El vapor d'aigua que s'evapora del mar i els oceans s'eleva cel amunt fins a la troposfera, la capa on es formen els núvols, i a aquestes alçades, el vapor es condensa i es converteix en pluja. Això ho coneixem des de fa segles. Però aquest mateix vapor d'aigua, si en lloc de quedar-se a aquesta alçada tira més amunt, fins a l'estratosfera, el seu efecte és un altre. No es converteix en pluja, sinó que es manté estàtic durant anys i exerceix com un gas d'efecte hivernacle. Cel del 2022, a la Segarra (G.L.) Per sort, això no passa habitualment perquè de forma natural no hi ha factors que impulsin el vapor tan amunt. Però existeixen algunes excepcions: els volcans submarins. I aquest 2022 ha passat. Va ser al gener, amb l'erupció del volcà Hunga Tonga, al Pacífic, a l'est d'Austràlia. El cap de Predicció del Meteocat, Santi Segalà, ha explicat a "La tarda de Catalunya Ràdio" que l'erupció és molt recent i encara és molt aviat per treure conclusions concretes, però té clar que això tindrà efectes perquè la quantitat de vapor d'aigua "injectat" no és poca cosa: "El volcà ha incrementat un 10 per cent el vapor d'aigua a l'estratosfera, i a aquesta alçada el vapor provoca un efecte hivernacle afegit. Farà pujar la temperatura" "L'estrafosfera està molt més amunt que la troposfera, on es formen els núvols, i tant amunt el vapor no es converteix en pluja. El que fa és escalfar el planeta" Illa al costat del volcà submarí Hunga Tonga (Google) L'efecte no serà etern, perquè de mica en mica el vapor s'anirà dissipant, però això no serà immediat, es pot allargar uns anys: "La durada de l'impacte d'aquest vapor d'aigua pot allargar-se més enllà dels cinc anys. Caldrà veure quin impacte té i quina suma fa al canvi climàtic provocat pels homes" És per això que fa tanta calor aquest any? No, el volcà no ha contribuït a la calor excepcional d'aquest estiu. Els seus efectes (alguns estudis apunten a una modificació de dècimes) es faran notar de forma progressiva, començant per l'hemisferi sud, on està situat l'Hunga Tonga, on ara els arriba l'estiu. En tot cas, els seus efectes se sumaran a d'altres factors: "El primer impacte serà a l'hemisferi sud, però acabarà sent de nivell planetari. I a mitjà termini s'hi sumarà un altre fenomen: el de la "Ñiña", un efecte climàtic natural que provoca una moderació de la temperatura. A veure com es combinen" Cel de Barcelona, troposfera (G.L.) Segalà té clar que l'efecte de l'Hunga Tonga és conjuntural i s'acabarà dissipant amb els anys. Una altra qüestió, i això ja es veurà amb els anys, és si la seva "aportació" suposarà una contribució consolidada a l'augment de la temperatura a més llarg termini. Per entendre'ns, si per exemple d'aquí uns anys la temperatura global puja 1,6ºC de mitjana, una part d'aquest increment consolidat haurà estat una contribució de l'Hunga Tonga? Haurà deixat pòsit? O dels seus efectes ja no en quedarà res? La resposta, d'aquí uns anys.