Com podem evitar perdre els papers?

Gent que no porta mascareta durant la pandèmia o que la porta a l'alçada de la papada, ciclistes o patinets que circulen per la vorera o l'habitació desendreçada dels fills adolescents ens poden portar a límits insospitats de la personalitat. Oients de la "La nit dels ignorants" ens confessen que són coses que els irriten i exalten. Que alguna cosa, una injustícia, per exemple, o algú ens faci bullir la sang és humà i superhabitual, però hi ha maneres d'apaivagar aquesta ira que ens pot portar a patir i a dir o fer coses que en una altra situació no diríem o faríem. Aprofitant la calma nocturna del nostre programa, hem demanat opinió i consell al "coach" Pau Rovira, col·laborador del programa "L'ofici de viure". Volem saber si hi ha vacuna per evitar perdre el control. Què ens passa realment quan algú o alguna cosa ens fa perdre els estreps? La persona entra en el seu ego, i després potser diu "no era jo, era l'alcohol, la ràbia, o qui sigui". Sembla que ens governi algú altre. Però normalment no estem preocupats o enfadats per la situació en si mateixa, sinó que és la conseqüència del problema. Si jo crec que el problema és que l'altre porta la mascareta malament estic col·locant la responsabilitat del meu enuig o malestar en l'altre i, per tant, m'estic traient la possibilitat de poder actuar. No tinc autolideratge ni responsabilitat. Jo he de responsabilitzar-me del que em passa, del que estic sentint. Aleshores puc entendre que això que passa ara no és el problema, sinó que és la conseqüència del problema. "Una de les tècniques més fàcils i més efectives és treballar la nostra interpretació de la realitat. Perquè en realitat les coses són neutres" I on és la clau de la nostra crispació? Sempre a la consulta s'acaba descobrint que, per exemple, qui no té diners, és perquè té un problema intern que fa que no tingui diners, i amb la parella passa el mateix, qui té el problema és ell o ella i el conflicte en la relació n'és la conseqüència. Per tant, cal dir-se "no estic enfadant pels ciclistes, les mascaretes, pel futur, o per la parella, sinó que estic enfadat perquè crec que les coses han de ser diferents i és un problema que he de treballar". Un símil: Si planto una llavor de mala herba, creixerà una mala herba i per molt que jo la talli, la planta continua sortint perquè la llavor és la mateixa. Conclusió, he de canviar la llavor i, aleshores, sortirà una bona planta. Els pensaments inconscients són els que generen els pensaments conscients, que generen emocions, i aquestes generen accions, i aquestes hàbits i, més endavant, un caràcter. Si no m'agraden els resultats del que estic experimentant a la meva vida he d'anar enrere com més millor, he d'anar a canviar la llavor. És com si no ens agrada la pel·lícula que hem anat a veure al cinema i comencem a donar cops al projector, hem d'anar més enllà, anar enrere i canviar el rotlle de la pel·lícula. I la clau és el treball intern que intentem fer, d'anar cap a dins a veure si el problema que tinc és un problema meu i com he d'assumir això i ho he de gestionar. Si continuem dient que el problema és el germà, la parella o d'algú altre no hi puc fer res. Pensem en quan algú diu 'hem perdut el partit perquè l'àrbitre ens ha perjudicat'. Aleshores no he fallat, no he d'entrenar més. Al contrari de tot això, es tracta d'anar a la responsabilitat. Cal mirar de canviar la pel·lícula del projector. Però, com ho fem? Una de les tècniques més fàcils i més efectives és treballar la nostra interpretació de la realitat. Perdre la feina pot ser una gran desgràcia o una oportunitat, depèn de com es miri. No és el que passa, sinó com ho interpreto. Perquè, en realitat, les coses són neutres. Una mateixa posta de sol cadascú la pot veure diferent, la posta de sol és igual que qualsevol situació, depèn de com l'estigui veient tinc la meva experiència. Hi ha persones que en la mateixa situació de perdre la feina, unes es deprimeixin, inclús acaben en suïcidi, i n'hi ha d'altres que ho viuen com una oportunitat, i es diuen "puc muntar un negoci, fer el que realment m'agrada i sempre havia volgut fer". Depèn molt de com interpretem les coses nosaltres i de no acabar responsabilitzant-ne l'altre. A casa nostra perdem més el control que en d'altres països o cultures? En aquest país i en tots es perden els papers, i més encara en aquesta societat que cada cop té més pressa, pressió, estrès, i ara, una pandèmia. Hi ha inestabilitat laboral, i una veritable crisi a la societat que facilita que perdem els papers. Però hi ha eines que es poden utilitzar davant de cada situació i que hi ajuden bastant. Perdre els papers normalment indica que hi ha alguna cosa que ens indigna, perquè qüestiona el nostre sistema de creences o valors. Demostra que tenim un determinat compromís Durant el confinament, pot ser que haguem perdut més els nervis? Sí, però en realitat no hi ha res que sigui bo o dolent, sinó que depèn de com s'enfoqui. Les situacions externes normalment no depenen de nosaltres i, per tant, és una mica incontrolable el que passa i no està al nostre abast. En canvi, sí que tenim el poder sobre com gestionem el que ens passa. I aquí rau la clau de la qüestió. Es podria dir que exaltar-se tant denota un punt d'immaduresa? Al contrari, revela bastanta maduresa. Normalment indica que hi ha alguna cosa que ens indigna, perquè qüestiona el nostre sistema de creences o valors. Demostra que tenim un determinat compromís. Però en el fons també es tracta de tenir l'expectativa que les coses han de ser d'una determinada manera. I això causa una certa frustració perquè les coses no són com ens agradaria, són com són. Podem treballar per canviar-les, però no sempre és possible, i en tot cas mentre això no passa hi ha d'haver una certa acceptació, que no és resignació ni dir "les coses són injustes i no hi puc fer res". L'encertat seria dir-nos: "Bé, aquesta és la situació, ho accepto, no tinc cap conflicte amb això i des d'aquest espai de tranquil·litat puc fer i actuar molt millor per actuar i canviar les coses". "Cal dir-se, 'no estic enfadant pels ciclistes, les mascaretes, pel futur, o per la parella, sinó que estic enfadat perquè crec que les coses han de ser diferents i és un problema que he de treballar'" Pau, un consell per acabar? Per molt desesperada o preocupant que sigui la situació sempre hi ha una solució, es tracta d'observar i anar cap a endins i veure que aquest no és el problema, sinó que s'està manifestant perquè aprenguem alguna cosa i tot pot ser una oportunitat.

Com podem evitar perdre els papers?

La ràbia i la frustració tenen a veure amb com llegim allò que vivim, i segons el "coach" Pau Rovira, passa per responsabilitzar-se de les pròpies emocions