El sidral és un preparat efervescent en pols o granulat amb essència de llimona que es dissol en aigua com a refresc. S'havia usat primer com a medicament per a l'acidesa d'estómac i després també es va convertir en llaminadura, en forma de pólvores de la picor.

I si bé algunes d'aquestes versions del sidral estan més aviat en desús, el que volem nosaltres és que no es perdi la paraula sidral per referir-nos a un gran desordre, com a sinònim de desgavell, de sarau; en definitiva, de merder. Així, quan algú munta un ciri o la fa grossa diem que ha armat un bon sidral.

Si llepeu directament el sidral, segurament acabareu fent escarafalls, en el sentit de ganyotes, però fer escarafalls també vol dir 'fer demostracions exagerades de refús, amb gesticulacions, moviments agitats i paraules excessives per mostrar indignació'.

També es poden fer escarafalls per expressar alegria, però sempre hi ha aquest punt hipòcrita o exagerat. L'origen de la paraula escarafall el trobem en una alteració d'un antic esclafalls, 'esclafits de riure o burla'.

N'hem trobat tres sinònims que us faran, com a mínim, arrufar el nas només de dir-los, i són: escarufs, estabejos i escarabits.

I la tercera paraula és fargar-se, que es com en diuen, sobretot en pallarès, de l''acció de vestir-se bé, de posar-se bé la camisa dins dels pantalons'.

També se'n diu sipar-se, a Eivissa, o ensacar-se, a Osona i a la Cerdanya. I segur que us sonen les expressions 'anar fargat' (amb la camisa ben posada), 'anar desfargat' (amb la camisa per fora dels pantalons) i 'anar malfargat' (pengim-penjam, a mitges, amb una part a dintre i l'altra a fora).