Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player
La poma de Newton

Una substància present a molts aliments incrementa el risc de tenir depressió

Un estudi de l'Institut d'Investigació Biomèdica de Girona i de la UPF confirma la relació entre la prolina, un aminoàcid molt habitual a la dieta, i la depressió

Enllaç a altres textos de l'autor imgauto35

Purificació Barceló

Redactora d'Informatius especialitzada en ciència

@pjbarc
Actualitzat

Investigadors catalans han demostrat que la presència alta en sang de prolina, un aminoàcid que forma part de les proteïnes del cos, està relacionada amb estats depressius severs.

La prolina és un aminoàcid molt present a la nostra dieta (Flickr)

Com que la prolina es troba a les proteïnes, també és molt comuna a la nostra dieta, per exemple a la carn, al peix, als làctics, als ous i també en alguns aliments d'origen vegetal, com els llegums o els fruits secs.

El risc depèn de si la prolina s'acumula a la sang

Els investigadors van analitzar en primer terme els tipus i quantitats d'aminoàcids en la dieta de més d'un centenar de pacients i van veure que la presència de prolina a la sang estava vinculada a un índex més alt de depressió.

La prolina només es vincula a la depressió si s'acumula en excés a la sang (Flickr)

Després van comprovar els resultats amb 900 persones més i van demostrar per primera vegada que la prolina té influència en l'estat anímic però només si n'hi ha un excés a la sang, com explica Jordi Mayneris-Perxachs, del grup de recerca en Nutrició, Eumetabolisme i Salut de l'IDIBGI i CIBEROBN, i un dels responsables de l'estudi.

"La gent que consumia molta prolina però en tenia nivells baixos en sang tenien menys depressió que d'altres que consumien poca prolina però que en tenien molta d'acumulada a la sang."

El microbioma, factor decisiu

Els responsables de l'estudi van voler descobrir de què depèn que la prolina que ingerim amb la dieta s'acumuli més o menys a la sang i van veure que els nivells en plasma d'aquest aminoàcid estaven en funció dels bacteris del nostre microbioma.

"Vam veure que els pacients que tenien una determinada composició de la microbiota, més especialitzada per metabolitzar aquesta prolina, tenien nivells més baixos d'aquest aminoàcid a la sang i menys risc de depressió."

La composició del microbioma determina com s'acumula la prolina i l'activació dels seus reguladors cerebrals (PxHere)

Estudi en humans, ratolins i mosques

Per saber si la presència de prolina era causa o conseqüència de l'ànim depressiu, es va trasplantar a ratolins la microbiota dels participants en l'estudi.

Els rosegadors que es deprimien més eren els que rebien la microbiota de persones amb una alta prolina a la sang o de les que tenien un estat d'ànim amb més tendència a la depressió.

"La microbiota de pacients amb més tendència a la depressió provocava més estats depressius també en els ratolins i això demostra l'efecte causal de tenir un determinat microbioma.

Però a més, la microbiota d'aquests pacients també induïa a una major expressió del transportador de prolina en el cervell dels ratolins."

Els responsables de la recerca també van estudiar si el fet de tenir més activats aquests transportadors de prolina del cervell actuava com a risc de depressió.

"El que vam fer va ser agafar mosques i silenciar aquest gen vinculat al transport de la prolina en les seves neurones i vam veure que, efectivament, quan l'inhibíem les mosques quedaven protegides davant la depressió."

Tenir més transportadors de prolina activats al cervell incrementa el risc de depressió (Pixabay)

Els investigadors van aïllar també dos tipus de bacteris de la microbiota que estan vinculats a la prolina i els van afegir a l'alimentació de les mosques.

Les que ingerien un d'aquests bacteris, el Lactobacillus, que en els ratolins s'associa a menys depressió, van manifestar més ganes de superar dificultats. En canvi, les que ingerien Enterobacter, que en humans s'associa a la depressió, es deprimien molt més.

La importància de la prolina en futurs tractaments

El problema dels tractaments actuals contra la depressió és que són sobretot farmacològics i poc efectius, de manera que alguns pacients tornen a recaure al cap d'un temps. I a més tenen importants efectes secundaris.

Els investigadors creuen que actuar sobre la prolina pot servir per prevenir o tractar la depressió (IDIBGI)

En aquest context els resultats de la recerca són importants perquè obren la porta a utilitzar la prolina per prevenir o tractar la depressió de forma efectiva i sense efectes adversos.

"Podríem intentar dissenyar nous tractaments basats en la dieta. És a dir, modificar la dieta per tenir una microbiota que sigui més capaç de metabolitzar la prolina."

La recerca també obre un nou camí per al disseny de suplements probiòtics que ajudin a controlar la prolina o de nous fàrmacs dirigits a inhibir els seus transportadors cerebrals, una estratègia que fins ara no s'ha considerat mai per tractar la depressió.

 

Per saber-ne més...

Més del 50% de les persones amb epilèpsia resistent al tractament tenen també depressió o ansietat.

Tant l'epilèpsia com la depressió són més freqüents en dones (Pixabay)

Un estudi d'investigadors de l'Hospital del Mar demostra que més de la meitat dels afectats d'epilèpsia resistent tenen depressió, i el 71%, mala qualitat de vida.

I tots dos trastorns són més freqüents en les dones. La recerca, la més àmplia que s'ha fet mai sobre les comorbiditats psiquiàtriques dels pacients d'epilèpsia, planteja la necessitat de tenir en compte aquests factors com a possibles desencadenants de les crisis epilèptiques.

Un derivat de la toxina tetànica podria tractar la depressió, el Parkinson i l'ELA

Un derivat no tòxic de la toxina que provoca el tètanus podria servir per tractar malalties com l'ELA (Vall Hebron hospital)

Investigadors de la UAB han descobert en un estudi que un derivat no tòxic de la neurotoxina que genera la malaltia del tètanus podria servir per al tractament de la depressió i d'algunes malalties neurodegeneratives.

El 2019 ja es va veure que aquest compost podia disminuir els símptomes de la depressió en animals amb una sola dosi injectada. Ara aquests investigadors han demostrat que aquest derivat actua també en el cervell sobre unes proteïnes que afavoreixen la supervivència de les neurones.

Això fa pensar que el fàrmac podria no només tractar la depressió, sinó també patologies neurodegeneratives com el Parkinson o l'esclerosi lateral amiotròfica (ELA).,

Als 14 anys és quan comencen la majoria de trastorns mentals

Entre els 14 i els 25 anys es manifesten la majoria de trastorns mentals (consumer.healthday)

Un estudi amb participació de l'IDIBAPS ha pogut determinar l'edat d'inici de la majoria de trastorns mentals, molt important per poder establir sistemes de prevenció eficaços. Aquests investigadors han analitzat per primera vegada i amb algoritmes específics tota la informació sobre l'edat d'inici dels trastorns mentals i han vist que els 14 anys són l'edat de referència.

És un moment en el qual el cervell experimenta uns canvis maduratius importants. Així mateix, l'estudi conclou que la majoria dels trastorns mentals van apareixent de forma ininterrompuda durant els primers 25 anys de vida.

 

La Poma et recomana...

Una obra que recull la història de la nostra relació amb els virus i com han afectat la nostra evolució com a espècie.

L'obra resumeix la nostra relació amb els virus al llarg de la història(JuanFueyo)

"VIRAL", del científic Juan Fueyo, un referent mundial en virologia, ens parla dels virus des d'una perspectiva científica i humanista amb dades de com s'han estès pel planeta i com han posat en risc les nostres vides al llarg de la història.

Descobrirem, per exemple, la relació entre alguns virus i el càncer o com aquests petits organismes es poden convertir en una arma o poden provocar una pandèmia. L'obra ens ofereix molta informació, tant des del camp de la biologia com de la medicina, però també inclou referències d'altres disciplines com la física, l'astronomia o, fins i tot, l'art i la literatura.

I finalment fa també una mirada més enllà i planteja els principals reptes que els virus poden suposar per a la humanitat en el futur.

ARXIVAT A:
NotíciesCatalunya RàdioSalutCiènciaSalut Mental
ÀUDIOS RELACIONATS
Anar al contingut