Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player
La poma de Newton

Un nou fàrmac incrementa per primera vegada la supervivència d'un càncer molt agressiu

És un tumor amb molta facilitat per fer metàstasi i sense tractament efectiu

Enllaç a altres textos de l'autor imgauto35

Purificació Barceló

Redactora d'Informatius especialitzada en ciència

@pjbarc
Actualitzat
TEMA:
Catalunya Ràdio

Un assaig clínic amb participació de l'Institut d'Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), l'Institut Català d'Oncologia (ICO) i el Centro de Investigación Biomédica en Red Cáncer (CIBERONC) ha demostrat que un nou fàrmac, el tebentafusp, augmenta gairebé un 30% la supervivència global del melanoma uveal metastàtic.

De fet, els afectats tractats amb el fàrmac milloren l'esperança de vida de menys d'un any a més de dos anys, com explica Josep Maria Piulats, investigador que ha participat en la recerca.

"Ara tenim un primer tractament que demostra que pot augmentar la supervivència molt, en aquest cas, en pacients amb melanoma uveal amb disseminació, és a dir, metastàtics. Abans podien tenir una supervivència de menys d'un any i ara poden viure més de dos anys gràcies a aquest tipus de tractaments."

El fàrmac és el primer amb bons resultats contra melanomes uveals

L'estudi, publicat al The New England Journal of Medicine, ha avaluat en 400 pacients l'eficàcia i la seguretat del fàrmac i ha demostrat que el percentatge de malalts que sobreviuen més d'un any passa del 58% amb els tractaments estàndard al 73% amb tebentafusp.

Un tumor que en la meitat dels casos provoca la mort en menys d'un any

El melanoma uveal és el càncer intraocular més comú. Igual que els melanomes cutanis, està causat per la proliferació descontrolada dels melanòcits, les cèl·lules que donen color a la pell.

Però, a diferència d'aquests, el melanoma uveal, que representa entre el 3% i el 5% dels melanomes, presenta característiques moleculars i cel·lulars que el fan especialment agressiu. La meitat dels pacients desenvolupen metàstasis, i quan això passa l'esperança de vida mitjana no supera l'any.

Els melanomes uveals són tumors molts agressius que fàcilment fan metàstasi

Útil contra altres càncers que no responen a la immunoteràpia

El nou medicament és el primer que es mostra eficaç contra tumors sòlids que no tenen limfòcits a l'interior. En els últims anys han sortit molts tipus d'immunoteràpies que s'han demostrat molt actives en alguns tipus de tumors, els que estan inflamats perquè tenen limfòcits a dintre, però no funcionen en la resta, que són la majoria.

Contra aquests càncers, fàrmacs com el tebentafusp només havien demostrat fins ara resultats en tumors hematològics.

"Bàsicament, és el primer medicament dels que podríem anomenar reclutadors de limfòcits que s'aprova en tumors sòlids. O sigui, que ja tenim experiència en alguns d'aquests fàrmacs, que són molt útils i que s'utilitzen de manera estàndard en tumors hematològics, però fins ara no teníem cap evidència que en tumors sòlids això fos possible, i gràcies a aquest estudi veiem que sí que és possible."

L'estudi ha comptat amb la participació del Dr. Josep Maria Piulats, cap del Grup Recerca d'Immunoteràpia en Càncer de l'IDIBELL, l'ICO i el CIBERONC

El nou medicament actua sobre el sistema immune

El que fa el fàrmac és afavorir que les nostres defenses siguin capaces de reconèixer el tumor i atacar les cèl·lules canceroses. Actua guiant el sistema immunitari cap al tumor perquè està format per dos extrems.

"El que fem és la fusió de dos tipus de proteïnes. Per una part, tenim una proteïna que el que fa és enganxar-se als limfòcits, i, per l'altra, tenim un entrepà, que és la que varia d'un medicament a un altre, que és la que s'enganxa al tumor."

A més, com és un fàrmac que reconeix específicament les cèl·lules tumorals no afecta els teixits sans i, per tant, provoca menys efectes secundaris que els tractaments estàndard.

Els bons resultats de l'estudi fan que aquest nou medicament ja s'estigui administrant als pacients afectats per melanomes uveals en substitució de la quimioteràpia habitual.

 

Per saber-ne més...

L'Institut de Recerca de l'Hospital de Sant Pau ha desenvolupat una immunoteràpia pròpia per tractar el limfoma de Hodgkin i el limfoma no Hodgkin. Es basa en cèl·lules CART-T i consisteix a extreure cèl·lules del sistema immunitari del pacient i modificar-les al laboratori perquè siguin molt més efectives i potents contra les cèl·lules tumorals.

És la primera vegada que s'aplica a Europa per a aquests pacients, com explica Javier Briones, responsable del projecte.

"És la primera vegada a Europa que es desenvolupa un assaig d'aquestes característiques i està centrat en pacients amb limfoma de Hodgkin i pacients amb limfomes TC 30 positius que no han respost a cap altra teràpia que habitualment utilitzem per a aquests malalts."

 

Una simple anàlisi de sang pot predir el pronòstic del càncer de recte abans de sotmetre el pacient a cirurgia. Ho ha demostrat un estudi d'investigadors de l'Hospital del Mar i de l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques. Han utilitzat la biòpsia líquida, és a dir, la detecció d'evidències del càncer a través d'una anàlisi, per determinar si hi ha ADN del tumor a la sang.En l'estudi es va veure que els malalts que van donar positiu a la prova i que, per tant, sí que tenien aquest ADN tumoral, van tenir un risc més alt de desevolupar metàstasi, sobretot al fetge, i també més risc de morir.

 

Un medicament ja utilitzat contra alguns tumors d'origen genètic ha demostrat que pot evitar un 40% de les recaigudes del càncer de mama hereditari en estadi precoç.

Un estudi amb participació de l'Institut d'Oncologia Vall d'Hebron, VHIO, i publicat a The New England Journal of Medicine demostra ara que el fàrmac olaparib pot ser molt útil per ajudar a la curació del càncer de mama genètic precoç perquè redueix més d'un 40% el risc de recaigudes, com ha explicat la cap del grup de genètica del càncer del VHIO, Judith Balmaña.

"Si aquestes dones reben un any de tractament amb olaparib, tenen un gran benefici en la reducció del risc de recaure. Aquest risc, en termes relatius, és superior al 40%. És a dir, un 87% de les dones que reben aquest tractament no tenen cap recaiguda."

 

La Poma us recomana...

La nostra recomanació d'aquesta setmana és una obra que fa un repàs científic i filosòfic de la història del coneixement del nostre cervell.

El llibre resumeix la història del coneixement del nostre cervell

"Materia gris", del psicobiòleg Ignacio Morgado, respon preguntes com per què en l'antiguitat es pensava que era el cor i no el cervell el que controlava les sensacions i les emocions, quan va aparèixer el concepte de ment o quins investigadors van treballar per primera vegada en malalties neurològiques.

Resumeix la història de la investigació sobre el cervell, sobre els processos mentals i sobre els principals trastorns neurològics. I també ens mostra alguns dels invents que van ajudar a conèixer una mica més el cervell, possiblement l'òrgan més complex del nostre cos.

ARXIVAT A:
Notícies Catalunya Ràdio Ciència

ÀUDIOS RELACIONATS

Anar al contingut