En els últims temps, el dejuni intermitent s'ha convertit en una nova manera de fer dieta, tant per perdre pes com pels suposats beneficis que comporta per a la salut. Consisteix en una pràctica nutricional en què es distribueixen els horaris dels àpats d'una manera diferent a la tradicional. Per tant, el dejuni intermitent en cap cas seria un mecanisme compensatori d'una mala dieta i aquest és un dels grans perills que té: "El més important és la dieta de base. Si apliquem el dejuni combinat amb una mala alimentació és com començar la casa per la teulada."  Què és el dejuni intermitent? Bàsicament consisteix a dividir el dia en dos: durant un període del dia no podem menjar cap aliment sòlid ni líquid amb calories i durant l'altre període sí. Es considera dejuni el fet d'estar com a mínim entre 10-14 h sense haver ingerit cap aliment. També pot ser no menjar res durant un dia de cada set. Més ja no és dejuni intermitent. No es pot confondre amb: No menjar res durant almenys 12 hores i després atipar-se o menjar aliments de nul·la qualitat nutricional. Això no és cap mecanisme compensatori d'una mala dieta.   No ens havien dit que s'havia de menjar cinc o sis cops al dia? Sí, s'havia dit, però és un consell absurd per a la majoria de persones. Per a esportistes, criatures, persones embarassades i persones que es volen engreixar sí que és un bon consell. No dic que no estigui bé fer-ho: depèn de cada persona. El que dic és que com a consell general, com a gran veritat, no és correcte. Per què s'ha posat de moda el dejuni intermitent? És una cosa que l'ésser humà ha practicat tota la vida, de manera involuntària, segurament. S'ha posat de moda perquè quatre famosos ho practiquen i els veiem estupends i perquè i això és important les persones volem estar estupendes sense haver de fer cap esforç. Volem la medalla d'or sense haver de córrer a la cursa! En la salut no hi ha dreceres. Hi ha coses que si les vols aconseguir costen, i punt. Però no costen perquè siguin difícils en si mateixes; costen perquè vivim en un entorn de fàcil accés a productes alimentaris de baixa o nul·la qualitat nutricional i perquè vivim en una societat infantilitzada que ho vol tot, ara, sense pensar en les conseqüències. A un senyor de l'any 12.000 AC no li costava estar en forma: menjava molt poc i per aconseguir menjar havia de caminar de mitjana, cada dia, 12 km. El dejuni intermitent és beneficiós si es combina amb una dieta saludable (iStock) El dejuni intermitent té alguna evidència científica? Sí. Quan passem períodes llargs sense menjar s'activen determinats mecanismes a nivell metabòlic, hormonal i cel·lular que són interessants. És saludable? Si no ens tornem bojos sí que ho és, o almenys no és insà. La prova és que l'hem fet tota la vida i que som aquí. Menjar poc sempre és millor que menjar massa i malament. Serveix per aprimar-se? Podria servir, però no és el millor sistema. Per perdre pes hem d'estar en dèficit calòric: gastar més calories que les que ingerim; hi ha altres factors hormonals o genètics, però aquest és, de llarg, el més important. Si ens saltem un àpat i després no ens atipem com a lladres, ens podria ajudar. De tota manera, els estudis ens diuen que les dietes convencionals són més eficients per perdre pes. És més efectiu menjar menys del que necessitem per tenir salut. Fent un dejuni de 17 hores és fàcil que en els àpats que queden no entrin els nutrients que necessitem. Quins beneficis té per a la salut? Podria allargar la vida. El dèficit calòric, segons els estudis, està associat a la longevitat en models animals. Millora la salut cel·lular. A causa de l'autofàgia: les cèl·lules que no funcionen correctament es mengen a si mateixes. Millora la salut metabòlica. Un, perquè millora la sensibilitat a la insulina. Dos, perquè millora l'ús de greixos com a substrat energètic. Redueix l'estrès oxidatiu. Millora alguns marcadors del colesterol. Apunt: s'està fent un estudi a la Universitat Oberta de Catalunya, en dones postmenopàusiques, per veure si el dejuni intermitent té efectes sobre els gens implicats en l'envelliment i les manifestacions clíniques de la menopausa. Ara tothom està pensant que mola molt, però hem de vigilar perquè no és per a tothom. Qui no ho ha de fer? La gent que té gana mentre fa el dejuni intermitent. No cal patir Persones embarassades Persones que han tingut un TCA (trastorn de la conducta alimentària) o que tenen una relació complicada amb el menjar La gent que ho fa per salut però que és l'única cosa que fa per salut. Persones amb problemes cardíacs o amb condicions que aconsellin evitar l'estrès Com a reflexió final, insistir que el dejuni intermitent no fa miracles ni soluciona tots els problemes relacionats amb l'alimentació i la salut, però tampoc suposa cap problema. De fet, és una activitat que els éssers humans han fet al llarg de tota la vida, però convé fer-lo dins d'un context d'altres hàbits saludables. Si aquest és l'únic, deixeu-ho córrer.