De debò que podríem viure a Mart?

Radiació còsmica, materials tòxics i tempestes de pols, perills que hauran d'afrontar els futurs viatgers al planeta vermell
Purificació Barceló

Stephen Hawking alertava que la supervivència de l'espècie humana dependrà de la nostra capacitat per colonitzar altres planetes. Les diferents agències espacials fa temps que miren amb interès les possibilitats que, en aquest sentit, ens pot oferir Mart. La NASA, per exemple, ja s'ha marcat com a objectiu enviar una missió tripulada al planeta vermell el 2030. Però, realment podríem arribar a viure sobre la superfície marciana encara que fos durant uns quants mesos?

Tant la NASA com l'Agència Espacial Europea (ESA) treballen des de fa temps per garantir que els primers astronautes que trepitgin Mart comptin amb tot allò essencial per viure: aire, aigua i menjar.

Transportar tot el que necessitin per al viatge i per a una estada al planeta suposaria carregar les naus amb un pes excessiu, la qual cosa fa indispensable trobar solucions més imaginatives, com crear un cicle de vida que permeti produir-ho tot a les mateixes naus o en una hipotètica base marciana.

De fet, ja hi ha projectes en marxa en aquesta línia, com el laboratori MELISSA de l'ESA, situat al campus de la UAB

La radiació, l'obstacle més important

Encara que aconseguíssim garantir oxigen, aigua i aliments, tindríem altres reptes importants per afrontar.

Dades obtingudes fa poc per la missió EXOMARS de l'Agència Espacial Europea demostren que, en una missió a Mart, només durant els 6 mesos d'anada i els 6 de tornada, els astronautes estarien exposats al 60 per cent de tota la radiació permesa per a tota la seva carrera professional.

Als trajectes, caldria afegir-hi la radiació que rebessin aquests exploradors durant la seva estada al planeta vermell, estada que podria ser d'uns 2 anys, ja que, per tornar a casa, haurien d'esperar fins que la Terra i Mart estiguessin a la distància més òptima per fer-ho.

D'on prové aquesta radiació?

A la Terra, la nostra atmosfera ens protegeix de la constant pluja de raigs còsmics, però, en viatges espacials i en estades fora del nostre planeta, hi estem exposats, amb els riscos que això suposa de tenir diverses malalties, d'entre les quals, el càncer.

Aquesta és la raó per la qual les agències espacials investiguen des de fa anys com poden minvar els efectes de la radiació i evitar que els raigs arribin fins a les cèl·lules dels astronautes. Fins i tot estan desenvolupant, programes específics per dissenyar estratègies innovadores per protegir-los.

Tempestes de pols i materials tòxics

La radiació és el principal maldecap quan plantegem viatges tripulats fora de la nostra atmosfera, però no és l'únic. Un altre escull sense resoldre és com es poden evitar les greus conseqüències que podrien tenir els forts temporals de pols de Mart sobre una futura base habitada.

Les mateixes dades d'EXOMARS han determinat que les potents tempestes de pols del planeta són capaces d'enfosquir totalment la superfície marciana, provocar intensos remolins i reduir-hi bruscament la temperatura, amb efectes imprevisibles per als humans.

En aquesta imatge de la NASA es pot veure el canvi de color en l'atmosfera abans (esquerra) i després (dreta) d'una tempesta de pols.

La nostra supervivència també dependria, segons alguns investigadors, de la nostra capacitat per protegir-nos dels materials tòxics de la superfície marciana.

Un estudi de la Universitat d'Edimburg descriu que els perclorats -compostos basats en sals de clor molt abundants tant a Mart com a la Terra- es tornen actius amb les baixes temperatures del planeta vermell. Això fa que puguin destruir formes de vida bàsiques i, per tant, que siguin potencialment perillosos per als humans. 

Propostes de ciència-ficció per conquerir altres planetes

Tot plegat fa pensar que haurem de dissenyar tecnologia nova en la pròxima dècada per garantir la seguretat dels primers astronautes que viatgin a Mart, si realment volem trepitjar el planeta a mitjans dels anys 30.

El pas següent -arribar a viure-hi, establir-hi una colònia o, fins i tot, reproduir-nos fora de la Terra- sembla, ara per ara, una fita molt més llunyana.

Hi ha algunes propostes per fer-ho possible, però són excessivament imaginatives i gairebé de ciència-ficció, com ara que siguem capaços, amb enginyeria planetària, de transformar Mart, modificar-ne la temperatura, crear-hi una atmosfera i convertir-lo en un planeta habitable. O la idea de fer servir també l'enginyeria, en aquest cas, la genètica, per modificar el nostre ADN fins al punt que ens hi puguem adaptar.

En aquest últim cas, però, no seria l'espècie humana tal com la coneixem, la que acabaria colonitzant altres planetes, sinó uns altres humans biològicament molt diferents de nosaltres.

Potser caldrà que ens plantegem la disjuntiva de deixar de ser qui som, si realment volem viure algun dia arreu de l'univers.