Cada vegada duem menys diners en efectiu a la butxaca perquè els tenim tots dins del mòbil. Més de 30 bancs que operen a l'estat espanyol han incorporat a les seves apps la plataforma de pagament Bizum, que està accelerant la desaparició de les monedes i els bitllets. Tota una revolució tecnològica que té guanyadors i perdedors. Per què té tant d'èxit? La clau de Bizum és que permet fer transferències instantànies i gratuïtes entre particulars. Compta amb 18 milions d'usuaris i 22.000 establiments comercials registrats. La directora de màrqueting i comunicació de Bizum, Laura Poza, treu pit de l'impacte social de la plataforma: "Els pagaments més freqüents per Bizum són aquells en què els particulars comparteixen despeses o realitzen activitats socials conjuntes. En cinc anys hem gestionat més de 660 milions d'operacions, amb un valor associat de 33.000 milions d'euros." Tot i el volum de les transaccions i l'impacte en els nostres hàbits de pagament, a Bizum només hi treballen set persones. És segur pagar amb Bizum? Des de l'Agència de Ciberseguretat de Catalunya, Tomàs Moré explica que, malgrat el poc personal que hi treballa, els pagaments amb aquesta eina són més segurs que amb les targetes de crèdit. Primer, perquè de la seguretat de les transaccions no se n'encarrega Bizum sinó els bancs, obligats per la nova Directiva Europea de Serveis de Pagament a establir mecanismes d'autenticació; i segon, perquè quan paguem amb Bizum exposem menys informació sensible: "Quan fem un pagament amb targeta estem donant un número de targeta que, amb un número addicional [el PIN], qualsevol podria fer-lo. Amb Bizum l'única informació que donem és un número de telèfon i prou." Tant és així, que l'Agència Tributària de Catalunya (ATC) permet des del 4 d'octubre que els ciutadans paguem via Bizum petits deutes o les liquidacions d'una dotzena de tributs que recapta, especialment, l'impost a les emissions de CO2. De moment, el límit són 150 euros, però la presidenta de l'ATC, Marta Espasa, considera que hi ha marge per ampliar aquest topall: "Hem començat a l'Agència Tributària de Catalunya, però la idea és poder-ho estendre també a altres departaments de la Generalitat, per exemple per al pagament de les multes." Qui deixa enrere? Una de les conseqüències que cada vegada es facin més pagaments i tràmits telemàtics és que els bancs tanquen oficines i retiren caixers automàtics. Això complica la vida als qui viuen a la Catalunya buida. Pagar amb el mòbil cada vegada és més freqüent (Adrianna Calvo / Pexels) Segons dades del Banc d'Espanya, a 467 municipis de Catalunya més de la meitat ja no hi ha sucursals bancàries ni caixers automàtics. Són municipis rurals on viuen en total 240.000 persones. Bàsicament, es tracta de població envellida que rep el suport d'entitats com Foment de l'Alfabetització Digital dels Sèniors. Josep Solano, el seu responsable, apunta que els bancs han deixat de ser un servei públic per esdevenir un negoci, i ja no fan les funcions socials que tenien les caixes: "Molta gent gran s'ha de desplaçar fora del seu municipi i fins i tot han de fer molts quilòmetres per poder aconseguir diners. Potser les administracions no han parat prou compte ni amb això ni amb l'escletxa digital." L'Agència Tributària i la Seguretat Social alerten que hi ha estafadors que els suplanten la identitat i demanen pagaments per Bizum. La majoria dels qui cauen en aquests paranys són persones grans que s'han trobat de cop i volta amb uns sistemes de pagament molt diferents dels que coneixien, i és que els avenços tecnològics són difícils de frenar, també quan deixen gent enrere.