A través d'un nou mètode computacional, investigadors de l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques han aconseguit visualitzar les proteïnes del SARS-CoV-2 i estudiar en detall totes les seves variants.

Les proteïnes són molècules bàsiques en el funcionament de les cèl·lules i en el cas del SARS-CoV-2 són les responsables de la seva capacitat d'infectar-nos i propagar-se.

Per això, aquests investigadors del Grup de Descobriment de Fàrmacs de l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques han desenvolupat un sistema computacional que permet analitzar en tres dimensions els moviments de les proteïnes i això pot ajudar a entendre'n millor el funcionament i, per tant, a desenvolupar nous tractaments i vacunes.

Jana Salent, investigadora del projecte, explica que l'eina fa possible distingir on són exactament les mutacions.

"La base de dades permet analitzar en tres dimensions les dinàmiques i moviments de les proteïnes. Podem veure on són aquestes variants i això és molt important per adequar els tractaments a l'evolució del virus."

De fet, ja han utilitzat el recurs per estudiar la nova variant òmicron.

"Amb l'eina ja hem vist, per exemple, que la variant òmicron presenta moltes més mutacions que la delta i com això ajuda el virus a ser resistent a les vacunes actuals."

Base de dades amb informació diversa sobre el virus

L'eina conté informació detallada, a nivell atòmic, dinàmic i en tres dimensions de totes les proteïnes amb estructura tridimensional coneguda d'aquest coronavirus.

En total, conté 360 gigabits de dades sobre la majoria de les 29 proteïnes que en formen part: quatre d'estructurals, setze de no estructurals i nou d'accessòries.

Es tracta de l'única base de dades fins ara que permet visualitzar la dinàmica de les proteïnes del virus i estudiar en tres dimensions les seves mutacions.

Un recurs obert a tota la ciència

Aquests investigadors han posat l'eina a disposició de tota la comunitat científica perquè es puguin estudiar en profunditat les variants actuals del virus i les que puguin aparèixer en el futur. Els responsables del projecte confien que això serveixi per impulsar nous descobriments sobre el virus.

"Tots els investigadors la poden utilitzar i fer possible que s'acceleri la investigació i també el desenvolupament de tractaments més adequats."

La utilitat de l'eina pot anar encara més enllà, com confirma la investigadora de l'IMIM Mariona Torrens-Fontanals, primera autora del treball.

"Fins i tot facilita la possibilitat de predir si les mutacions del coronavirus poden afectar la capacitat dels anticossos que formen les vacunes contra la covid-19 per reconèixer el virus i activar el sistema immunitari contra ell."

La recerca s'ha fet en col·laboració amb el Biophysics Institute (CNR-IBF) del National Research Council i el Dompé Farmaceutici d'Itàlia, i el centre Paul Scherrer Institute de Suïssa.

Per saber-ne més...

Les persones que passen la covid-19 i no tenen anticossos estan igualment protegides gràcies a la immunitat cel·lular, és a dir, a les cèl·lules T del sistema immune que genera la infecció. És el que apunta un estudi d'IrsiCaixa que demostra la importància d'aquest tipus d'immunitat per evitar casos greus de la malaltia, com confirma Júlia García-Prado, investigadora principal de l'estudi.

" Les persones que no generen anticossos es veu que també estan protegides de la covid-19 perquè tenen respostes cel·lulars contra el virus. Aquestes cèl·lules T són capaces de protegir-los davant la severitat de la infecció en absència d'anticossos."

Sis estudis diferents apunten que la majoria de les vacunes actuals contra la covid-19 o haver passat la infecció aporta prou immunitat cel·lular per evitar la malaltia greu davant l'òmicron. Concretament, la protecció seria superior al 80% en el cas de les vacunes de Pfizer i Janssen, encara que hagi disminuït de forma important el nivell d'anticossos neutralitzants contra el virus.

Aquests resultats explicarien en part per què els infectats amb l'òmicron vacunats tenen habitualment símptomes lleus i menys risc d'hospitalització.

Els anticossos contra la covid-19 generats per dones embarassades que han passat la infecció es transfereixen al fetus a través de la placenta. Ho assegura un estudi d'investigadors nord-americans.

Concretament, el 87% de les dones embarassades amb covid-19 que van participar a l'assaig van passar anticossos als seus fills, la qual cosa els va proporcionar protecció davant del virus. A més, la transferència d'anticossos es va produir independentment de la gravetat de la infecció de la mare i tant si era simptomàtica com asimptomàtica.

La Poma et recomana:

Aquesta setmana us recomanem un llibre que recull les hipotètiques notícies de premsa que al llarg del temps ens podrien haver informat dels descobriments científics que han canviat la nostra història.

En format de retalls de diari, el llibre "¡EUREKA!", de la divulgadora científica Rocío Vidal, ens trasllada a través d'un viatge pels grans avenços de la ciència. Hi descobrim, per exemple, quan es van crear les primeres vacunes, qui va demostrar que el rentat de mans podia salvar vides o com es van inventar els raigs X.

El llibre ens situa com a espectadors privilegiats de tots aquests descobriments, com si els estiguéssim llegint en el mateix moment que es produeixen, i representa una bona opció per a tots aquells que vulguin tenir una visió general dels principals esdeveniments que han marcat la història de la ciència.