Laura Rosel
Laura Rosel

La nova Catalunya Ràdio

Saül GordilloActualitzat

Catalunya Ràdio ha aconseguit modernitzar l'antena, crear continguts digitals exitosos, innovar en formats i distribució d'àudio, reforçar i diversificar l'oferta del servei públic i, finalment, recuperar el lideratge d'audiència de programes que actualment ocupen 6 hores de la graella diària. Semblava impossible quan vam arribar a la direcció de l'emissora, el gener de 2016, ara fa cinc anys. També ho semblava quan, durant aquest període, patíem entrebancs prou coneguts i superàvem resistències notables. I encara més durant aquest any de pandèmia, que ens ha obligat a reinventar la ràdio i la manera de fer-la, amb el compromís d'uns professionals exemplars. Malgrat tot, i en un context de reducció pressupostària, Catalunya Ràdio ha superat aquests reptes i d'altres, i se n'ha sortit amb bona nota.

L'arribada d'una periodista amb 39 anys al capdavant d'"El matí de Catalunya Ràdio", el 31 d'agost de 2020, ha culminat el procés de modernització de l'antena de la ràdio pública. Tots els programes diaris a excepció de La nit dels ignorants 3.0 i Catalunya nit han canviat de realitzador o realitzadora o bé han donat pas a noves propostes radiofòniques, com "Popap", un "Catalunya migdia" de dues hores, "Estat de Gràcia", "APM?", "Tot costa", "El búnquer" i "Adolescents XL". La renovació ha estat pràcticament total, i era necessària per tornar a connectar Catalunya Ràdio amb les inquietuds d'una audiència que reclamava continguts més diversos, actuals i entretinguts.

Vam ser pioners amb un programa diari d'una hora sobre xarxes socials i tecnologies de la informació i la comunicació com "Popap". Vam ser pioners amb un programa de mitja hora diària a Catalunya Ràdio i iCat que aquesta temporada 2020-2021 ha passat a una hora diària les nits de Catalunya Ràdio com "Adolescents XL", que ens conjura amb l'ambiciós propòsit de captar audiència nova i jove, en català i amb un imaginari des dels mitjans públics que fins ara s'havia abandonat. El resultat és una programació més rica en continguts, més femenina amb realitzadores dirigint i presentant o copresentant 7 dels 10 programes diaris, més entretinguda amb 4 programes diaris d'humor o diversió, més compromesa amb el servei públic gràcies a les millors audiències de la història del programa estrella de la casa i dels dos informatius diaris –Catalunya migdia és l'informatiu més escoltat al país–, i més rejovenida amb apostes dirigides a un públic habitualment reticent als mitjans de comunicació tradicionals, especialment els públics.

L'estratègia que la direcció hem mantingut fermament des del principi demanava ampliar el ventall de l'oferta radiofònica amb un repte triple: entreteniment, servei públic i liderat d'audiència i innovació. Avui Catalunya Ràdio sona més actual i entretinguda, ha reforçat el servei públic ampliant l'oferta de continguts i, a més, ha assolit lideratge d'audiència a l'Estudi General de Mitjans (EGM) amb els informatius diaris –Catalunya migdia i Catalunya nit–, programes innovadors d'humor –El búnquer– i clàssics de la casa que fan més servei a l'audiència en un any difícil com el 2020, La nit dels ignorants 3.0. Són líders a l'EGM 4 programes diaris que ocupen 6 hores de graella de dilluns a divendres. Veníem de zero, fa 5 anys.

Aquesta temporada l'èxit s'ha visualitzat no només a l'antena, sinó també a l'entorn digital. Ens ha ocupat des del primer dia la missió d'innovar en la distribució d'àudio i en els formats, amb la ràdio visual o amb podcasts que han trencat registres històrics a la nostra web i aplicació mòbil, però també en plataformes externes com YouTube, Spotify, iTunes, iVoox, Instagram i altres. Catalunya Ràdio ha construït una oferta triomfadora més enllà de l'esclavatge ben entès de l'EGM: El búnquer, El segrest o Adolescents XL tenen uns registres a YouTube o Spotify inimaginables fins fa poc temps. Una audiència digital molt fidel a la pròpia web i app de Catalunya Ràdio –les hem renovat totes dues–, però també en entorns digitals externs de consum habitual entre els joves, que són els que volem seduir.

"El búnquer" és un programa diari d'una hora que s'emet a l'FM –és líder a l'EGM–, però que s'emet en l'entorn digital amb el format que anomenem ràdio visual, de tal manera que es pot escoltar com un programa de ràdio amb la màgia de la ràdio però també es pot veure com un programa a la pantalla de la televisió, ja sigui a la pròpia aplicació, cataradio.cat o al canal de YouTube de Catalunya Ràdio, amb una qualitat notable. La participació del públic en aquest programa no només no s'ha vist alterada per les restriccions originades per la pandèmia, sinó que el format radiofònic tradicional i el digital amb imatge s'ha vist enriquit gràcies a la participació dels oients en temps real des de casa via Zoom. El resultat és un producte d'humor amb 70.000 oients diaris a l'FM, però amb més de dos milions de reproduccions digitals, i una audiència molt participativa i fidel al xat de les emissions a YouTube i també activa a xarxes socials com Instagram. S'ha convertit, a més, en un dels podcasts més exitosos a Spotify a nivell estatal.

L'èxit del podcast d'"El segrest", exclusiu en l'entorn digital i amb uns registres envejables a l'app de Catalunya Ràdio però també a Spotify, on ha estat tendència estatal, però anteriorment del podcast "Tor, tretze cases i tres morts", i del programa radiofònic "Crims", que és líder d'audiència el cap de setmana i ha fet el salt a TV3, és l'exemple de l'encert en la innovació de continguts i la manera de distribuir-los. Catalunya Ràdio ha liderat la configuració d'un imaginari i una textura pròpia i rigorosa en el tractament del 'true crime' i les sèries de no ficció. Vam fer-ho amb "Tor, tretze cases i tres morts" només per Internet, després amb "Crims" a l'antena i a la xarxa, i aquesta temporada amb el podcast "El segrest", que per primer cop a Catalunya Ràdio incorporava el so binaural o immersiu, oferint una experiència d'escolta extraordinària amb els auriculars. Innovar en contingut, innovar en format sonor i innovar en distribució de l'oferta. Era el nostre objectiu, l'hem aconseguit i hem convertit la ràdio pública en líder i referent indiscutible en aquest àmbit.

El fenonem d'"Adolescents XL" a les nits de Catalunya Ràdio i d'"Adolescents iCat" en l'entorn digital d'iCat i a les xarxes socials per on es mouen els joves del nostre país és també una de les fites assolides per la ràdio pública aquesta temporada. Més de dos milions de visualitzacions a YouTube des de l'inici de temporada, una audiència molt fidel a Instagram i altres xarxes socials, i uns registres gens menyspreables a l'EGM en la primera onada des que disposa d'una hora diària cada nit són el resultat d'un equilibri molt meritori. No és un programa de ràdio només, és una marca que ha aconseguit esdevenir referent imprescindible per als joves que consumeixen audiovisual en català i ho fan superant la difusa frontera que uneix el mitjà tradicional, l'àudio, el vídeo i la conversa en plataforma pròpia i alienes i xarxes socials no exemptes de l'agitació dels temps que corren.

Quan vam inventar-nos un programa diari com "Popap" sobre xarxes i comunicació digital o quan vam posar a la graella d'iCat i ara de Catalunya Ràdio un programa diari per als joves com "Adolescents iCat" i "Adolescents XL", respectivament, ens van mirar amb estranyesa i incomprensió. Avui és una de les icones de la revolució que hem aconseguit a la ràdio pública. Una aposta que, com "El búnquer" o "El segrest", però també com "El matí de Catalunya Ràdio" o "Tot costa", acumula boníssimes dades d'audiència digital. En el cas d'"Adolescents", amb la virtut que allò que (encara) no aflora a l'EGM és un tsunami a YouTube, per a desesperació d'immobilistes o encarcarats que no entenen que la transformació que demana la ràdio tradicional passa, inevitablement, per la ràdio visual i per una estratègia de distribuir el contingut en l'entorn digital de manera diversa i adaptada a cada plataforma.  

Haver articulat i consolidat una oferta digital sòlida i exitosa té més mèrit si es té en compte que no disposàvem de pressupost per fer-ho. Molts programes van néixer a l'entorn digital i després han fet el salt a la graella d'FM i també a TV3, com "Revolució 4.0", amb patrocinis propis. Les reproduccions que acumula a l'app i la web són rellevants tot i tractar-se d'un programa de cap de setmana, amb una emissió exclusivament digital des d'aquesta temporada al marge del programa d'FM. Ha aconseguit una comunitat d'oients i col·laboradors influent i activa, uns patrocinadors que s'expliquen, en bona part, per la qualitat i particularitat del contingut.

Fa cinc anys no hi havia programes que tinguessin tant predicament a les xarxes socials com el que ara tenen la majoria dels que hi ha a la graella i en l'oferta exclusiva digital. Més seguidors a Facebook, Twitter, Instagram, YouTube. Més subscriptors a iVoox, iTunes o Google Podcast. Més usuaris únics i reproduccions a la nostra app i web. Oscil·lem els 700.000 o 800.000 usuaris únics mensuals sense necessitat de grans cobertures informatives. Superem els 4 milions de reproduccions d'àudio en directe i a la carta cada mes. Una feina silenciosa i exemplar de Mitjans Digitals amb els continguts de les emissores de Catalunya Ràdio –la ràdio visual d'iCat i la modernització en marxa de Catalunya Música–, els nous estudis 1 i 2 dotats amb càmeres i la millor tecnologia per concebre el contingut radiofònic 360 graus, l'streaming de la majoria de cobertures informatives i de programes especials –el Dia Mundial de la Ràdio és, per a nosaltres, la jornada per excel·lència per posar-nos a prova tècnicament sortint dels estudis amb tots els programes, anant a casa dels oients o a espais impensables, i superant la creativitat en la distribució del contingut, cada cop amb millor fotografia i vídeo, amb millor to en la relació amb l'audiència segons l'entorn– i el salt a la televisió convencional (TV3 i Canal 33), ja sigui amb "Crims", "Revolució 4.0", "L'ofici de viure", "Adolescents XL, etcètera.

Però de la mateixa manera que tampoc no estava escrit que aconseguiríem recuperar l'emissora musical i cultural iCat a l'FM després de la seva travessia pel desert arran de les retallades de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), tampoc no estava escrit que Catalunya Ràdio seria líder en innovació essent la primera emissora a incorporar els seus podcasts a Spotify o dotant-se de 'skills' pròpies per a les quatre emissores públiques –Catalunya Ràdio, Catalunya Informació, iCat i Catalunya Música– a l'assistent de veu d'Amazon, Alexa. Tanquem l'any 2020 amb un 3,7% dels nostres usuaris que ens escolten a través d'assistents intel·ligents de veu. Aquest percentatge d'usuaris que consumeixen àudios de la ràdio pública catalana a través dels 'smart speakers' arriba al 5,4% aquest desembre. L'aposta de Catalunya Ràdio pel català als assistents de veu també forma part del lideratge en innovació al nostre país.

La graella del cap de setmana de Catalunya Ràdio sintetitza dos aspectes més del balanç positiu que fem d'aquests últims cinc anys. Per una banda, la proliferació de programes de servei públic i de gran qualitat amb professionals de la casa al capdavant. Vam dir que potenciaríem el talent intern i vam dir que crearíem programes propis d'una emissora pública. Ho hem fet, a més, apostant per la mateixa 'feminització' descrita en l'oferta de dilluns a divendres. Avui la cultura, el feminisme, la diversitat sexual, la gastronomia, les sèries i la solidaritat, entre d'altres temàtiques, a part de la música i la cultura popular i d'arrel, tenen una presència rellevant, de qualitat i amb professionals de la casa gràcies a programes nous que no existien –"Ciutat Maragda", "Les dones i els dies", els podcasts "Ja m'entens" o "Sèries i punt", "Un restaurant caníbal a Berlín"– o a renovacions en els existents –"Solidaris".

Aquesta temporada hem fet un pas més en l'atreviment amb programes de temàtica inèdita, que, a més, ens manté fidels al compromís de potenciar les sinergies entre les emissores –"Adolescents" i "Kids" entre Catalunya Ràdio i iCat, i "Els homes clàssics" entre Catalunya Ràdio i Catalunya Música, per posar uns exemples–. Un contingut pensat per als pares i mares, "Kids XS" a iCat i a Catalunya Ràdio cada dissabte. En format digital molt ben enfocat a xarxes, i en format FM més tradicional. A això caldria afegir tots els programes culturals de servei públic que vam incorporar quan iCat va tornar a l'FM, gràcies en part a la pressió i l'acompanyament d'una audiència i d'un sector exigents. Aquesta idea de concebre els continguts amb un ventall ampli –FM, plataformes digitals i xarxes, amb àudio i vídeo– la vam començar amb iCat, ens ha permès modernitzar Catalunya Ràdio i ara estem en fase d''icatitzar' Catalunya Música, renovant el to, ampliant l'oferta i popularitzant l'emissora sense renunciar a la qualitat.

Al llarg d'aquests cinc anys, enmig d'un repte majúscul tecnològic i social, i patint les convulsions d'un context polític que sovint ha situat els mitjans públics catalans en el punt de mira, s'han produït relleus al capdavant de programes de referència de l'emissora no exempts de repercussió mediàtica. Els més sonats han estat a "LaTdT" (abans "LaTdP"), "El suplement" i, més recentment, "El matí de Catalunya Ràdio". Hem demostrat que el nostre projecte era sòlid, que la casa era potent i que el conjunt dels professionals estava en condicions d'afrontar relleus previstos o precipitats. Avui aquests tres programes, els més importants segurament de la nostra oferta, funcionen i ho fan molt bé. Però el més important és el missatge: Catalunya Ràdio és forta, té més audiència i s'ha modernitzat.

Anar al contingut