Els Mossos van instal·lar càmeres de reconeixement facial per la Diada?

Aquest any, la manifestació de la Diada va recuperar el moviment al carrer i va anar de la Via Laietana a l'estació de França de Barcelona. Després que la convocatòria del 2020 fos estàtica per les mesures sanitàries contra la Covid, enguany va reunir milers de persones, amb un ball de xifres habitual: 108.000, segons la Guàrdia Urbana, i 400.000, segons l'organització.

Al mòbil del "Fets o fakes" (677 070 940) ens heu preguntat què en sabem d'una informació que va començar a córrer per WhatsApp i Twitter aquell mateix dia, l'11 de setembre. Es tracta d'una piulada que alertava de la presència d'una càmera d'identificació facial on havia de començar la manifestació, a la plaça Urquinaona de Barcelona:

Efectivament, durant la manifestació de la Diada aquesta càmera de la foto sí que va estar situada sobre els manifestants, a la façana del número 11 de la plaça Urquinaona, com van poder comprovar els periodistes de Catalunya Ràdio durant la manifestació.

És una càmera de reconeixement facial?

Tant si la càmera és dels Mossos d'Esquadra com si fos de la Guàrdia Urbana (que és qui gestiona la majoria de càmeres de la via pública a Barcelona) en cap cas es tractaria d'una càmera de reconeixement facial. Cap d'aquests cossos disposa d'aquesta mena de tecnologia.

Qui va col·locar la càmera?

El "Fets o fakes" s'ha posat en contacte amb els Mossos d'Esquadra per saber si aquesta càmera era part del dispositiu per la manifestació de la Diada, però el cos policial ha rebutjat confirmar oficialment que la càmera és seva, al·legant que no comenten "aspectes tècnics o operatius" com aquest.

Tanmateix, la càmera estava instal·lada abans i durant la manifestació i pocs dies després vam comprovar que ja no hi era. En aquest cas, el cos policial encarregat de la seguretat de la manifestació eren els Mossos d'Esquadra.

El que sí que pot confirmar el "Fets o fakes" és que la càmera no és del Cos Nacional de Policia (CNP), com se suggereix també en el tuit. La policia espanyola només té càmeres instal·lades a la via pública en les voreres adjacents de les seves comissaries. Encara que a la Via Laietana hi hagi una comissaria, aquesta ubicació queda fora del radi que cobririen les càmeres del CNP.

La càmera es va fer servir?

Segons la llei que regula la videovigilància al carrer en els seus articles 15 i 16, les imatges que prenen les càmeres que fan servir els cossos i forces de seguretat de l'Estat només es poden revisar en cas d'aldarulls i d'"amenaces a la seguretat pública". En el cas de la Diada, hi va haver alguns incidents a l'altura de la comissaria de policia de la Via Laietana.

Si finalment no hi ha cap indici que s'hagi comès un delicte durant la gravació de les imatges, els Mossos tenen l'obligació de destruir les imatges.

Qui decideix si es poden posar càmeres a la via pública?

La col·locació de càmeres a la via pública no és un assumpte menor i té a veure amb drets fonamentals. Per això, en el procediment per instal·lar aquestes càmeres hi participen el TSJC, les policies que operen a Catalunya i el Departament d'Interior.

La normativa estableix que el cos de seguretat que requereix una càmera ha d'argumentar per què vol instal·lar o fer servir aquest equip. Aquesta sol·licitud l'analitza la Comissió de Control dels Dispositius de Videovigilància de Catalunya, de la qual formen part el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i les administracions catalana i de l'Estat.

Aquesta comissió fa un informe preceptiu no vinculant i, finalment, l'autorització correspon a la Direcció General d'Administració de Seguretat del Departament d'Interior.

Polèmica per les gravacions dels Mossos

El mes de juliol passat, un informe del Departament d'Interior que va demanar la CUP i al qual va tenir accés el digital El Món explicava que en quatre anys i mig els Mossos havien gravat 55 manifestacions sense autorització prèvia. El partit va portar el cas a l'Autoritat Catalana de Protecció de Dades, que encara ho està analitzant.

La versió del Departament d'Interior és que, en algunes ocasions, manifestacions o concentracions on no s'hi preveuen aldarulls es compliquin. En aquesta situació, els mossos poden considerar que cal fer gravacions tot i no haver-ho previst abans ni haver demanat l'autorització preceptiva.

En aquests casos, Interior explica que el cos demana l'autorització a posteriori. La idoneïtat d'aquesta praxi queda ara per ara en mans de l'autoritat de protecció de dades.

Consulta altres "Fets o fakes"

Si veus o reps algun missatge o declaració que et grinyola, ens pots escriure un whatsapp per adreçar-nos dubtes o propostes que puguem verificar al 677 070 940.