Els menors estrangers no acompanyats no cobren cap paga pel fet de ser-ho, malgrat informacions falses que circulen per xarxes socials
Fets o fakes

No és cert que els menors estrangers no acompanyats cobrin una paga

Amb la reforma de la llei d'estrangeria revifen missatges esbiaixats sobre els diners que suposadament reben aquests joves

Actualitzat
TEMA:
Menors

Després de l'aprovació el passat 19 d'octubre de la reforma de la llei d'estrangeria, amb novetats importants per als menors migrants que arriben sols a l'estat, han revifat a les xarxes socials els rumors, mitges veritats i mentides sobre els seus drets i les pagues que suposadament cobren:

Els menors estrangers no acompanyats no cobren cap paga pel fet de ser-ho, malgrat informacions falses que circulen per xarxes socials
 

Circulen vídeos directament manipulats, com aquest sobre la líder de Mas Madrid:

El vídeo original el va penjar la mateixa Mónica García a TikTok i, en realitat, no feia referència als menors no acompanyats sinó als insults que utilitza Isabel Díaz Ayuso per referir-se als seus rivals polítics.

 

No, la paga per a aquests menors no existeix

Un dels rumors més estesos és que tots els menors estrangers no acompanyats que arriben a l'estat (MENAs) perceben un sou per la seva condició. Aquesta afirmació és totalment falsa i cap menor estranger que arriba a Catalunya (ni a Espanya) rep una prestació pel fet de ser-ho.

Els menors estrangers no acompanyats no cobren cap paga pel fet de ser-ho, malgrat informacions falses que circulen per xarxes socials
La desinformació sobre els menors estrangers no acompanyats revifa amb la nova llei d'estrangeria

La realitat és que, quan els menors estrangers no acompanyats passen a ser tutelats per les administracions, passen a tenir dret al mateix que els menors tutelats espanyols.

Això vol dir que tenen dret a un allotjament, manutenció, roba, un projecte educatiu, a fer alguna activitat esportiva o a tenir una cobertura mèdica. Per aquests conceptes, que inclouen els salaris dels professionals que els atenen o el manteniment dels centres, la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA) aporta entre 41 i 139 euros al dia per menor, tant per als menors estrangers com per als espanyols. La gestió de la majoria d'aquests centres corre a càrrec d'empreses o entitats socials i n'hi ha molt pocs de públics.

La diferència tan gran en el cost per menor es deu a les diferents necessitats que pugui tenir cada menor per les seves característiques concretes (condicionants de salut, psicològics, educatius...).

 

El canvi, a partir dels 16 anys

Quan els joves, tant estrangers com espanyols, arriben als 16 anys, i fins als 21 anys, el sistema de protecció de Catalunya els pot adreçar a l'Àrea de Suport al Jove Tutelat i Extutelat (ASJTET) que ofereix una prestació, a banda d'altres serveis.

Només els joves amb qui s'acorda un pla de treball individualitzat es beneficien d'una paga d'uns 664 euros, l'indicador de Renda de suficiència de Catalunya. La prestació en principi es pot rebre fins als 23 anys, però si el jove fa menys d'un any que està sota tutela de la Generalitat només la pot rebre un any.

Per tant, aquesta paga de 664 es dona a tots els joves tutelats o extutelats, immigrants o no, que es comprometen a seguir uns estudis i una formació amb un pla individualitzat per emancipar-se. Una prestació que es perd en cas de trobar feina.

 

Quants joves cobren aquesta prestació a Catalunya?

Actualment, el sistema de protecció a la infància de Catalunya atén 7.775 infants i joves, dels quals 1.456 són menors immigrants no acompanyats i 3.837 són majors d'edat. Els altres 2.482 són, o bé joves amb nacionalitat espanyola, o bé d'altres nacionalitats però amb família.

Segons dades del Departament de Drets Socials, actualment 1.400 joves d'entre 16 a 21 anys reben la prestació de 664 euros al mes, i no tots són immigrants.

 

Què suposarà la reforma del reglament la llei d'estrangeria?

Amb aquesta reforma es flexibilitzen i se simplifiquen els criteris per a l'obtenció del permís de residència i de treball per als joves migrants sols.

Es tracta d'uns canvis molt reclamats per la Generalitat i les entitats socials, que veien com molts joves es veien abocats a la irregularitat sobrevinguda.

A Catalunya beneficiarà uns 7.500 joves migrants sols majors d'edat (també els 1.456 menors estrangers no acompanyats).

A tot Espanya la mesura afectarà 15.000 joves, 8.000 menors i 7.000 extutelats.

 

Principals canvis

Amb la nova legislació es redueixen de 9 a 3 mesos els terminis per tramitar el permís de residència quan el jove és menor d'edat i des que l'administració es fa càrrec de la tutela.

La renovació no s'haurà de fer cada any, sinó cada dos anys, i per reduir burocràcia desapareix l'acte notarial que es demanava; ara n'hi haurà prou amb presentar un informe de Serveis Socials.

Els joves immigrants podran treballar

Una de les grans novetats que aporta aquesta reforma és que els joves immigrants sols podran treballar. Fins ara, amb 16 anys no ho podien fer; una discriminació claríssima respecte a la resta d'adolescents, fins i tot respecte dels immigrants que no arriben sols.

A partir d'ara, el permís de residència anirà acompanyat del permís de treball de manera automàtica. D'aquesta manera s'acaba amb la situació de molts joves amb permís de residència però sense permís de treballar.

Un altre canvi important el trobem en els requisits econòmics que es demanen als joves majors d'edat. La renovació dels permisos es farà cada 2 anys i els ingressos que se sol·licitaran seran més realistes.

Fins ara es demanava, per a una primera renovació, disposar d'uns 500 euros d'ingressos propis i per a la segona, més de 2.000 euros mensuals, sense comptar les ajudes socials.

Ara els requisits són més accessibles i caldrà acreditar uns ingressos d'uns 500 euros al mes, una quantitat similar a l'Ingrés Mínim Vital i, a més, ara sí que es podrà comptar amb les ajudes socials.

Finalment, també és rellevant que aquest nou reglament serà retroactiu. Això vol dir que donarà cobertura als joves immigrants sols que estiguin tramitant papers, però també els que han perdut els permisos i tinguin encara com a màxim 23 anys.

 

Quan entrarà en funcionament el nou reglament?

Aquest reglament es va publicar el passat 19 d'octubre al BOE i la previsió és que entri en vigor el proper 9 de novembre. Les entitats socials estan a l'espera de conèixer les instruccions de la seva aplicació, especialment si s'habilitarà algun espai concret a les oficines d'estrangeria per als joves immigrants no acompanyats.

 

Aquest reforma provocarà un efecte crida?

Des de la Federació d'Entitats amb Projectes i Pisos Assistits, FEPA, insisteixen que amb aquesta reforma tots els joves immigrants sols no aconseguiran de manera automàtica el permís de residència i de treball.

Segons expliquen, amb la nova norma s'han flexibilitzat la majoria de requisits, però, tot i això, per a molts joves continuarà sent complicat poder acreditar un mínim d'ingressos per aconseguir els papers.

Consulta altres "Fets o fakes"

Si veus o reps algun missatge o declaració que et grinyola, ens pots escriure un WhatsApp per adreçar-nos dubtes o propostes que puguem verificar al 677 070 940.

ARXIVAT A:
Menors Notícies falses
NOTÍCIES RELACIONADES
Anar al contingut