Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player
La poma de Newton

La lepra pot ser clau per regenerar el fetge i evitar trasplantaments

Investigadors escocesos han utilitzat els bacteris que causen la infecció cutània per reprogramar cèl·lules hepàtiques d'armadillos

Enllaç a altres textos de l'autor imgauto35

Purificació Barceló

Redactora d'Informatius especialitzada en ciència

@pjbarc

Els bacteris que causen la lepra poden reprogramar les cèl·lules hepàtiques perquè creixin nous teixits, cosa que suggereix que podrien servir per aconseguir noves teràpies regeneratives que poguessin evitar els trasplantaments de fetge.

Els bacteris de la lepra reprogramen les cèl·lules del fetge i afavoreixen el creixement de teixit sa (wikimedia)

El que fan aquests patògens és retornar les cèl·lules a un estat embrionari, com si fossin cèl·lules mare, per així poder-les infectar millor i amb més rapidesa. Amb aquesta estratègia poden afectar diverses àrees del cos, com ara la pell, els nervis, els ulls i el nas, com explica Elisabet Engel, investigadora principal del grup de Biomaterials per a Teràpies Regeneratives de l'Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) i catedràtica de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC):

"El bacteri necessita que aquestes cèl·lules es converteixin en cèl·lules progenitores, més immadures, per poder infectar més. És una estratègia del mateix bacteri que fa que les cèl·lules proliferin i es divideixin."

El bacteri de la lepra pot infectar la pell, els nervis, els ulls i el nas (Wikimedia)

Fetges més grans i totalment sans

Investigadors de la Universitat d'Edimburg han estudiat aquesta estratègia i han descobert que la reprogramació cel·lular que provoquen els bacteris de la lepra fa que el fetge torni a créixer. A més, Engel explica que el teixit de l'òrgan es regenera totalment sa:

"Canvien una mica l'expressió dels gens d'aquestes cèl·lules i això fa que es tornin cèl·lules capaces de dividir-se, com fa el fetge quan hi ha un dany però sense provocar aquest dany."

En la recerca han utilitzat armadillos i els han infectat amb Mycobacterium leprae, el bacteri de la lepra. El que han vist és que aquests animals infectats tenien fetges més grans i també havien generat més vasos sanguinis i conductes biliars. És a dir, els bacteris havien reprogramat les cèl·lules dels seus fetges i havien produït nous teixits. Però, a més, els fetges augmentats estaven perfectament sans i no mostraven ni cicatrius ni creixement de tumors. 

Els armadillos infectats tenien fetges més grans i més conductes biliars (Science)

Fins ara els intents de regenerar fetges havien tingut efectes nocius com ara el creixement descontrolat de les cèl·lules i l'aparició de teixit cancerós. Per tant, tal i com explica Engel, utilitzar el bacteri de la lepra podria oferir una tècnica de regeneració molt més segura:

" És una alternativa al que s'està fent actualment, el mètode del doctor Yamanaka, que el que fa és activar gens de cèl·lules mare. El problema del mètode Yamanaka és que aquestes cèl·lules després han produït tumors, i en canvi l'alternativa que proposen aquests investigadors evitaria la formació de tumors."

"En aquesta regeneració que han aconseguit no hi ha fibrosi. Moltes vegades quan intentem regenerar un òrgan apareixen cicatrius. I en aquest cas el teixit era completament funcional, sense teixit fibròtic i totalment sa."

L'estratègia que fan servir els bacteris podria servir per regenerar fetges humans (Universitat d'Edimburg)

Una via per lluitar contra l'envelliment 

En la investigació, aquests científics han vist també que la infecció amb el bacteri de la lepra va activar gens antienvelliment i va desactivar els associats a l'envelliment. Engel creu que això una nova via per regenerar el fetge:

"El que estan fent aquests investigadors és obrir una nova via de regenerar, de modificar les cèl·lules, perquè siguin capaces de tornar a crear teixit. Crec que és una eina innovadora que pot obrir una nova forma de regenerar."

Útil també en cèl·lules nervioses

Aquests investigadors ja van demostrar el 2013 que el Mycobacterium leprae segresta els gens de les cèl·lules de Schwann, que formen una substància grassa que aïlla les fibres nervioses perifèriques. Els bacteris reactiven els gens del desenvolupament i fan que aquestes cèl·lules tornin a un estat semblant al de les cèl·lules mare. Engel explica que això els permet moure's millor pel cos i estendre la infecció:

"Caldria veure què passa amb altres tipus cel·lulars i fins a on arriba aquesta capacitat de regeneració, si és una capacitat tan gran en altres cèl·lules com s'està demostrant en el fetge, un òrgan que ja té cèl·lules susceptibles de fer-se mès immadures."

L'estratègia dels bacteris de la lepra podria evitar trasplantaments de fetge (Uniteco)

El fet que l'estratègia funcioni en diferents tipus de cèl·lules fa pensar a alguns investigadors que podria ser útil en el futur per regenerar diferents òrgans. 

Per saber-ne més...

Descobreixen una regió genòmica dedicada exclusivament a la formació i la regeneració d'un òrgan

La funció de regeneració de les ales dels insectes podria donar pistes per aconseguir regenerar teixits humans (IRB Barcelona)

Científics de l'Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona (IRB Barcelona) han descobert que un mecanisme que utilitzen els insectes en el desenvolupament i la regeneració de les ales pot servir d'estratègia per regenerar òrgans. Els investigadors han establert la relació entre un gen, el wingless, amb la regeneració de teixits i la formació de tumors. Utilitzant tècniques d'edició genètica, com CRISPR/Cas9, han descobert una regió que regula l'expressió d'aquest gen en insectes i que no només actua promovent la formació de l'ala sinó també regenerant-la si està danyada. Això obre un camí de recerca molt interessant per poder aplicar aquesta estratègia en humans. 

La fusió entre cèl·lules de la retina i cèl·lules mare podria potenciar la regeneració d'aquest òrgan

Les cèl·lules de la retina podrien tenir capacitat de regeneració com el fetge (CRG)

Un nou estudi del Centre de Regulació Genòmica ha demostrat que les cèl·lules híbrides que es formen amb la fusió de cèl·lules de la retina i cèl·lules mare s'activen després d'un dany per reparar-lo, i això podria corregir la discapacitat visual. Fins ara aquesta regeneració es creia que era exclusiva dels vertebrats de sang freda, però aquests investigadors han trobat que també es pot produir en la retina humana. 

Els autors de l'estudi creuen que la retina pot tenir un mecanisme similar al del fetge que permet una certa regeneració en resposta a l'estrès i les lesions.

Demostren per primera vegada que és possible regenerar el tendó rotular

Una nova teràpia permet regenerar tendons (ITRT)

L'Institut de Teràpia Regenerativa Tissular ha comprovat que utilitzar cèl·lules mare cultivades pot regenerar el tendó rotular, fins i tot en el cas de trencaments crònics. La recerca obre una nova opció terapèutica, ja que la regeneració d'aquest teixit es considerava impossible. El nou tractament, basat en injeccions, podria beneficiar en el futur sobretot esportistes d'elit que pateixen sovint aquest tipus de lesions.

La Poma us recomana...

Un nou llibre d'anàlisi del CSIC trenca falses creences sobre alguns aliments

El llibre ofereix base científica per avalar o descartar algunes teories sobre súper aliments (CSIC)

"Los superalimentos", de la investigadora Jara Pérez Jiménez, doctora en Ciència i Tecnologia dels Aliments, analitza les bases científiques i nutricionals d'alguns productes que es considera que tenen propietats especials i beneficioses per a la salut. L'obra, inclosa a la col·lecció "¿Qué sabemos de?", ens parla entre d'altres del gingebre, l'espelta, la cúrcuma o les baies de Goji, i també inclou recomanacions per detectar possibles falsedats relacionades amb l'alimentació. El llibre té com a objectiu donar base científica a idees que s'han estès els últims temps sobre suposades propietats poderoses d'alguns productes. En aquest sentit la investigadora analitza diversos grups d'aliments per avalar o desmuntar aquestes teories i ajudar-nos a decidir quins productes incorporem a la dieta per millorar la nostra salut. 

ARXIVAT A:
NotíciesCatalunya RàdioSalutCiènciaRecerca científica
NOTÍCIES RELACIONADES
ÀUDIOS RELACIONATS
Anar al contingut