"Poker Face"

Semàfor Verd

A quina plataforma? SkyShowtime.

De què va? És una sèrie que té com a protagonista una dona que té una capacitat inaudita per detectar quan algú està mentint. Se n'adona sempre. És una habilitat que durant molt de temps fa servir per jugar a pòquer, ja que sempre enganxa els blufs dels altres jugadors, i arriba a guanyar-hi molts diners.

Sembla una sort, però a ella no li va gaire bé. De fet, acaba ficada amb problemes amb el propietari d'un casino, que li perdona la vida a canvi de que treballi per ell sense fer servir la seva habilitat. La sèrie comença així, amb ella treballant al casino com una treballadora més. Fins que es comet un crim.

A partir d'aquí ella no pot evitar involucrar-se i inicia una mena de fugida, intentant desaparèixer. La sèrie té una estructura que de cas de la semana que es barreja amb la història d'aquesta fugida. A cada episodi arriba a un nou lloc on es troba amb un cas criminal que ella ajuda a resoldre amb les seves habilitats especials.

M'ha recordat una mica El Fugitivo (la sèrie dels anys 60), però amb un to molt diferent, és clar. Més modern i poc convencional. Hi trobem clarament el segell tant del creador de la sèrie, que és en Rian Johnson (guionista i director de Knives Out) i el seu gust pels assassinats en estranyes circumstàncies, com de l'actriu protagonista, Natasha Lyonne (Russian Doll), que té un personatge fet a mida per al seu estil d'estar de tornada de tot.

Personalment, no m'entusiasma l'actriu. Té carisma i un estil propi, però trobo que sovint és exagerada i va en detriment de la sèrie, que d'altra banda té convidats espectacular (entre ells, Adrien Brody i Chole Sevigny). Hi ha episodis amb històries molt bones i d'altres que no tant, però acaba sent un molt bon entreteniment que dona volta amb enginy a la típica sèrie procedimental de casos.

"Mi dulce niña"

Semàfor Groc

A quina plataforma? Netflix

De què va? És una sèrie que comença amb una dona, una nena i un nen que estan tancats en una habitació on no hi entra la llum del sol. Arriba un home de seguida es posen en fila per ensenyar-los les mans, que l'home examina. Queda clar que l'home, que sembla ser el pare, els té terroritzats i els obliga a seguir una sèrie de normes.

La dona i la nena aconsegueixen escapar i a partir d'aquí s'obre la investigació i se succeeixen les sorpreses. El punt fort de la sèrie és que hi ha revelacions constants que et deixen parat. Et desquadra constantment i fa que vulguis continuar mirant per saber què passarà i com encaixarà tot el que t'expliquen. Les interpretacions són correctes i l'atmosfera té moments força inquietants.

Sobretot és bona mantenint l'interès de l'espectador, encara que sigui a cop d'anar esdevenint rocambolesca. Però no passa el test de l'episodi final, que acaba resultant decebedor. El típic final a corre-cuita on la majoria de coses lliguen, però n'hi ha que no. Però, sobretot, que és impossible de predir per l'espectador, cosa que deixa una mica la sensació final de presa de pèl.

"The Morning Show"

Semàfor Groc

A quina plataforma? Apple TV+

De què va? És una sèrie sobre periodisme que té força èxit però no me l'acabo de creure. És massa artificial. Intenta de forma molt evident tenir la velocitat i la intel·ligència d'Aaron Sorkin. Però d'Aaron Sorkin només n'hi ha un. De fet, em fa pensar moltíssim en The Newsroom (que, d'altra banda, ja no és la millor sèrie de Sorkin), que anava del mateix: el dia a dia d'un canal de televisió, barrejant jocs de poder professionals i relacions personals.

Els guionistes omplen les trames de temes d'interès, suposadament per crear debat, d'una forma que és superficial i forçada. Van començar amb el Me Too i ara ja posen qualsevol tema que pensen que és rellevant. Els personatges són recipients per parlar d'aquests temes i sovint fan discursos que són massa alliçonadors. El perfecte exemple d'això és el personatge que interpreta Reese Witherspoon, que d'altra banda, continua sent la més creïble de tots.

La que ho té més difícil és Jennifer Aniston, que té les línies de diàleg més encarcarades de tots i a més no acaba de funcionar en el registre dramàtic. El repartiment és ple d'actors de luxe amb personatges plans, com Julianna Margulies o Jon Hamm, que és l'últim que han incorporat, fent d'un pseudo-Jeff Bezos.

Els guions fan trampes fàcils, com ara acabar un episodi fent creure que un personatge ha mort i al següent està perfectament. Si voleu mirar una sèrie sobre periodisme n'hi ha moltes de millors, com ara The Newsreader o The Paper. Malgrat tot, és distreta i el marro entre els personatges enganxa inevitablement.