Antoni Bolinches: "No hem de convertir el confinament en enclaustrament"

La incertesa, la desorientació i el patiment que moltes persones viuen a causa de la pandèmia i les maneres de combatre-la són perfectament comprensibles, però cal parar-hi atenció perquè afecten, en més o menys grau, la salut emocional alhora que poden fer que relaxem les mesures per evitar els contagis. La segona onada d'infeccions per coronavirus a Europa arriba quan encara ni sanitaris, ni la població en general s'ha pogut refer de l'impacte de la primera, i cal trobar maneres per minimitzar els efectes psicològics. Convençuts que en pandèmia també és molt necessari evitar el desànim, a "La nit dels ignorants" hem preguntat al psicòleg clínic Antoni Bolinches. La nova onada de contagis de coronavirus ens enganxa cansats? El cansament es produeix per la durada de la pandèmia i el neguit que provoca no saber quan s'acabarà. Ara mateix tenim clares tres coses: distància, mans i mascareta. Però encara podem afegir-hi més ingredients que ens ajudaran a tenir cura de la nostra salut, com acompanyar-nos millor a nosaltres mateixos i protegir-nos de l'angoixa, l'estrès o la hipocondria. Estar preocupat, és normal? El que em preocuparia ara és que no estiguéssim preocupats. Però ens hem d'ocupar, amb teràpia ocupacional, perquè la millor manera de superar la por és l'ocupació. Amb les mateixes mesures de prevenció combatem la possibilitat de risc de contagi i també estem ocupats, fent-ho ja fem el que hem de fer. Distància, mans, mascareta, i què més? Neteja de mans, rentar els aliments, mantenir la distància i portar mascareta, però també estar ocupats de manera profitosa esperant que passi això, seria una bona recepta. Si hem de reduir les interaccions personals a poques persones, la bona reflexió seria oferir-nos confort i acompanyament nosaltres mateixos i en petits grups per no optimitzar el factor de risc relacionant-nos amb massa gent. I davant les mesures més estrictes? Limitar les hores de poder sortir al carrer és necessari però s'ha de portar bé, i per això hem de fer una acceptació superadora d'aquesta preocupació i convertir-la en ocupació. Pot ser molt útil tenir present que això passarà i que passarà gràcies a la responsabilitat de cadascun de nosaltres, així es convertirà en una corresponsabilitat general. I així és com s'evitarà la propagació excessiva del virus. Quin és el gran problema del confinament si finalment és necessari? El que passa és que és frustrant i el fem a contracor, de manera que moltes persones l'estan convertint en enclaustrament. Quan vivim les coses com una obligació ens sentim frustrats, quan les fem com un deure ens sentim solidaris.

Antoni Bolinches: "No hem de convertir el confinament en enclaustrament"

Claus per mantenir un bon estat d'ànim davant les normes anti-Covid més estrictes, com el confinament domiciliari