Poder eliminar el SARS-CoV-2 de superfícies era un repte important en la lluita contra la pandèmia, que ara és molt més a prop. Científics de l'Institut de Biocatàlisi i Petroleoquímica (ICP-CSIC) han desenvolupat un nou nanomaterial basat en micropartícules de coure que inhibeix les proteïnes del coronavirus i n'evita la propagació. José Miguel Palomo és un dels responsables del projecte:   "Inactiva la proteïna espiga, que és la més important per evitar tant la transmissió com el contagi. El material interacciona amb el virus, provoca canvis estructurals en diferents proteïnes i això fa possible que deixi de ser infectiu. De fet, podria inactivar-lo completament." El nanomaterial del CSIC es pot aplicar en mascaretes El nou nanomaterial ja està patentat i podria tenir aplicacions molt útils en la lluita contra la pandèmia perquè ja ha demostrat que és molt eficaç en teixits o, fins i tot, en superfícies metàl·liques. "Podria ser molt interessant per a mascaretes però també hem demostrat que és eficaç en teixits de cotó i fins i tot quan interactua amb ferro o acer. O sigui, que pot ser molt útil per a qualsevol lloc on hi hagi molt contacte entre persones com mitjans de transport, cinemes o estadis de futbol." El nou nanomaterial també és molt estable, fins i tot a temperatures superiors als 80ºC, i això pot permetre, per exemple, la reutilització de mascaretes. I resulta també menys tòxic i més econòmic que altres virucides com la plata.   Per saber-ne més... Un estudi d'investigadors de l'Hospital del Mar, de l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques i de la Universitat Pompeu Fabra apunta que administrar zinc als pacients amb COVID-19 podria ajudar a la seva recuperació. Han demostrat que els pacients infectats per coronavirus amb nivells baixos de zinc en sang tenen fins a 4 vegades més risc de morir i de tenir una malaltia greu. Robert Güerri és un dels responsables de l'estudi:  "Si els nivells estan per sota de 50 micrograms per decilitre la probabilitat de morir-te és quasi quatre vegades més que si estàs per sobre d'aquest nivell. És un risc considerable."   La conclusió d'un estudi del registre SEMI-COVID-19, fet per metges internistes, diu que la mortalitat de la Covid-19 en pacients amb EPOC, és a dir, amb obstrucció respiratòria crònica, duplica la dels pacients sense aquesta patologia. La recerca mostra que tenir EPOC no suposa més risc de contraure la Covid-19 però en cas d'infectar-se el pronòstic és molt pitjor. La taxa de mortalitat dels malalts d'EPOC hospitalitzats a l'estat supera el 38 per cent, mentre que la taxa de la resta de pacients ingressats és d'un 19 per cent. Pel que fa al perfil dels infectats amb EPOC, la majoria són homes, d'edats superiors a la mitjana de la resta d'afectats i amb més malalties prèvies, sobretot de tipus cardiovascular.   "La poma" et recomana Estem sols a l'Univers? Aquesta és la pregunta que intenta respondre el libre "Estamos solos?: en busca de otras vidas en el cosmos", de l'investigador del CSIC Carlos Briones, especialista en bioquimica i biologia molecular. En aquesta obra s'analitza fins a quin punt en alguns dels planetes que hem anat descobrint es podrien donar les condicions per a la vida i, fins i tot, per a possible vida intel·ligent. Per l'autor, però, el principal repte en aquest camí és ser capaços de detectar aquesta possible vida si existeix i establir-hi contacte. Briones resumeix, en definitiva, una antiga aspiració recollida al llarg de la història no només per la ciència sinó també per àmbits culturals tan diversos com la filosofia, la literatura i fins i tot les arts plàstiques o la música.