No us adormiu pas i estigueu ben desperts per rebre la primera paraula d'avui a "La nit dels ignorants". Parlem de becaina, que és cadascun dels moviments de caiguda de cap que fa qui s'adorm, si no està ben ajagut.

També és una dormida breu, el que s'anomena trencar el son. Deriva de bec, i és que aquestes inclinacions ràpides del cap amb la boca oberta per efecte de la son recorden un ocell menjant.

En trobem sinònims també relacionats amb el bec, com ara becada, o amb el cap, com capcinada, cabotada o caparrada.

I si encara no us heu adormit seguim amb la següent paraula. És basarda, aquella por que tenim quan ens sentim indefensos davant la presència d'alguna cosa que ens fa pensar en possibles perills.

Ve del francès popular vézarde, del llatí vissire, 'fer pets', perquè ja se sap que dels pets a escagarrinar-se de por només hi ha un pas. Diem que una cosa ens fa basarda, que ens fa feredat o, en definitiva, que ens fa una por intensa barrejada amb malfiança.

I ara no deixarem pas un forat, perquè acabarem amb la tercera paraula, que és pedaç. Un pedaç és un tros de roba que cosim per tapar un forat o un esquinç i també figuradament és qualsevol cosa que serveix com a remei provisional.

Ve del llatí pĭtaccium i aquest, del grec pittákion. En grec es referia a una tauleta d'escriptura, un bitllet o un rebut, però en llatí, a més d'aquest sentit i el d'etiqueta, també va agafar el significat de 'tros de cuir' i d'aquí fins a qualsevol material per apedaçar.

I recordeu, com diu el refrany, que val més apedaçat que foradat.

Becaina, basarda i pedaç, que no us faci basarda fer-les servir!