Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player
Poma de Newton

Nova fita en la lluita contra la leucèmia

Trobat el primer marcador per saber en quins pacients funcionarà la teràpia CAR-T contra els càncers de la sang

Enllaç a altres textos de l'autor imgauto35

Purificació Barceló

Redactora d'Informatius especialitzada en ciència

@pjbarc
Actualitzat

El perfil epigenètic de cada persona, és a dir, els factors que activen o desactiven els seus gens, seria el responsable que alguns pacients no responguin a la teràpia CAR-T contra la leucèmia.

Es tracta d'un tractament molt innovador que consisteix a recollir els limfòcits T dels pacients, modificar-los mitjançant enginyeria genètica al laboratori i tornar-los-hi a administrar perquè ataquin de forma més efectiva el càncer.

Tot i ser una teràpia revolucionària, també comporta alguns problemes, com ara efectes secundaris, un elevat cost econòmic i una baixa eficàcia en alguns malalts, per la qual cosa calia saber quins pacients se'n poden beneficiar.

L'epigenètica estudia els factors que determinen l'activació o desactivació dels gens

Un estudi de l'equip de l'investigador Manel Esteller, director de l'Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras, demostra que modificacions químiques de les cèl·lules CAR-T determinen la seva eficàcia.

Això converteix aquests factors epigenètics en el primer marcador molecular per saber si cal o no optar per aquest tractament, com explica el mateix Manel Esteller.

" Vam descobrir que existia un perfil epigenètic, com una firma, associat a l'absència de reaparició de la malaltia i a una millor supervivència global d'aquestes persones."

El perfil epigenètic de cadascú pot determinar l'eficàcia de la teràpia cel·lular contra la leucèmia

Estudi sobre 100 mostres de malalts

El que ha fet el grup de Manel Esteller ha estat mirar en detall les característiques moleculars de més de 100 mostres de cèl·lules CAR-T de pacients amb leucèmies i limfomes, i han trobat un vincle epigenètic, és a dir, relacionat amb l'activació o desactivació dels gens, que determina un major èxit del tractament.

L'estudi, publicat a The Journal of The National Cancer Institute, defensa que aquests factors epigenètics podrien significar un abans i un després a l'hora de seleccionar els malalts que millor respondran a la teràpia CAR-T.

"Aquesta firma ens pot ajudar a saber si el tractament serà efectiu o no. I és un patró epigenètic típic de limfòcits T joves. El que hem vist és que aquestes cèl·lules, com més immadures són, més probabilitat tenen de produir un efecte positiu en el tractament d'aquella persona."

El grup de Manel Esteller ha estudiat l'epigenètica de les cèl·lules CAR-T

Es podran evitar en el futur els efectes secundaris de la teràpia CAR-T ?

El descobriment del grup d'Esteller també pot servir per millorar l'eficàcia de la teràpia CAR-T i per evitar els seus efectes nocius.

"Potser ara podrem seleccionar cèl·lules, a partir de les cèl·lules CAR-T d'un pacient, utilitzar fàrmacs epigenètics per enriquir-les i intentar que tinguin un millor resultat, menys efectes secundaris i màxima eficàcia clínica."

L'estudi ha estat possible gràcies a la col·laboració amb investigadors de l'Hospital Clínic de Barcelona, de l'hospital pediàtric Bambino Gesù de Roma i del centre mèdic Sheba a Israel, tots tres pioners en aquesta nova teràpia.

 

Per saber-ne més...

Un projecte català del programa CaixaResearch proposa aplicar a tumors de pàncrees i còlon immunoteràpies cel·lulars.
El tractament hauria de permetre que el nostre sistema immune sigui capaç de detectar aquests tipus de càncer, com explica
Sònia Guedán, de l'IDIBAPS.

"Una part del nostre projecte és primer entendre per què els tumors s'escapen del nostre sistema immunitari per després buscar mètodes per entrenar les nostres defenses perquè siguin capaces de superar aquesta resistència i eliminar el tumor."

Investiguen vies de curació del tumor cerebral més comú i amb més mal pronòstic.
La recerca la lideren des de l'Institut Químic de Sarrià i té un doble objectiu: aconseguir portar el tractament directament al tumor i erradicar les cèl·lules resistents a la quimioteràpia. Per fer-ho han desenvolupat una nanomedicina que permet traspassar la barrera encefàlica, penetrar en les cèl·lules canceroses i disminuir els efectes en cèl·lules sanes.

Una proteïna vinculada al desenvolupament de les glàndules mamàries pot tenir efectes contradictoris en el càncer de mama. És el que han descobert investigadors de l'IDIBELL i del Centre Nacional d'Investigacions Oncològiques. Han demostrat que l'activació d'aquesta proteïna actua com a protectora en les fases inicials del càncer perquè contribueix a l'envelliment de les cèl·lules i evita que es divideixin. En canvi, en estadis avançats, aquesta acumulació de cèl·lules envellides contribueix a fer que el càncer sigui més agressiu.

 

La Poma et recomana:

Us proposem la biografia d'un prestigiós home de ciència, el neurocientífic català Joaquim Maria Fuster.

El llibre barreja biografia i ciència i ens descobreix la història de la neurociència

En la seva obra, "El telar mágico de la mente", Fuster ens fa viatjar al llarg de la història dels descobriments sobre la memòria i sobre els mecanismes que determinen la capacitat cognitiva. I mentre seguim la seva trajectòria investigadora, també descobrim les aportacions a la neurociència d'altres científics de camps tan diversos com el naturalisme o la cibernètica.

Tot plegat, en un còctel entre biografia i ciència molt inspirador, sobretot per als futurs investigadors i per als apassionats de la neurociència.

 

 

 

ÀUDIOS RELACIONATS
Anar al contingut