"Flassada", "desar" i "dida", les protegides de la setmana

La primera paraula d'avui ens va molt bé per a aquests dies de fred. Una flassada és un 'cobrellit, una manta teixida de llana o de cotó, normalment amb ratlles de diferents colors'. Quan endevinem alguna cosa fins i tot si algú dissimula, diem que "coneixem els coixos davall la flassada", i ara que venen dies de gastar també podem dir que "hem estirat més els peus que la flassada", és a dir, que 'hem estirat més el braç que la màniga'. Quan arribi la calor, el que podem fer amb la flassada és desar-la, 'guardar-la, posar-la en un lloc segur mentre no la tornem a fer servir'. Desar també vol dir 'endreçar'; a l'Empordà per exemple diuen "desar taula" quan la desparen després de menjar. Desar prové del llatí densare, 'fer més dens, espessir', i d'aquí va passar al sentit d''emmagatzemar, guardar'. Acabem amb la paraula dida, la 'dona que alleta el fill d'una altra'. També se'n diu nodrissa, mare de llet, mare de fusta a Sort o mare petita a Olot. Ve del llatí dida, 'mamella', per imitació del llenguatge infantil. Les dides ofereixen cura i protecció, però les frases fetes i els refranys no les deixen en gaire bon lloc, ja que si algú "et porta a dida", 't'enganya i t'aixeca la camisa', i si 'et despatxen amb paraules despectives i de mala manera', "t'engeguen a dida". Si teniu ocasió de fer servir alguna d'aquestes tres paraules: flassada, desar o dida, no us en estigueu! És la millor manera de protegir-les!

"Flassada", "desar" i "dida", les protegides de la setmana

Si avui no deses la flassada, t'engego a dida!