Les tres paraules que aquesta setmana reben una protecció especial són regalimar, estrafolari i xarranca.

Regalimar és 'caure a regalims' o 'deixar anar regalims', i un regalim és un 'fil de líquid que baixa per la superfície d'un cos'. La cera, per exemple, regalima de dalt a baix d'una espelma quan es fon, i s'ha de vigilar que no ho empastifi tot.

Regalim i regalimar venen de regalar, no pas amb el sentit de 'fer regals', sinó amb el de 'deixar anar un líquid'. Això fan les "Muntanyes del Canigó": deixar anar aigua per tot arreu (en forma de rierols, rosada, fonts o rius), i per això, segons la cançó, "fresques són i regalades".

Regalar suor podria semblar molt estrafolari si ho entenguéssim com un obsequi. Però no ho és gens si ens referim a l'esquena que sua a raig fet quan fa molta calor.

Estrafolari vol dir 'estrany, extravagant', i ve d'una forma dialectal italiana, strafalario, relacionada amb strafare, que ve a ser 'exagerar, fer-ne un gra massa'.

Seria estrafolari, per exemple, voler jugar a la xarranca amb unes faldilles llargues cenyides. Per què? Doncs perquè la xarranca és un joc d'habilitat en què es fa un recorregut saltant ara a peu coix, ara amb les cames juntes, ara separades, ara cal ajupir-se, etc.

Les faldilles estretes no permetrien eixarrancar-se, és a dir, 'obrir-se de cames', que és d'on ve la paraula xarranca!

Regalimar, estrafolari i xarranca. No deixeu de fer-les servir!