Definir què és un estri costa una mica, perquè pot ser moltes coses diferents. Un estri és un objecte que serveix per a alguna cosa. La definició és tan vaga, tan genèrica, que mil coses podrien ser estris! I és que, realment, d'estris n'hi ha molts: els de casa, els dels oficis, els del camp…

Paraules genèriques com estri són molt útils: de vegades ens fan falta mots més aviat imprecisos, que designin diferents objectes.

Estri ve de l'occità èstre (que seria com el nostre verb ser). Als occitans, èstre també els serveix per referir-se a una cosa quan no els surt la paraula (com fem nosaltres amb daixò o dallonses…). D'aquí passa a significar 'trastos, coses, objectes que no detallem pel nom', i en català es transforma en estri.

Que voleu que us passin el filaberquí i no us surt la paraula? Doncs podeu dir: "Sisplau, em passes l'estri aquest?" O, si tampoc us surt la paraula estri: "Daixò, do'm el dallonses..."

Ara, si el que voleu és dir que algú s'arregla molt per anar elegant, sigueu precisos i digueu que s'empolaina. Empolainar-se ve de polaina, que és un guarniment del calçat, o de la roba, un complement més estètic que pràctic.

Sabeu que la paraula polaina té a veure amb Polònia? Això és perquè les polaines del calçat es feien amb cuiro que venia d'aquest país.

De vegades necessitem paraules que donin nom a accions molt concretes, com empolainar-se, i de vegades a objectes vagues, com estri. I altres cops ens fan falta insults -en aquest cas, fluixets- com ploramiques, que és 'algú que plora per no res'.

Amb un verb i un nom es forma ploramiques, i paraules com cagadubtes i somiatruites, que també ens agraden. Si no les volem perdre, fer el ploramiques no ens servirà de res. Diguem-les sovint, i en veu ben alta, o escrivim-les!

Si voleu protegir les paraules estri, empolainar i ploramiques, feu-les servir! Recordeu que només l'ús les pot protegir de l'extinció!