Dades pràctiques:

-On anem? Al cim del Carlit (Cerdanya) i a la Bullosa i els seus estanys (Capcir)

-Com hi arribem? N-116 fins a Montlluís (des de Perpinyà o Puigcerdà), i allà agafem el trencant cap a la Bullosa.

-Qui s'hi apunta? Fins als llacs, tothom. Fins al cim, excursionistes preparats.

-Quant dura això? 6-7 hores. Distància: 14,8 km (pujar i baixar). Desnivell: 920 metres.

-Què hi trobarem? Molts estanys, tarteres, pujada severa i excel·lents panoràmiques pirinenques.

La pujada fins al Carlit no és per a tots els públics, especialment en el tram final, que puja molt dret i sense pietat. Però les vistes que ofereix des del cim són una recompensa espectacular, i a més la ruta té un al·licient més assequible per a tots els públics: els estanys de la falda, que es poden visitar en família.

En total, són una vintena de llacs, repartits a partir d'un punt de sortida: la presa del llac de la Bullosa, una reserva d'aigua artificial on es concentra tot: un pàrquing, punt d'informació, hotel... Un bon punt de partida. Això sí, a l'estiu, com que hi ha molta demanda, l'accés en cotxe es talla durant bona part del dia i cal agafar un servei de bus llançadora.

Els estanys del Carlit

Des de la Bullosa surten les rutes cap al Carlit i els seus estanys, que esquitxen tota la falda de la muntanya. De seguida ens apareixen els primers llacs, alguns dels quals ens venen de pas cap al nostre elevat objectiu. Són estanys agraïts, poc distants, distribuïts en petits grups visitables a partir de rutes marcades i planeres.

L'estany del Viver, Dugues, Vallell, Llong, Llat, Sec, Negre... Alguns els tenim a tocar i d'altres els veiem de lluny (a menys que decidim passar de la muntanya i fer una familiar ruta de llacs). 

En tot cas, com que l'objectiu original és el cim del Carlit, hem d'anar a buscar l'estany d'on surten els camins d'ascens: l'estany de Vallell. Dels seus extrems en surten dues vies d'ascens, que més amunt, un cop superats els estanys superiors, convergeixen en una solta ruta. 

La tartera del Carlit

Quan arribem als estanys superiors, ja se'ns dibuixa la severitat de la cosa: alta muntanya, sense gairebé gens de vegetació, una llarga vall rocallosa, i una llarguíssima tartera prèvia a l'ascens final. Les tarteres poden ser perilloses i feixugues, depèn del seu estat. Però totes tenen alguns aspectes comuns, com explica el geòleg Jordi Vilà, de geoleg.cat:

"És una acumulació de roca que s'ha desprès d'una muntanya amb substrat rocós, on durant temps hi ha actuat el gel: l'aigua dins de la roca es gela, s'expandeix, la trenca, i totes aquestes roques van a parar al peu de la muntanya.

"Caminar per una tartera és perillós? Cal tenir en compte que totes les roques estan soltes, no estan agafades enlloc. Les roques van lliscant i pots entrebancar-te, pots caure, i fins i tot et poden venir roques de dalt i et poden fer mal."

Passada la tartera, que és llarga. Arriba la traca final: un quilòmetre d'ascens sever, amb ziga-zagues, amb algun punt que demana ajudar-se de les mans, i amb pujada continuada. Però, al final, fem cim:

El cim del Carlit

La recompensa moral i visual és proporcional a l'esforç: les vistes que ofereix el cim més alt de la Catalunya del Nord (2.921 metres d'altitud) són úniques i espectaculars, amb una extensa panoràmica de tots els cims del Pirineu oriental i central.

La tornada, l'executem refent la baixada fins als estanys superiors. A partir d'aquí podem triar i aprofitar que hi ha més d'un camí per conèixer els estanys que hem deixat de banda a la pujada. O bé, si estem molt petats, anar pel dret i tornar al punt de sortida, el llac de la Bullosa.