La paraula rampoina prové de l'occità ramponha, que significa 'retret, cosa menyspreable', i la fem servir quan ens referim a una cosa d'escàs valor o utilitat; pot ser un objecte o una peça de roba, per exemple. En agricultura, les rampoines són els brots perjudicials que cal tallar; per tant, una part de la planta que no té valor. També podem dir rampoina a algú si ens referim a una persona de baix nivell intel·lectual o moral, al costat de gentalla o púrria, que prové del basc apurri, que vol dir 'molla, miqueta'. Poca cosa, vaja... I parlant d'insults i usos despectius, tenim la segona paraula d'avui: galdós/galdosa. S'aplica quan una cosa, en teoria, havia de sortir bé, ser bonica, i acaba sent tot el contrari. Galdós és un adjectiu foteta, irònic. Pot voler dir 'brut, lleig, mal fet', però sempre sense voler fer mal. Podem fer un paper ben galdós, quan ens oblidem del que havíem de dir a mig discurs, o dir-li a algú: "On vas amb aquests pantalons tan galdosos? Semblen fets amb parracs!" L'última paraula d'avui, granar, té l'origen a les feines del camp. La sentirem cap al sud, del Camp de Tarragona cap avall, a les Balears i a les comarques de Lleida. Granar, en el sentit més ampli, vol dir que un cereal produeix gra. Però també és sinònim d'agranar, és a dir, d'escombrar. Netejar el terra amb un estri fet expressament per a això, per recollir el gra que queia a terra. Un estri anomenat granera! O escampa, com en diuen al Pallars i Andorra. O més en general, escombra. Tant és com n'hi digueu: escombrar, granar o escampar. No deixa de ser una feina ben galdosa. Sort que ara tenim aquests robots que ho fan tot. Rampoina, galdós i granar: feu-les servir i ajudeu a protegir-les!