Joan Sallas, badaloní expert en plegar tovallons, convidat pel rei de Suècia

Joan Sallas era a Suècia per fer una exposició sobre la seva obra, l'art del plegat i la papiroflèxia, quan va rebre la invitació del rei per visitar la cort. "Vaig anar a Suècia a fer una exposició sobre plegats històrics de tovallons escandinaus i el rei em volia ensenyar la tradició i la manera com ho fan actualment a la casa reial sueca." La manera de plegar els tovallons ha estat un símbol identitari de les persones que els havien de fer servir des del segle XVI, i els egipcis ja cultivaven l'art del plegat molt abans de l'origami japonès. "Si era un bisbe, un rei, el papa o una dona, el tovalló estava plegat d'una manera o d'una altra. I de la manera com es plegava no es tornava a plegar mai més: hauria estat una vergonya repetir el plegat." Joan Sallas amb les seves creacions De fet, hi ha tantes maneres de plegar tovallons com possibilitats geomètriques de plegar un quadrat i trobar un model nou. "La màxima complexitat del plegat era per al rei o per a un papa, i a cada cort tenien un tovalló especialment complex creat amb una tècnica que només tres o quatre persones sabien." En el cas de Suècia, per exemple, el tovalló es diu Kronan, que vol dir "corona", perquè reprodueix la forma d'aquest símbol reial. Sallas també ha estat cridat a Anglaterra per plegar el tovalló de la reina Elisabet en forma de corona. Però que ningú es pensi que és una tasca senzilla: "Els cambrers que pleguen el tovalló al rei de Suècia triguen tres mesos a fer-ho i portar-lo a la taula perquè han de seguir un procés de rentat, de premsat i de conservació en fred que dura setmanes. Aquest plegat, però, només és per al rei i per a alguna autoritat convidada molt escollida." La tradició es pot recordar encara en alguns casaments. No fa tant, a la núvia i al nuvi se'ls posaven uns tovallons plegats d'una manera especial; als pares dels nuvis, d'una altra, i als convidats, encara d'una altra, amb una altra forma. Però aquest costum s'ha perdut i Sallas recorda com a últim vestigi l'escola del plegat que va crear a Barcelona a principis de segle el cambrer Lluís Barrillón. Per això, aquest badaloní dedica les seves jornades a dos objectius: crear noves figures en paper o tela que pugui exposar i, d'altra banda, investigar la història del plegat, que té arrels ja a l'antic Egipte, quan els faraons plegaven coses increïbles en papir, cuiro o tela de lli. Però no ens quedem a l'antic Egipte, perquè a través de la papiroflèxia podem fer un salt mortal que ens planta en un projecte de satèl·lit de la NASA. Per aconseguir que es desplegui bé necessitaran un enginyer versat en papiroflèxia. També serà necessari per dissenyar una vàlvula cardíaca, un paracaigudes o l'airbag d'un cotxe. "Quan tens un accident, l'airbag et salva la vida gràcies a la papiroflèxia. Cada any trobem noves aplicacions de la papiroflèxia en àmbits tan diferents com el culinari, el musical, el farmacèutic i molts altres que tenen a veure amb la nostra vida diària." El xeic de Qatar va sol·licitar l'ajuda de Sallas per crear un tigre de papiroflèxia i Alejandro Amenábar li va demanar que ensenyés als seus actors a fer figures de paper com feia Unamuno. Però en la majoria dels casos és un art efímer: quan el tovalló es desplega desapareix l'obra, com els focs artificials ,que només es poden veure un cop. "Aquesta és la gràcia, el gran concepte del barroc: podies dedicar mesos i anys a crear uns decorats d'una obra de teatre que es faria només durant una hora i no es repetiria.". I això no té res a veure amb la complexitat de l'obra, perquè el ventall pot anar des d'un senzill barquet de paper fins a una font de taula de tres metres i mig per dos, que Sallas va trigar gairebé dos mesos a crear amb tovallons que reproduïen formes del 1677. El problema, segons l'artista, no és saber plegar, perquè això es pot aprendre; el problema és decidir què es vol plegar. "Si Déu fos viu, tindria l'ofici de plegador, perquè el que ell va fer va ser agafar un material i començar-lo a plegar per crear totes les coses. Tot l'univers, les flors, els núvols, les muntanyes, les galàxies, tot es plega i es desplega. Fins i tot nosaltres naixem plegats del ventre de la nostra mare i a poc a poc ens anem desplegant."

Joan Sallas, badaloní expert en plegar tovallons, convidat pel rei de Suècia

El monarca suec ha convidat recentment l'artista català perquè compartís amb els cambrers reials les formes històriques de plegar els tovallons a la cort sueca