La sarna es dispara a Catalunya: fins a 20 vegades més casos que abans de la pandèmia

Per a molts, la paraula "sarna" pot sonar a malaltia medieval, a manca d'higiene i a pobresa extrema. Però els dermatòlegs avisen de tot el contrari: la sarna ha tornat amb força. "Ens arriben famílies senceres infectades que, al seu torn, han infectat moltes altres persones sense saber-ho." Miquel Casals, responsable de la Unitat de Dermatologia Pediàtrica de l'Hospital Parc Taulí de Sabadell, alerta que els casos s'han disparat "per 20 o per 30" des que va començar la pandèmia: "Abans de la covid ateníem un grapat de casos l'any i ens sorprenia que encara hi haguessin infectats de sarna. Avui n'estem tractant tres cada dia". A l'Hospital Clínic de Barcelona també estan notant un repunt inèdit de casos, tot i que qui està atenent "un munt de pacients amb sarna" són els ambulatoris. La cap del Servei de Dermatologia del Clínic, Susana Puig, apunta que no és una malaltia greu però sí és desesperant per a qui la pateix: "No ens hem centrat en parlar del repunt de sarna perquè no és una malaltia mortal i sempre l'acabem curant. Això sí, pot afectar durant mesos la qualitat de vida del pacient." Fins ara, els brots esporàdics de sarna es donaven en condicions molt concretes, quan coincidien grups grans de persones, per exemple a residències, presons, hospitals, comunes o centres d'internament d'estrangers. Aquestes condicions es van emular durant setmanes en moltes llars durant el confinament domiciliari del 2020 i això, segons els experts, hauria estat la llavor de l'allau de casos que es detecten des d'aleshores. Casals ho considera "una epidèmia dins de la pandèmia". Però, què és la sarna? La sarna o escabiosi és una malaltia de la pell que causa picor a la zona del cos infectada. La provoquen uns àcars similars als polls, uns paràsits microscòpics que s'instal·len dins la nostra pell i s'alimenten de sang, a mossegades per això pica. A més, la coïssor s'accentua quan les femelles excaven túnels dins la pell per dipositar-hi uns tres ous al dia. "Per culpa de la pandèmia els casos de sarna s'han diagnosticat amb retard i molts cops s'han abordat amb un tractament erroni, perquè es creia que era una dermatitis i prou. Això explica també que s'hagi escampat tan ràpid." La sarna irrita la pell i hi apareix una característica granellada de color vermell. És habitual que les persones amb sarna es gratin sovint on els cou la picada o fins i tot que es despertin a mitja nit amb picors perquè és quan les femelles estan més actives. Com es cura? El tractament de la sarna és molt senzill, sobretot si no està gaire avançada. Untant el cos amb una crema insecticida i repetint el procés al cap d'uns dies n'hi hauria d'haver prou per matar els àcars i les seves cries. Ara bé, la virulència d'aquesta onada fa sospitar els dermatòlegs que "els paràsits s'estan fent resistents a la permetrina", el químic insecticida, tot i que encara no s'han fet estudis que ho puguin concloure. Irritació a la pell de la mà causada per la sarna (Wikipedia) En qualsevol cas, si la coïssor persisteix, es recepten fàrmacs via oral més agressius que asseguren la recuperació del pacient, sempre que segueixi unes estrictes mesures d'higiene per prevenir la reinfecció. Els dermatòlegs recomanen, de fet, que tots els convivents se sotmetin al tractament per trencar la cadena de transmissió. Com es contagia? Per a la medicina no té cap secret, perquè és una malaltia que ens acompanya des de fa segles: la sarna es contagia pell amb pell i, a vegades, pel contacte amb un teixit on hi ha aquests àcars. En altres paraules, des d'una carícia a una relació sexual, passant per compartir llençols o mirar una pel·lícula des del sofà d'una persona infectada. Com es conviu amb la malaltia? La majoria dels afectats coincideixen a destacar que la picor pot arribar a ser incapacitant i que sovint es triga massa a diagnosticar la infecció. Això pot agreujar els símptomes, ja que com més es triga a tractar la sarna, més molèsties provoca. El Marc explica a "La tarda de Catalunya Ràdio" que no és conscient de com es va infectar i destaca la incomoditat d'haver de mantenir una higiene tan estricta: "No sé on ni quan la vaig agafar. És bastant desesperant, no només la picor, que ja està anant a menys, sinó evitar les reinfeccions. Des de fa un mes que cada dia he de rentar en calent els llençols, les tovalloles i la roba que em poso." Al Bru, el fet que no li detectessin la infecció fins al cap d'unes setmanes, el va obligar a repetir el tractament, tant a ell com a la seva parella: "Sentia picor a les mans i tres metges diferents em van dir que era al·lèrgia. No va ser fins que em van donar hora a un dermatòleg que em van confirmar que tenia sarna i jo i la meva parella vam haver de fer tot el tractament." La Manuela apunta que, durant la fase més aguda, les molèsties li impedien dormir i que la sensació de picor s'ha mantingut fins a un mes després de la curació: "Em vaig infectar tenint relacions sexuals amb una persona que encara no sabia que tenia sarna. El pitjor era la picor de les nits i que vaig trigar sis mesos a fer net perquè cap tractament semblava que em curés del tot." Els dermatòlegs lamenten que hi hagi poca literatura sobre la sarna i que es controla i s'estudia molt poc, però admeten que no és una malaltia greu ni mortal, tot i que sí "és molt molesta i afecta bastant la qualitat de vida del pacient". Els qui l'han patit ho tenen claríssim: "Allò que diuen que 'la sarna amb gust no pica' és mentida."

La sarna es dispara a Catalunya: fins a 20 vegades més casos que abans de la pandèmia

Els dermatòlegs alerten que els brots es multipliquen arreu del continent i afecten tots els estrats socials