga amb diferents recursos sonors (Pau Venteo)
Nausicaa Bonnin interpreta la Sònia, una de les protagonistes de la història de Sánchez Piñol (Pau Venteo)
Lluís Marco (Màrius) durant la gravació dels capítols amb Dolors Martínez, encarregada de la direcció artística (Pau Venteo)
Pep Anton Muñoz (Marquès) interpreta un dels personatges més malvats de la sèrie. El treball del personatge, amb els directors, el van portar a crear un malvat èpic i absolutament insuportable (Pau Venteo)
Pere Arquillué (Solaris) va fer les sessions de gravació sol, sense la resta d'actors
Artur Busquets (Garru) considera que un dels majors reptes que va tenir va ser haver d'interactuar amb altres personatges sense tenir-los davant (Pau Venteo)
Nausicaa Bonnin (Sònia) i Lluís Marco (Màrius) són els primers personatges que apareixen a la sèrie (Pau Venteo)

Tecnologia binaural i efectes sonors

El director de continguts de Catalunya Ràdio, Santi Faro, dirigeix aquesta proposta, que, gràcies a la tecnologia binaural digital, transporta el relat a una altra dimensió.

Santi Faro (director) amb l'equip tècnic que s'ha encarregat de "La torre de vidre" (Pau Venteo)

En comparació amb el so estèreo, l'àudio binaural, anomenat so 3D quan s'escolta amb auriculars, inclou informació espacial, com la direccionalitat del so o la distància, i permet una experiència auditiva totalment immersiva amb auriculars.

Es tracta d'una tecnologia que ja s'havia utilitzat en el podcast 'El segrest', de Carles Porta, però mai abans en ficció, com explica Faro:

"Vam fer una primera una primera experimentació amb molt d'èxit amb aquesta tecnologia amb la sèrie de no ficció de Carles Porta, on una part de cada capítol, que era la part dramatitzada, tenia aquest tractament, el tractament de binaural i realment generava una sensació inquietant."

Santi Faro (director) donant pas als actors en una de les cabines de gravació de Catalunya Ràdio (Pau Venteo)

A més a més, a part d'aquesta tecnologia s'ha treballat molt la sonoritat de l'ambient i s'han hagut de crear identitats sonores de forma digital pels monstres que formen part de la sèrie. Una feina excel·lent dels tècnics Paul Klason i Armando Erenas, segons el director de Continguts de Catalunya Ràdio:

"Han construït uns éssers monstruosos i amenaçadors del no res i tu, tancant els ulls i escoltant-los, te'ls imagines d'una manera particular."

Faro recorda que aquest caràcter suggerent fa que la sèrie tingui una dimensió diferent al que estem acostumats:

"Mentre que el cinema o la televisió t'ho ensenyen absolutament tot, aquí l'oient pot tancar els ulls i generar el seu propi imaginari."

Pots escoltar tos els capítols a "La torre de vidre."

 

ÀUDIOS RELACIONATS

Anar al contingut