Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player
La tarda de Catalunya Ràdio

Per què hi ha tants Japón a Sevilla?

L'exàrbitre de futbol Japón Sevilla manté aquest cognom que va néixer per una expedició japonesa de principis del segle XVII a la zona, i no és l'únic

Enllaç a altres textos de l'autor

Anna Ayala

Redactora de "La tarda de Catalunya Ràdio"

Actualitzat

Durant els anys noranta, l'exempleat de banca i àrbitre de primera divisió José Japón Sevilla es va fer cèlebre per les seves decisions polèmiques sobre el terreny de joc.

Retirat de l'arbitratge des de la temporada 1999-2000, José Japón Sevilla és ara cònsol honorari del Japó a la província de Sevilla. Més enllà de la picada d'ull al joc de paraules que conté la seva combinació de cognoms, el cert és que per les venes d'aquest exempleat de banca, exàrbitre i actual cònsol honorari hi corre sang japonesa autèntica. O una part, almenys.

Els primers "turistes" japonesos que van deixar rastre

Segons dades de l'INE, dels 24.000 habitants que té Coria del Río, més de 600 es diuen Japón de cognom.

L'historiador i catedràtic del Departament d'Història Moderna de la UB Àngel Casals explica que l'origen d'aquest cognom es remunta a més de quatre segles enrere, quan una delegació japonesa va visitar el rei Felip III de Castella, i un dels membres d'aquella expedició, Hasekura Tsunenaga, es va quedar a viure a Coria del Río.

Aquell ancestre comú es deia Tsunenaga, però, en canvi, el cognom que ha quedat és Japón:

"Al segle XVI i encara fins al segle XVIII quan algun estranger (no només japonès sinó també francès, anglès, holandès o d'on fos) arribava a un país diferent s'acostumava a adaptar el seu cognom a la llengua del lloc d'acollida. Però és evident que Tsunenaga no és fàcil de traslladar a la fonètica castellana i es va optar per la solució fàcil: transformar en cognom el país del qual provenia aquella persona. Igual que hi ha altres cognoms com Gascó, Francès o Castellà, a aquella gent se'ls va anomenar Japón."

Els samurais també van arribar a Montserrat

L'any 1543 els portuguesos es van convertir en els primers europeus a arribar al Japó i en principi van ser ben rebuts perquè els japonesos, explica Àngel Casals, tenien interès en la tecnologia militar europea, sobretot les armes de foc.

En un primer moment els governants nipons de l'època van acceptar que els portuguesos portessin al Japó tant comerciants com també missioners jesuïtes, que al principi eren només portuguesos, però després van ser també castellans.

Aquests missioners van començar una tasca d'evangelització força fructífera: es calcula que a finals del segle XVI ja hi havia més de dos-cents mil japonesos que s'havien convertit al catolicisme.

A finals del segle XVI, aquests jesuïtes volien lluir els seus mèrits davant de l'Església de Roma, amb la idea d'obtenir el permís per crear una estructura eclesiàstica pròpia al Japó.

Amb aquesta intenció, el 1585 van enviar una primera ambaixada de quatre samurais que va passar per Barcelona i va fer estada a Montserrat, i el 1613 en van enviar una segona amb la mateixa intenció, que és la que es va establir a Coria del Río.
 

Per què els japonesos es van quedar a Coria del Río i no a Catalunya?

Contràriament al que va passar a la província de Sevilla, a Catalunya la visita dels japonesos no va deixar cap herència en forma de cognom. Quan van acabar la seva missió, els samurais que havien visitat Montserrat van tornar al Japó i un cop allà molts van ser torturats i assassinats en el marc d'una reacció violenta contra la presència dels cristians.

Segons una crònica que va escriure un cuiner de Felip II que els va acompanyar un tros del viatge, les úniques dones que van impressionar aquells japonesos van ser les valencianes; de les catalanes no en diuen res.

En canvi, l'expedició que va anar a Coria del Río unes dècades més tard ja no va trobar gaire bona idea tornar a un país on els esperaven per matar-los, així que van preferir quedar-se a prop de Sevilla. Si més no, hi ha constància que en va quedar un com a mínim, Hasekura Tsunenaga, al qual hi ha dedicada una estàtua al centre de Coria del Río i de qui teòricament descendeixen tots els Japón actuals, tot i que diu Casals que fins i tot, encara que hagin passat quatre segles, "sis-cents descendents són molts per a una única persona, així que potser en va quedar més d'un".
 

Què se'n va fer, de tot aquell intercanvi comercial i cultural amb el Japó?

Després d'aquells contactes comercials (i, en menor mesura, també culturals) de finals del segle XVI i primera meitat del XVII entre Europa i el Japó, el catolicisme es converteix en un problema d'ordre públic al Japó: l'any 1637 es produeix l'anomenada revolta de Shiabara, en què molts pagesos, majoritàriament catòlics, s'alcen contra els seus senyors perquè no volen pagar tants impostos. Des del govern de Tòquio s'arriba a la conclusió que el catolicisme és un perill per a l'estabilitat de l'estat.

Fruit d'aquelles revoltes es van perseguir, crucificar i matar missioners i capellans i van morir milers de persones.

A partir d'aquell moment es va prohibir fins i tot l'entrada d'estrangers al Japó. Tot i així, com que als japonesos els seguien interessant alguns productes europeus com ara les armes de foc, van acceptar la presència de comerciants holandesos (perquè no eren catòlics sinó protestants), però amb la condició que no trepitgessin terra japonesa, ja que qualsevol europeu que trepitgés el Japó estava condemnat a mort.

Va ser en aquell moment quan es va construir Dejima, una illa artificial on els holandesos podien desembarcar, comerciar i fer-hi una mínima vida sense problemes.

Així van ser les relacions comercials entre el Japó i Occident fins al 1854, quan la presència de quatre vaixells de guerra nord-americans a la costa de l'actual Tòquio va obligar els japonesos a obrir-se al comerç amb Occident, un "comerç" molt diferent d'aquell intercanvi genètic que va deixar un cognom que avui dia porten més de sis-centes persones a Coria del Río.

Entre elles, el recordadíssim (tot i que no sempre per bé) àrbitre i actual cònsol honorari José Japón Sevilla.

ÀUDIOS RELACIONATS
Anar al contingut