Les sancions econòmiques són ara per ara l'única mesura de pressió real sobre Rússia. En això hi coincideixen la majoria d'analistes, entre els quals Marta Ter, analista de risc financer i experta en propaganda russa, que assenyala sobretot l'efecte que això pot tenir sobre els oligarques que fins ara integraven l'entramat de poder del Kremlin. I diem integraven, i no sostenien, perquè la relació de dependència entre Vladímir Putin i aquest magma d'empresaris multimilionaris que anomenem oligarques ha estat oscil·lant des de finals dels 90. Marta Ter considera que aquesta vegada les sancions s'estan aplicant bé, amb efectes sobre l'economia del país i sobre els empresaris. "Aquesta vegada fins i tot s'hi han afegit Mònaco i Suïssa, tradicionalment neutrals. Oleg Tinkov, per exemple, fundador de la banca digital Tinkoff ha perdut cinc mil milions de dòlars des que va començar la guerra." Quan Vladímir Putin va arribar a la presidència va consolidar una vertical de poder amb ell instal·lat al cim i, a sota, els oligarques d'una banda i les agències de seguretat de l'altra.   Del conjunt dels oligarques en podríem distingir dos grups o dues èpoques. Amb l'expresident Borís Ieltsin, els oligarques controlaven l'estat, tenien molt poder, però quan Putin arriba se situa dalt de tot i subordina aquests empresaris. Als que li eren lleials els manté i als que no se'n desfà ràpidament. Seria el cas de Berezovski, Gussinski o Khodorkovski, que se li van girar en contra i que ell va expulsar del país acusats de frau mentre es quedava part de les seves fortunes. Berezovski, un dels que va ajudar Putin a pujar al poder, va acabar suïcidant-se anys després. El segon grup serien els oligarques que han crescut gràcies a Putin. Aquests i els caps de les agències de seguretat formaven part del seu cercle de poder fins fa poc i podien intervenir en les decisions, encara que l'última paraula la tingués el president. En els últims temps això ha canviat, segons l'analista. "El líder rus s'ha autoaïllat molt i les últimes decisions no s'han consensuat amb cap grup intern. Però aquestes persones encara poden moure fils i, ni que sigui indirectament, podrien fer alguna cosa. És l'única possibilitat que tenim per evitar més víctimes: que puguin frenar Putin o que puguin fer-lo entrar en raó." Com a prova d'això, Ter senyala un moment clau quan Putin, hores després d'ordenar la invasió, va reunir un grup d'empresaris i oligarques i davant de les càmeres els va explicar que no havia tingut cap altra opció i que s'haurien d'enfrontar a les sancions que vindrien. Les imatges de Putin allunyat dels seus col·laboradors són l'evidència gràfica de l'autoaïllament del líder rus (Reuters) Dit això va abandonar la reunió sense acceptar cap pregunta però després es va filtrar a la revista Forbes la frustració i indignació dels empresaris per la manera com s'havien fet les coses. "Aquests homes no estaven al cas de la decisió de Putin i ells no tenen en compte ideologies, el que els preocupa és la seva economia i, des del seu punt de vista, el que estan veient és una bestiesa i afecta molt els seus interessos." Arribats a aquest punt, per primera vegada els oligarques estan intentant distanciar-se del Kremlin, i algunes de les decisions que han anunciat públicament -vendre alguns actius o firmar cartes contra la guerra- l'analista les interpreta també com una manera de posicionar-se de cara al futur, per si el règim de Putin acaba fent fallida. Què en pensen els ciutadans russos? Marta Ter va viure i treballar com a periodista a Moscou a finals dels anys 90 i en l'anàlisi de la reacció de la societat russa distingeix un tall generacional. La població de 40 a 50 anys està dividida i una meitat aproximadament no combrega amb el seu president, però els de més edat majoritàriament sí donen credibilitat a la narrativa de Putin projectada, sobretot, a través de la televisió. "Proporcionalment els més joves són els que surten més a manifestar-se i se la juguen al carrer. L'altre dia van detenir una noia que havia anat a l'institut amb un pin que deia "no a la guerra". La gent gran continua donant suport a Putin però els joves ja no tant." Un detall revelador de com funciona el president rus, segons Ter, es va veure el dia que va convocar els caps de les agències de seguretat per debatre, suposadament, el reconeixement de la independència de les repúbliques de Donetsk i Lugansk.  Allà, Putin va humiliar públicament el cap del Servei d'intel·ligència estrangera, Serguei Narixkin, forçant-lo a expressar un suport explícit a la moció quan estava fent un discurs que semblava vacil·lant. "Ningú es posiciona contra Putin", sentencia Ter, perquè els que el qüestionin es juguen no només perdre el càrrec sinó guanyar-se una condemna de presó. "La impressió és que l'hauria d'aturar algú de dins perquè el perjudici econòmic no el preocupa i tampoc hi pot haver una escalada militar contra ell perquè ja ha alertat que té el dit a punt de prémer el botó."