Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player
La tarda de Catalunya Ràdio

Alejandro Palomas: "Ni Fiscalia, ni investigació interna. Cal netejar a fons l'Església catòlica"

L'escriptor, que va patir abusos sexuals a La Salle de Premià, demana que es faci una investigació a fons i un canvi real a les institucions religioses per fer front a aquests casos

Actualitzat

L'escriptor Alejandro Palomas, guanyador del Premi Nacional de Literatura Juvenil 2016 i del Premi Nadal 2018, ha denunciat que va patir abusos sexuals per part d'un germà de la Salle de Premià de Mar als anys setanta, quan tenia 8 anys.

Palomas relata, en una entrevista a "La tarda de Catalunya Ràdio", els abusos i violacions a què va estar sotmès durant anys i demana que casos com el seu serveixin perquè les autoritats i les institucions implicades siguin les primeres a denunciar i investigar.

Per què has triat aquest moment per donar els detalls del teu cas?

Probablement d'aquí a un any respondria una altra cosa, però ara la meva mare ja no hi és i per a mi això és fonamental. Ella sempre va tenir un sentiment de culpa i creia que podria haver fet més del que va fer. Jo no volia que hagués de sentir-me explicant tot el que em va passar.

Un altre motiu va ser un article a El País on es llistaven tots els centres de La Salle que han rebut denúncies d'abusos i no apareixia el centre de La Salle de Premià, on vaig anar jo. En el titular es deixava clar la no intenció per part de la cúpula eclesiàstica d'investigar els fets. Vaig llegir-ho i em vaig dir: ara és l'hora.

Denúncies com la teva serveixen per visibilitzar els abusos?

Estem davant d'una dinàmica sistemàtica de negació d'uns abusos que estan passant. Si faig un pas endavant és perquè el meu testimoni serveixi d'alguna cosa. Espero que si algú pateix abusos ho denunciï i ho digui. Sobretot, que s'ho digui a si mateix, que és el més complicat. Quan t'ho dius, ja no hi ha marxa enrere.

Tu expliques que vas ser un nen trist, un nen malaltís que només volia marxar de l'escola…

L'escola era un infern per a mi. Vaig passar del col·legi Santa Clara, a Barcelona; a La Salle, a Premià, on va començar el meu calvari. Jo era un nen amb altes capacitats, molt inadaptat, sensible i molt efeminat. Era fill d'una sud-americana, hippy i albina, que havia anat a parar a Vilassar i Premià l'any 1975. Franco encara vivia. Costa d'imaginar com era allò: entraves a la foscor. Era una escola amb quaranta alumnes, només nois, amb uns capellans vells que ens duien amb molta disciplina.

N'havies parlat amb algú dels abusos?

N'havia parlat amb la meva psicòloga i molt per sobre amb alguns amics. Quan faig una xerrada, una entrevista o una conferència també dic que jo vaig ser un nen abusat, però mai ningú em va preguntar res. Però quan algú diu això, has de preguntar. Estàs demanant que t'ho pregunti.

Ha fallat la gent de l'entorn?

Els temes incòmodes, la gent no els vol sentir.

Què li diries a algú que pateix ara mateix abusos?

(Esbufega) No ho sé. Jo li diria que no en té la culpa. Aquest és el primer pas.

Tot plegat és tan pervers que la víctima s'acaba sentint culpable, no?

Jo tenia clar que el culpable era jo perquè una de les frases que em deia quan ell acabava, després d'abusar de mi, era: "Veus què em fas fer?" Això, a un nen de 8 anys, el fa sentir culpable. Ell era el meu protector, era com l'extensió de casa meva dins l'escola.

El PSOE ara s'obre a la possibilitat que es creï una investigació sobre els abusos dins l'Església catòlica. S'ha posat en contacte amb tu, el president espanyol?

M'ha trucat Pedro Sánchez aquest matí i hem parlat.

T'han convençut les seves explicacions?

Els polítics sempre fan discursos buits, però crec que el seu no ho ha estat. Hem quedat que ens reunirem aviat per parlar d'això molt seriosament i perquè ell m'escolti. N'aprendrà molt i ens servirà a tots.

En el teu cas, el delicte ha prescrit. Haurien de prescriure aquesta mena de delictes?

El dolor i l'angoixa amb què jo he viscut, i amb els quals probablement moriré, és impossible que prescriguin: el crim emocional no prescriu mai, amb la qual cosa la reparació no existeix. De fet, parlem molt dels fets però no són tan importants com el que ve després, que és el silenci. I això és el que jo li deia a Pedro Sánchez avui en un tuit: nosaltres, els nens i nenes violats durant aquestes dècades, també som memòria històrica i, a sobre, no estem enterrats en cunetes, simplement estem vius i en silenci. Qui ens ha de donar la veu són les institucions, i quan parlo d'institucions parlo del govern d'Espanya i de la Generalitat de Catalunya, que aquesta és l'altra.

Podries utilitzar la literatura per denunciar el que t'ha passat?

Mai ho he fet, perquè és molt difícil ficcionar això a un nivell que sigui prou subtil perquè sigui acceptat a les escoles i als instituts. Es pot fer, però cal fer-ho d'una manera molt original que no provoqui el rebuig dels docents. És complicat però jo ho faig a la meva manera i penso que els nens són molt més intel·ligents que els adults.

Què li demanes al govern de la Generalitat?

De la mateixa manera que m'ha trucat el president del govern espanyol, penso que també m'hauria de trucar el president de la Generalitat i preguntar-me què passa. Penso que això és el que hauria de fer un president de govern. I no ho ha fet.

Creus que la teva denúncia pot fer canviar les coses?

El problema és que és actualitat i no ho vull, perquè l'actualitat desapareix amb un clic. No pot ser que ara això surti a tot arreu i després Alejandro Palomas desaparegui i torni a aparèixer amb el seu següent llibre, com si això no existís. Jo no necessito això, però hi ha molta gent que sí que ho necessita. Necessitem que l'actualitat porti un canvi per a tots els nens. Els que teniu fills: com creieu que seria que un dia us arribés el vostre fill i es posés a plorar davant vostre sense poder-vos explicar què li passa, perquè el que li passa és que algú li està fent fer coses?

En tens prou que La Salle digui que inicia una investigació interna? O haurien d'anar a la Fiscalia?

Ni investigació interna ni de la Fiscalia. Estem mirant això des d'una òptica acostumada a mirar-ho així. Tant La Salle com l'Església actuen d'una forma reactiva, quan haurien de ser ells els primers de denunciar els casos i investigar-lo. Estem parlant de l'Església catòlica, que és la que ha governat aquest país durant segles, i li estem permetent que actuï com ho ha fet sempre, i per poc que "millori", la premiem. No, ho ha de fer tot: Fiscalia, investigacions internes, externes, donar noms. Hi ha d'haver una neteja absoluta de tot.

ÀUDIOS RELACIONATS
Anar al contingut