Diari de l'Apollo 11: 50 anys de la missió que va trepitjar la Lluna

Neil Armstrong, Buzz Aldrin i Michael Collins van ser els herois que van fer possible l'arribada a la Lluna. Resseguim els passos de la missió que va canviar la història de la humanitat
TEMA:
La Lluna
Imatge icònica de l'arribada de l'home a la Lluna (Foto: NASA)

Imatge icònica de l'arribada de l'home a la Lluna (Foto: NASA)

La història de la humanitat va canviar per sempre fa mig segle. Neil Armstrong i Buzz Aldrin es van convertir en els primers éssers humans a trepitjar la Lluna. Michael Collins els va acompanyar a bord de l'Apollo 11. Miquel Sureda, doctor en enginyeria aeroespacial i professor a la Universitat Politècnica de Catalunya, ens transporta al 1969 i ens fa reviure en primera persona aquest viatge increïble, que es va aconseguir amb una tecnologia menys potent que el telèfon que portem a la butxaca.

15 de juliol del 1969

Neil Armstong, el comandant de la missió, Buzz Aldrin, el pilot del mòdul lunar, i Michael Collins, el pilot de la nau Columbia, són els tres escollits per canviar la història de la humanitat. Se'ls veu tranquils. Fa anys que es preparen físicament i psicològicament i porten setmanes en quarantena perquè res pugui espatllar la missió.

16 de juliol del 1969

Després de l'últim esmorzar amb els seus companys de la NASA, els tres astronautes es preparen per al llançament. És un dels moments més perillosos. El coet que els catapultarà a l'espai és un monstre de 3.000 tones i que consumeix l'equivalent a 30 piscines olímpiques de combustible per segon. Qualsevol error pot convertir el coet en un explosiu letal. Per sort, el llançament és tot un èxit!

17 de juliol del 1969

El viatge a la Lluna continua. És un dia tranquil. Els astronautes han dormit, han menjat i es dediquen a tasques menors com clorar l'aigua, purgar les cel·les de combustible i organitzar les eines i objectes personals que floten per la nau. L'Apollo 11 fa la primera connexió televisiva.

18 de juliol del 1969

És el tercer dia de viatge i tot va bé. Però els astronautes no poden relaxar-se perquè tot a l'espai comporta un cert perill. Els sistemes i components han estat testats a la Terra i això fa que no hi hagi la certesa de si funcionaran correctament.

19 de juliol del 1969

Armstrong, Aldrin i Collins arriben al seu destí, a 400.000 quilòmetres de la Terra. La maniobra d'entrada a l'òrbita lunar és crítica, però tot va com estava previst. Dediquen les hores prèvies a estudiar la zona d'aterratge i a preparar la roba per al passeig lunar.

20 de juliol del 1969

Ha arribat el dia. Els astronautes estan nerviosos i triguen més del compte a esmorzar i posar-se el vestit espacial. Les anteriors missions de l'Apollo ja havien demostrat que la tecnologia per arribar a la Lluna existia, però el descens mai s'havia provat.

És el moment de la missió on poden produir-se més errors i n'hi ha. El sistema té una sobrecàrrega, però es decideix tirar endavant la missió. Aquesta decisió va ser possible en part gràcies a l'enginyera de sistemes Margaret Hamilton. Amb només 27 anys, Hamilton, única dona entre un munt d'enginyers, va liderar la programació del computador de l'Apolo 11 i va crear el sistema de prioritats que va permetre a l'Eagle continuar el descens tot i la sobrecàrrega del processador. Superat aquest primer escull, Armstrong fa aterrar el mòdul lunar "in extremis" i esquivant cràters.

21 de juliol del 1969

Després de recollir mostres i tenir una visió privilegiada de la Terra, Armstrong i Aldrin han pogut tornar al mòdul principal, tot i que no ha estat fàcil. D'aquí tres dies, tots tres tornaran a la Terra i creuaran l'atmosfera per caure al Pacífic i ser rescatats. Seran considerats per sempre més herois nacionals.

L'impuls de la missió de l'Apollo 11 no va ser científic sinó geoestratègic. L'arribada d'un astronauta nord-americà a la Lluna va posar el punt final a una lluita per l'hegemonia espacial entre els Estats Units i la Unió Soviètica, en plena guerra freda.

ARXIVAT A:
La Lluna

ÀUDIOS RELACIONATS