Pol Antràs: "Els bancs centrals han fallat a l'hora de predir la inflació actual"

Una cosa que hem notat tots, com a consumidors, és que els preus han pujat. No només el de l'energia o el del gas, sinó que omplir la nevera tornant de vacances ens ha costat més diners que altres estius. Aquest increment s'anomena inflació, i --segons explica l'economista Pol Antràs-- és un dels factors clau per arribar a identificar una recessió. Però... com hem arribat a aquesta situació? "Els governs no controlen l'economia amb la facilitat amb què es controla un termòstat. Fan molta recerca, però no sempre l'encerten; i en situacions noves és quan fallen més." Tal com explica Antràs, els bancs centrals (organismes reguladors de cada estat) utilitzen uns models molt complexos per poder analitzar i definir la situació de l'economia. Però aquests models no són exhaustius i, segons l'economista, no inclouen factors que potser no semblen importants, però acaben sent determinants. En el cas concret de la inflació, Antràs recorda que el preu dels productes està condicionat per l'oferta i la demanda. Per tant, com que la inflació no deixa de ser una pujada dels preus, cal anar a buscar en els canvis a l'oferta i a la demanda les raons de la situació actual. La frenada de l'oferta "La pandèmia ha estat una situació nova en què era difícil saber què s'havia de fer en cada moment", recorda Antràs. Alhora afirma que s'han pres mesures que, si no s'haguessin executat, la situació seria pitjor. L'economista, però, té clar que els bancs centrals van subestimar la complexitat del funcionament de les cadenes de producció en un món tan global, ja que estan molt exposades a diferents tipus de xocs que en comprometen el funcionament. Per explicar-ho, Antràs agafa l'exemple de la planta de fabricació de Seat, a Martorell. Dos operaris en una cadena de producció de la planta de Seat a Martorell (ACN/Àlex Recolons) En aquest cas, encara que el muntatge dels cotxes es faci a Catalunya, és probable que bona part de les peces que s'utilitzen (com els motors o les rodes) vinguin d'altres llocs, generalment de l'estranger. Alhora, els fabricants de motors depenen del subministrament de materials (metalls per fer-ne els components), com també els passa als de les rodes (goma i cautxú), que arriben d'altres latituds. En el cas d'una pandèmia com la de la covid, qualsevol confinament o aïllament (absolutament imprevisible) en algun dels llocs que intervenen en aquesta cadena mundial de producció estronca tot el procés de fabricació. "Els models dels bancs centrals van subestimar la persistència dels xocs en les cadenes globals i, un cop acabada la covid, no s'ha tornat a com estava abans." Una demanda massa alegre A l'altra banda de la balança hi ha la demanda dels consumidors. En aquest cas, Antràs admet que es va encertar que s'havia de fomentar el consum, però lamenta que les ajudes van ser massa generoses, de manera que la gent es va sentir rica i va començar a comprar moltes coses, i moltes a crèdit. Encara que aquest comportament va fer que comencessin a pujar els preus lleugerament, la inflació no es va veure afectada durant un temps. És per això que les autoritats es van confiar i van mantenir unes decisions que, finalment, han contribuït a generar aquest increment de preus desbocat.

Pol Antràs: "Els bancs centrals han fallat a l'hora de predir la inflació actual"

L'economista de Harvard admet que utilitzen sistemes molt complexos, però avisa que no tenen en compte factors que acaben sent claus en l'evolució dels mercats