"Rabassut", "trinco-trinco" i "galindaina", les paraules que protegim aquesta setmana

Comencem amb rabassut. Algú rabassut és baix i ample, gairebé més ample que alt; en definitiva, que té molt gruix o volum en comparació amb l'alçada. Ve de rabassa, que és la part inferior de la soca d'un arbre, la que està coberta de terra i generalment és més gruixuda. I és que rabassa ve del llatí rapum, 'nap rodó' , perquè aquest vegetal té les arrels molt voluminoses. Continuem amb trinco-trinco, una expressió per dir que paguem al comptat, en efectiu, al moment, en metàl·lic, amb diners que fan soroll. Trincar és un verb onomatopeic que vol dir 'fer xocar dues copes' i per extensió aquí el que xoquen són les monedes. També diem pagar bitllo-bitllo, a toca-toca i, al País Valencià, a toca-toni. Hi ha moltes expressions i refranys relacionats amb els diners i amb el fet de pagar: afluixar la mosca, gratar-se la butxaca, perquè ja se sap que qui paga mana, qui paga descansa i que pagant, sant Pere canta. Sigui com sigui, trinco-trinco o a terminis, no us faran falta gaires diners per comprar galindaines, la tercera paraula d'avui. Les galindaines són guarniments que tenen poc valor però que són vistosos; també en diem quincalla o faramalla. L'etimologia la trobem en el nom de persona Galindo, típic d'antics aragonesos i muntanyencs del Pirineu, que es llogaven com a pastors, perquè es considerava que sobretot ells usaven aquestes menuderies. També d'aquí venen els galindons dels peus. I quan no volem que algú ens expliqui foteses o coses frívoles, demanem que no ens vinguin amb galindaines! Rabassut, trinco-trinco i galindaina. Ja teniu tres paraules més per fer servir!

"Rabassut", "trinco-trinco" i "galindaina", les paraules que protegim aquesta setmana

Retrat robot del delinqüent: "Era petit i rabassut, va pagar trinco-trinco i va robar quatre galindaines"