Falsificacions, més enllà del top manta

Quan parlem de falsificacions el primer que ens ve al cap són els manters. Els trobem als carrers cèntrics de les ciutats, en un passeig marítim, o a la platja, venent productes d'imitació: samarretes, vambes, bosses i ulleres. Són l'última baula d'una cadena que comença molt lluny, segons Natàlia Esteve, advocada, vocal de la Secció de Dret de la Competència i de la Propietat Industrial del Col·legi d'Advocats de Barcelona. "El principal fabricant i exportador de productes falsificats és la Xina. Hi ha altres exportadors com Singapur, Hong Kong o Turquia, que fa de porta d'entrada dels articles d'imitació a Europa i de plataforma de distribució." Manters al centre de Barcelona al 2019 (Horitzontal) Al darrere de la fabricació i comercialització de productes d'imitació hi ha tot un entramat de crim organitzat que va més enllà de la falsificació de roba. "Com totes les activitats il·legals, solen estar en un entorn de delinqüència organitzada, no dic la persona que està venent quatre bosses per necessitat, però sí que al darrere hi ha un entramat de tot tipus d'explotació i crim organitzat. Quan cau la baula més petita de la cadena, que és qui menys coneix de l'organització, és molt difícil arribar cap a amunt." El 2015 es va crear a Barcelona el Sindicat Popular de Venedors Ambulants, el sindicat de manters, han fet una cooperativa i confeccionen la seva pròpia marca de roba, Top Manta, tenen dues botigues a la ciutat i un taller. Han sortit, doncs, del mercat de les falsificacions. En Papalay, senegalès, forma part del sindicat des del 2018, abans era manter. "Comprava alguna cosa en una botiga i ho tornava a vendre, pantalons, ulleres... no fèiem fabricació de peces amb la marca d'un altre. Qui s'ha de buscar si la falsificació ve de fora? Haurien de buscar qui treu el producte a l'engròs." Entrevista a Papalay, a la botiga Top Manta del carrer d'En Roig de Barcelona A la botiga venen bàsicament dessuadores amb caputxa i sense, samarretes i vambes, i també tenen comerç online. En el procés de fabricació i venda hi treballen unes 25 persones. Economia submergida La fabricació, distribució i venda al públic d'articles d'imitació mouen milers de milions d'euros que no entren en els circuits legals. Els productes falsificats suposen a Espanya el 9% de les vendes comercials i tenen un impacte de prop de 6.000 milions d'euros que es deixen d'ingressar i de 44.000 llocs de treball, segons les dades de l'Oficina de la Propietat Intel·lectual de la Unió Europea. El perfil del comprador Un 5% dels ciutadans ha comprat un producte falsificat els últims 12 mesos. Són sobretot menors de 35 anys. Segons Albert Vinyals, professor de psicologia del consum, autor del "Consumidor Tarat", el consum d'articles d'imitació és el consum d'un símbol i tant és que sigui original o no. "Els últims anys s'ha democratitzat el consum i també el desig. Tothom pot desitjar el que vulgui, és el concepte 'jo m'ho mereixo'. Em mereixo portar una bossa Louis Vuitton encara que jo i tothom sapiguem que és falsa. Els joves estan més marcats per la societat de la imatge, del postureig; ja ho sé, que no és de luxe i els altres també però porto una bossa Gucci perquè és el que es porta, o una samarreta de cotó que porta el logo de Levis, i m'és igual si és una peça falsa o no, perquè si és original en pagaré el triple, i l'únic que vull és que porti el logo." Creixen les vendes online El 16% dels joves ha comprat algun producte falsificat per internet. Més de la meitat dels articles d'imitació ja es venen online. Els joves són els principals consumidors de peces d'imitació (EUIPO) Segons Gerard Guiu, director general d'Andema, l'associació per a la defensa de la marca, les màfies han trobat un filó en el comerç online. "Estan creant uns usuaris que cada cop es falsifiquen més ràpid, i això és el que dificulta als mercats de venda online seguir-los la pista i poder-los identificar. Actuen amb molta rapidesa per esquivar el control de les plataformes, vendre productes falsificats o fer frau. Aquesta situació genera molta indefensió als usuaris perquè no poden tocar el producte i, a més, els venedors poden penjar una foto d'un article i després vendre-te'n un altre." Les plataformes tenen una responsabilitat limitada en la compravenda online de productes falsificats, segons Natàlia Esteve. "En principi no tenen cap responsabilitat si no saben que el producte és infractor. Ara bé, si és molt evident que s'està venent a través de la plataforma un article falsificat i no fan res, aquí sí que se'ls poden exigir responsabilitats. Igualment, si la marca els informa que determinat usuari està venent un producte d'imitació, han de prendre mesures i actuar." La bossa de l'esquerra és l'original, val uns 2.500 . La de la dreta es ven per 300 La falsificació i la comercialització de productes d'imitació és un delicte que comporta penes de presó. Les marques alerten que perjudica la seva reputació i que suposa un frau per al consumidor. Els articles es venen no només a les parades del mercat setmanal o als carrers, algunes imitacions estan molt ben fetes i llueixen a l'aparador d'alguna botiga a Barcelona.

Falsificacions, més enllà del top manta

La fabricació i venda de productes d'imitació generen milers de milions d'euros de l'economia submergida sobretot a les màfies de crim organitzat