Els sediments ja s'han menjat un 10% de la capacitat dels pantans catalans

Amb la sequera, ens hem acostumat a veure imatges dels fons dels embassaments al descobert, amb una bona capa de fangs i sediments que s'hi han anat acumulant amb els anys. Ho hem vist a tot arreu: a Sau, a la Baells, a la Llosa del Cavall... a tots els pantans del país. La imatge del fons ressec i esquerdat, amb un corrent d'aigua esquifit que s'obre pas entre els seus propis sediments, ens certifica que els fangs encallats als pantans són una realitat emergida. El cas més conegut el tenim al delta de l'Ebre. Pantà de Flix Però fins a quin punt sabem quants sediments tenim acumulats als pantans? Quin marge tenim per gestionar això? Si a poc a poc els pantans es van omplint de sediments, això vol dir que estem perdent capacitat per emmagatzemar aigua? Això ho tenim en compte? La qüestió de fons, i mai millor dit, és que els pantans, les preses, fan de tap. Atrapen l'aigua i també frenen la baixada de sediments riu avall. I això té dos efectes: que els sediments no arribin al mar ni als deltes, ni a les vores de les lleres, i que s'acumulin als mateixos embassaments. Embassament de la Llosa del Cavall (Gerard López) A mitjans de setembre, al Parlament, es va celebrar una comissió d'estudi sobre la protecció del delta de l'Ebre. Un dels experts, Carles Ibáñez, del Departament de Canvi Climàtic d'Eurecat, va recordar que actualment el Delta només rep un 1% dels sediments que li arribaven abans de la construcció dels embassaments: "Per resumir-ho, estem provocant la cració de deltes artificials a la cua dels embassaments, a tots els embassaments del planeta, i això implica la destrucció de deltes i platges que es generen gràcies a l'alimentació d'arena provinent dels rius i rieres." La quantitat exacta de sediments que hi ha als pantans catalans no se sap amb precisió. Això demana uns estudis, les batimetries, que són costosos, en temps i diners. L'any 2001 l'Agència Catalana de l'Aigua va estudiar l'estat dels sediments d'alguns embassaments de les conques internes i va actualitzar les dades. Va sortir una mitjana d'acumulació d'entre un 5 i un 10%. Pantà de Sau (Gerard López) De totes maneres n'hi ha que estan força "carregats". És el cas del pantà de Foix, amb un 40% de la capacitat perduda pels sediments, o el de Terradets, amb més del 60%. I aquí es planteja un altre dubte, que posa sobre la taula el professor lector de ciències marines de la Universitat de Barcelona José Luis Casamor: Estem manejant les dades correctes? L'any 2000, Casamor va agafar tres pantans de la Noguera Pallaresa: Camarasa (construït el 1920), Talarn (1916) i Terradets (1935), i va estudiar de forma meticulosa quants sediments tenien al fons. Segons els seus càlculs, ja aleshores Talarn havia perdut un 19% de la capacitat per culpa dels sediments acumulats: Camarasa, un 16,2%, i Terradets, un 61,7&#8239;%. Presa de Terradets (Gerard López) Un exemple: 90 anys enrere, quan Terradets estava ple fins dalt es podia afirmar que tenia, efectivament, una reserva d'aigua de 33 hectòmetres cúbics, el màxim estimat de la seva capacitat. Però ara ja no. Ara la capacitat de reserva és menor perquè més de la meitat del fons ja està ocupat per sediments. Encara que tinguis el pantà fins a dalt ja no t'hi caben els 33 hectòmetres d'aigua del 1935. De fet, segons els càlculs de Casamor, l'actual Terradets ple fins a dalt no arriba a embassar ni 13 hectòmetres. Batimetries als pantans de la Noguera Pallaresa (José Luis Casamor) Però aquesta diferència no sempre apareix a les dades oficials. Tal com constata el mateix Casamor, i també hem comprovat a "La tarda de Catalunya Ràdio", quan es consulta la informació pública sobre alguns embassaments encara apareix que la seva capacitat màxima és la mateixa de fa 100 anys. De fet, a mitjans d'octubre les dades públiques de la Confederació de l'Ebre indicaven que Terradets tenia una reserva de 30 hectòmetres cúbics. Però segons els estudis del professor Casamor això és impossible. En cap cas poden superar els 13 hectòmetres. Ens estem fent trampes al solitari amb la capacitat dels pantans? "És com si tinguessis al banc una quantitat de diners, i quan vas a demanar una hipoteca amb aquests diners et diuen que no pots treure'ls perque te'n falta una part. Doncs això una mica és el mateix. Comptaràs amb una aigua que en realitat no tens." José Luis Casamor (Gerard López) Les dades reals i les dades publicades Aquest dubte raonable, extensiu a tots els pantans del país, l'han respost des de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), que s'ocupa de les conques internes. Consultat per Catalunya Ràdio, el responsable de control i millora dels ecosistemes aquàtics de l'agència, Carles Barbero, assegura que en el seu cas les dades estan actualitzades. Si més no en una part dels embassaments. Les dades es van posar al dia el 2001 arran d'un estudi general. Barbero posa l'exemple del pantà de la Baells, al Llobregat: "Nosaltres treballem amb les dades actuals, que són del 2001. Per exemple: si la Baells diu que té una capacitat màxima de 109 hectòmetres cúbics, aquests 109 ja no son els 115 que tenia en origen. Això està actualitzat." La mitjana dels estudis del 2001 situen el nivell de sediments al voltant del 10 per cent, però Barbero admet que les batimetries no es van fer a tot arreu. No es van fer a la Llosa del Cavall (perquè va entrar en explotació el 1999, dos anys abans) i tampoc a Susqueda ni el Pasteral, que depenen d'Endesa, ni al pantà de Riudecanyes, que depèn de la comunitat de regants. En aquests casos, Barbero no té constància que s'hagin posat al dia. Sau des del camí de Casserres (Gerard López) Actualitzar estudis de fa 20 anys Més enllà de si les dades reals coincideixen amb les oficials, el cert és que els estudis ja tenen 20 anys. Per això, Barbero ha confirmat a Catalunya Ràdio que l'ACA prepara una nova tongada de batimetries per posar-se al dia. I això inclourà alguns embassaments que no gestiona directament, com és el cas de Susqueda: "No és una qüestió urgent però està previst fer-les. Me'n cuidaré jo mateix. És interessant veure com evolucionen: identificar quines conques tenen més poder erosiu i així poder actualitzar els estudis teòrics sobre la vida útil dels embassaments. De la teoria a la pràctica tot varia molt." Barbero no pateix per les dades que puguin sortir d'aquests nous estudis. L'interès de l'ACA, més enllà d'actualitzar les capacitats reals, és saber com tenen repartits els sediments a cada embassament i conèixer els ritmes de creixement. Pantà de la Baells Com remoure els sediments aigües avall? Si els nous estudis mostren com estan repartits els sediments sota l'aigua, se sabrà amb més detall el risc d'obstrucció de les comportes de fons de les preses. Aquestes comportes és bàsic tenir-les netes, perquè també serveixen per desembassar quan hi ha crescudes importants. Cada any s'hi fan fins a quatre controls periòdics per assegurar que aquestes comportes desguassen correctament. Presa de Susqueda (Gerard López) Ha passat mai que s'obri una comporta de fons i no surti aigua perquè el fons s'ha embussat amb sediments? Segons Toni Munné, cap de control i millora dels ecosistemes aquàtics de l'ACA, a Catalunya no ha passat. Però no és una cosa estranya: anys enrere s'hi van trobar a la presa aragonesa de Barasona, al riu Éssera, un afluent del Cinca. Van obrir les comportes i no va sortir res de res, tot estava tapat pels sediments. Però en tot cas, com es remouen els sediments? Es poden portar de la cua fins a la presa per així obrir comportes i que tirin avall? Munné recorda que és un repte titànic: "Mobilitzar els sediments no és fàcil. Normalment es queden a la cua i els has de portar a la presa, i molts embassaments són sinuosos. Hi ha diferents maneres, una és obrir les comportes de fons. També es pot fer dragat. Dragar de la cua i portar-ho a la presa. Si les preses s'haguessin construït pensant en això seria més fàcil, però els nostres pantans es van fer en una època que això no es tenia en consideració. És molt costós." Detall de Susqueda (Gerard López) Remoure sediments per després enviar-los aigües avall és molt costós, i en alguns casos els fangs tampoc arriben a mar perquè les rescloses industrials i assuts que hi ha riu avall són una suma de petits obstacles afegits. Però, en tot cas, vistos costos i beneficis de moure els sediments, Munné ho té clar: la inversió val la pena. El cas del Delta n'és un exemple. L'exemple.

Els sediments ja s'han menjat un 10% de la capacitat dels pantans catalans

L'ACA farà un estudi per actualitzar dades del fons dels embassaments, en què en alguns casos el fang ja suposa entre el 40 i el 60% de la capacitat