Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player
La poma de Newton

Creen robots vius que neden a velocitats mai aconseguides fins ara

Els biobots desenvolupats per l'IBEC incorporen cèl·lules biològiques i tenen capacitat d'autoaprenentatge

Enllaç a altres textos de l'autor imgauto35

Purificació Barceló

Redactora d'Informatius especialitzada en ciència

@pjbarc
Actualitzat
TEMA:
Tecnologia

Investigadors de l'Institut de Bioenginyeria de Catalunya, l'IBEC, han aconseguit crear robots vius, és a dir, petits robots que incorporen cèl·lules biològiques.

Fan només un centímetre i poden simular la força i el moviment d'organismes naturals, com les cèl·lules cardíaques o esquelètiques.

De fet, poden nedar i moure's a una velocitat i amb una força que no s'havia aconseguit mai, com explica el professor d'investigació ICREA Samuel Sánchez.

"Són un pas més. Són robots tous i híbrids perquè contenen una part artificial, que és un hidrogel, i una part biològica, que són cèl·lules vives."

Els biobots fan només un centímetre i imiten el moviment d'organismes naturals.

Robòtica tova

El treball de Samuel Sánchez publicat en un estudi a "Science" respon a l'última generació d'un nou tipus de robòtica. Més enllà dels robots tradicionals d'estructura rígida, els últims anys s'ha desenvolupat una robòtica tova de materials flexibles que es poden adaptar fàcilment al seu entorn.

Aquests nous biobots poden incorporar teixit muscular i han estat desenvolupats amb tècniques de bioenginyeria i d'impressió 3D, explica Sánchez.  

"Això ens ha permès crear un biobot basat en cèl·lules musculars assemblades en un esquelet flexible que actua com una molla quan les cèl·lules es contrauen. I hem aconseguit que pugui nedar 800 vegades més ràpid que els seus predecessors."

Es tracta d'una nova robòtica basada en materials flexibles.

Petits, però amb capacitat d'autoaprenentatge

Els biobots creats per l'equip de Samuel Sánchez també són capaços de fer altres moviments, com ara lliscar com peixos o moure's en ràfegues amb moviments esporàdics.

La seva estructura basada en una serpentina flexible fabricada amb un polímer té l'avantatge que segueix contraccions espontànies i aquesta capacitat de contracció facilita que pugui aprendre a mesura que es mou i millori la seva actuació.

L'equip de Samuel Sánchez ha desenvolupat una nova generació de robots.

I quines aplicacions poden tenir?

En el futur no només tindran aplicacions en robòtica sinó també en medicina, explica Sánchez.

"Podran formar part de pròtesis i implants biònics del futur, i fins i tot actuar amb les cèl·lules de pacients. Es podran incorporar en tractaments i en nous fàrmacs per a una medicina personalitzada."

El següent pas serà ara aconseguir que aquests robots puguin controlar el seu moviment, per poder-los dirigir, per exemple, per tractar una determinada malaltia, i també que puguin actuar com a sensors o, fins i tot, que es puguin autoregenerar.

 

Per saber-ne més...

Observen en viu el moviment col·lectiu de milions de nanorobots.

Un equip de l'Institut de Bioenginyeria de Catalunya ha monitoritzat per primera vegada el comportament d'un eixam de nanorobots a l'interior de ratolins vius. La recerca ha demostrat que segueixen un moviment coordinat, similar al dels bancs de peixos o a un estol d'ocells. El descobriment podria ser molt útil en el futur en el camp de la medicina de precisió.

Podria servir, per exemple, per a la identificació de cèl·lules tumorals o per a l'alliberament de fàrmacs en llocs concrets de l'organisme.

Nou mètode amb nanocàpsules per administrar de forma més eficaç la dopamina en el tractament del Parkinson.

Actualment l'administració es fa amb un aminoàcid que pot traspassar en part la barrera hematoencefàlica però que produeix importants efectes secundaris. Investigadors de l'Institut de Nanociència i Nanotecnologia de Catalunya, ICN2, han liderat un projecte que utilitza nanocàpsules per fer arribar la dopamina al cervell de forma inhalada, gens invasiva, més eficaç i sense efectes nocius.

El nou mètode s'ha provat amb èxit en rates i els investigadors consideren que ha demostrat que és eficaç i que, fins i tot, pot revertir els símptomes del Parkinson.

Disenyen nanocàpsules d'oli d'oliva intel·ligents eficaces contra cèl·lules canceroses.

La investigació, de científics de la Universitat de Granada, pot ser útil per al tractament del càncer de pàncrees. Aquestes càpsules serveixen de vehicle i porten fàrmacs que permeten incrementar l'eficàcia de les actuals teràpies contra aquest tipus de tumor.

A més, l'ús d'aquesta estratègia evitaria efectes adversos, perquè són capaces de reconèixer de forma selectiva les cèl·lules canceroses. Això faria possible dirigir-les contra el càncer sense afectar cèl·lules sanes.

 

"La poma" us recomana...

López-Goñi defensa que aprenguem la lliçó i que en el futur corregim els errors comesos durant la pandèmia.

La nostra proposta d'aquesta setmana és una anàlisi des de la ciència de la crisi provocada per la pandèmia. Es tracta del llibre "Preparados para la próxima pandemia", del microbiòleg Ignacio López-Goñi.

L'obra és una reflexió crítica d'alguns dels factors que han marcat la gestió de la pandèmia, com els efectes d'una inversió insuficient en ciència.

López-Goñi defensa que aprenguem la lliçó, que corregim errors, també des del mateix món científic, i que incrementem els pressupostos en ciència. Sobre això proposa que la partida per a recerca sigui com a mínim la mateixa que per a defensa perquè, segons diu, els virus i bacteris són enemics més perillosos que els humans.

I en aquesta mirada al futur el llibre també aposta perquè ens preparem per a altres pandèmies, que segons l'autor és segur que arribaran.

 

 

ARXIVAT A:
Tecnologia Salut
ÀUDIOS RELACIONATS
Anar al contingut