"Llépol", "tanoca" i "cossi", les paraules que protegim aquesta setmana

Avui prepareu la llengua perquè comencem amb una paraula que fa salivar, llépol, que vol dir 'llaminer'. I dic que prepareu la llengua perquè ve del verb llepar, comú amb l'occità lepar, el francès laper i l'anglès to lap, 'beure a llepades'. Si algú és llaminer és que li agraden les llepolies o les llaminadures, que són menjars fins i delicats, fets més per regalar-nos el paladar que no pas per alimentar-nos, especialment dolços. I aquest llaminer i aquestes llaminadures tenen l'origen en el dialectal llaminar, que és el que fan les femelles quan llepen les cries, sobretot en el bestiar de pasturatge. I ara ens eixuguem la bava per parlar de la segona paraula d'avui, que és tanoca. Algú tanoca és curt d'enteniment, no té malícia i és una mica poca-solta; en definitiva, és un ximple o un babau, paraula que ja vam protegir fa unes setmanes. Ve de l'occità tanocco, 'tros de fusta', i si ets tanoca ets un talòs, que justament també és un tros de fusta gruixut, un soc. Com també diem que algú beneit és un soca. I per acabar, parlem de cossi, un recipient gros, ja sigui de fusta, de terrissa, de metall o de plàstic, que fem servir per fer-hi la bugada. L'etimologia és incerta, però possiblement ve de l'arrel indoeuropea koukeiós, 'cubell o dipòsit'. Una cossiada és el contingut del cossi i, depenent de si l'omplim o el buidem, la roba l'encossiem o la desencossiem. Si sou menuts, potser algun cop us han dit que sou més petits que un tap de cossi, i és que alguns cossis tenen un foradet petit al fons. Llépol, tanoca i cossi. Si teniu ocasió de fer-les servir, no us en estigueu!

"Llépol", "tanoca" i "cossi", les paraules que protegim aquesta setmana

S'ha de ser llépol, i tanoca, per omplir un cossi de llaminadures i menjar-se-les tot sol!