Un medicament viu pot combatre la resistència als antibiòtics

Científics del Centre de Regulació Genòmica i de l'empresa Pulmobiotics han modificat un bacteri present als pulmons per combatre bacteris resistents als antibiòtics i en assajos amb ratolins han aconseguit eliminar un 82% d'aquestes infeccions. Un bacteri modificat que viu al pulmó pot eliminar fins al 82% d'infeccions resistents. (CRG) El bacteri que han utilitzat, el Mycoplasma pneumoniae, és una espècie comuna que només viu al pulmó i l'han modificat perquè no causi cap malaltia i pugui trencar la pel·lícula infecciosa o biofilm que produeixen bacteris resistents, per exemple en aparells de ventilació. Els microorganismes que infecten aquests aparells poden ser fins a mil vegades més resistents als antibiòtics que els bacteris lliures i les pel·lícules que formen impedeixen que els ataquin aquests antibiòtics. Això incrementa la mortalitat, sobretot dels pacients més febles, com explica Maria Lluch, coautora de l'estudi. "Aquests bacteris resistents colonitzen els tubs endotraqueals i formen pel·lícules que fan que els pacients sensibles que estan a l'UCI responguin menys als antibiòtics i tinguin més risc de morir." El medicament viu pot trencar els biofilms que formen bacteris resistents presents als aparells de ventilació. (adobe stock ) La píndola viva que han desenvolupat actuaria des de dintre mateix del pulmó perquè el bacteri que han utilitzat només viu a l'aparell respiratori i això permet incrementar molt l'eficàcia de la nova teràpia. " L'hem modificat perquè sigui capaç de produir de manera contínua i local agents terapèutics que poden fer com un forat en aquestes biopel·lícules. I també perquè produeixi tota una sèrie d'agents que maten els bacteris patògens." El tractament experimental s'ha provat en catèters infectats i amb tres mètodes de prova diferents. Als ratolins els van inocular el medicament sota la pell i fins al 82% van superar les infeccions. L'"Staphylococcus aureus", un dels bacteris resistents més perillosos. (pixnio) Els aparells de ventilació, un focus d'infecció resistent Es calcula que les infeccions resistents als antibiòtics provocades per aparells de ventilació incrementen la mortalitat entre un 14% i un 15%, i allarguen fins a dues setmanes les estades a l'UCI. " Aquests pacients que desenvolupen pneumònia associada als aparells de ventilació tenen un risc de morir de fins al 15%, però si sobreviuen també estan molt més temps a l'UCI, fins a dues setmanes més." Un dels principals bacteris a combatre és l'"Staphylococcus aureus", una de les espècies de bacteris més comunes associades a biofilms. La nova teràpia no provoca efectes adversos La píndola viva podria ser més efectiva que les teràpies actuals per combatre les infeccions i a més sense efectes indesitjats. "Disminueixen molt el risc d'efectes secundaris perquè no migren a altres parts del cos sinó que actuen de forma localitzada al pulmó i permeten que la teràpia se centri només allà on cal." La nova teràpia no té efectes secundaris perquè el bacteri no surt del pulmó i l'han modificat perquè no pugui produir cap malaltia. (wikimedia) Les infeccions per "S. aureus" no responen als antibiòtics convencionals i ara per combatre-les el que es fa és intervenir quirúrgicament els pacients per extraure els implants mèdics infectats. També s'estan utilitzant altres teràpies alternatives com l'ús d'anticossos o enzims, però són tractaments d'ampli espectre molt tòxics, tant per als teixits com per a les cèl·lules sanes, i per tant causen efectes secundaris importants. Una estratègia que pot combatre altres patologies La recerca representa un primer pas per al desenvolupament de nous tractaments contra les infeccions que afecten implants mèdics com ara catèters, marcapassos i implants protètics. Són altament resistents als antibiòtics i són la causa del 80% de totes les infeccions contretes als hospitals. L'estratègia dels científics del CRG podria servir per combatre infeccions resistents en altres òrgans. (CRG) La tècnica d'utilitzar fàrmacs vius podria servir per lluitar contra aquesta xacra i també per combatre altres malalties del pulmó, com la fibrosi o fins i tot el càncer. I adaptada a altres bacteris localitzats en altres parts del cos, també podria permetre en el futur combatre patologies que afecten altres òrgans. "La enginyeria de bacteris té com a avantatge que permet fer una teràpia local i dirigida. Utilitzant un bacteri en una altra part del cos es podria modificar genèticament per tractar infeccions, per exemple en implants del genoll." "Nosaltres ens hem focalitzat en el pulmó, però la mateixa tècnica ens permetria tractar infeccions en altres zones." La investigació ha rebut el suport de la Fundació La Caixa a través de la convocatòria d'ajuts CaixaResearch de Salut, del Consell Europeu de Recerca, del projecte MycoSynVac en el marc del programa Horitzó 2020 de recerca i innovació de la Unió Europea, de la Generalitat de Catalunya i de l'Instituto de Salud Carlos III. El següent repte serà produir el bacteri modificat a gran escala per poder començar durant el 2023 assajos clínics en pacients. Per saber-ne més... Una combinació d'antibiòtics pot fer front a un bacteri resistent a tots els tractaments Una combinació d'antibiòtics pot combatre un bacteri resistent a tots els tractaments actuals. (wikimedia) Un estudi d'investigadors de l'Hospital del Mar, de l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques i de l'Hospital Son Espases ha demostrat que combinant l'antibiòtic ceftazidima/avibactam amb d'altres es pot tractar el bacteri "Pseudomones eruginosa", un dels més perillosos perquè és resistent a tots els tractaments existents en aquests moments. La infecció per "Pseudomones eruginosa" pot provocar pneumònia, problemes cardíacs i sèpsia, sobretot en persones immunodeprimides. Els senglars metropolitans són portadors de bacteris resistents als antibiòtics Els senglars de l'Àrea Metropolitana de Barcelona són portadors de bacteris resistents(IRTA) Un estudi de l'IRTA i del Servei d'Ecopatologia i Fauna Salvatge de la UAB revela que els senglars de l'Àrea Metropolitana de Barcelona són portadors dels bacteris Campylobacter i salmonel·la, resistents com a mínim a un tipus d'antibiòtic. Han analitzat soques d'aquests bacteris en senglars i dedueixen que la transmissió s'ha fet d'humans a animals. Els autors de l'estudi consideren que les dades demostren la importància de fer una gestió de la fauna silvestre des d'una perspectiva epidemiològica per reduir riscos entre la població. Les gavines poden servir per mesurar els bacteris resistents que circulen pel medi ambient Les gavines actuen com a reservori de bacteris resistents. (IRTA) Un estudi realitzat per experts en sanitat animal de l'IRTA i biòlegs de la UB revela que les gavines són un dels principals animals silvestres que actuen com a reservoris de dos tipus de bacteris intestinals: el Campylobacter i la salmonel·la, alguns dels quals resistents als antibiòtics. Aquests dos microorganismes poden provocar gastroenteritis en humans. En general no suposen cap risc per a les gavines però la seva presència en aquests ocells pot ajudar a determinar el nombre d'infeccions resistents en humans en una determinada zona geogràfica. La Poma et recomana: Un llibre que ens ofereix una visió científica però també mitològica i fins i tot poètica de la Lluna. "El libro de la Luna" ens explica els principals secrets del nostre satèl·lit. (blackiebooks ) "El libro de la Luna", de l'astrònoma i astrofísica Fatoumata Kébé, fa un recorregut per la història del nostre satèl·lit i ens en descobreix els principals secrets. En les seves pàgines seguirem un viatge que ens portarà al naixement i mort de les estrelles, els planetes i els satèl·lits. I també serem espectadors de la relació entre la Lluna i altres astres, com el Sol o el nostre planeta. L'obra, des d'una perspectiva molt personal de l'autora, també recull el que se sap fins ara sobre l'origen de la Lluna i com ha marcat molts aspectes de la nostra vida i la nostra història, com ara la mitologia, els horaris, els mapes, però també la salut o l'inici de la carrera espacial.

Un medicament viu pot combatre la resistència als antibiòtics

Investigadors catalans han desenvolupat un fàrmac compost de bacteris modificats que poden tractar infeccions respiratòries resistents als antibiòtics